De la meva agenda
Maria i Josep no troben pis a Andorra
‘La cosa no pinta bonica a Andorra’ quan a Maria se li acaba el tenps de l’embaràs
La cosa no pinta bonic a Andorra! –Josep, preocupat, diu a Maria a qui s’acaba el temps de l’embaràs. Josep segueix, per la premsa, el Congrés d’Ombudsman que se celebra a Andorra aquests dies, en què el Raonador del Poble aixeca el to de veu. Vol que la denúncia vagi més enllà dels 21 països representats. - La problemàtica de l’habitatge és un tema que està esdevenint universal. A Andorra comença a ser greu quan arriben els temporers de la neu!, proclama amb èmfasi el Raonador Andorrà.
–Maria confia amb tendresa al seu amor: – Josep, hem fet un llarg camí que ha estat inimaginable de tan meravellós. No et preocupis, cel meu. Ara només ens queda pintar-lo amb els nostres colors, el verd de l’esperança i el groc de l’amor, que tot ho il·lumina; que tot ho escalfa.
La vox populi escampa: –Josep és un home just. Només li faltava enamorar-se bojament de la Maria per ser encara més bona persona. No sols no l’ha denunciada als tribunals, sinó que demana a Joaquim i Anna la mà de la seva filla per casar-s’hi. Ni li ha passat pel cap el xantatge de demanar-li que avortés a canvi del casament. I això que les circumstàncies de l’embaràs de Maria, encara no les ha enteses avui. Ha assumit el rol de pare. Cada nit somia en el nen. Diu el Josep bo: –Són els àngels que me’l posen al davant perquè l’embolcalli amb la meva fe en la vida. És la mateixa felicitat qui fa somiar Josep. No obstant això, ell continua tocant de peus a terra: –Maria, ho tenim mal parat. Comença a nevar. Quan la gent veu la primera neu, Andorra canvia de cara: cues, temporers de la neu, ocupació de pisos i d’hotels al cent per cent. No sé pas on ens podrem aixoplugar... i amb el nen que ja vol sortir, ho tenim molt magre. En un hotel? Ni pensar-hi! Anem molt justos per arribar a final de mes. He demanat a uns temporers argentins a qui he vist molt atents i dolços si al seu apartament hi cabem dues persones més. Però els veïns m’han fet desistir. Aquests temporers viuen atapeïts i són molt sorollosos. Comprenc el voler de l’arcàngel Gabriel. Si posa el nom de Jesús que vol dir “Salvador”, és normal que ens demani de néixer a Andorra, país que ja no és el que era. Avui, especulacions, contraban, materialisme, trencadissa de la Virtus Unita Fortior... bancs que han de posar en ordre el diner estranger. Amb tot, continuo creient que el Gabriel s’ha passat amb nosaltres, de fer-nos venir fins a Andorra.
Maria fa emmudir Josep: –No! No! No ha estat l’àngel Gabriel. Soc jo, Josep, que he triat Andorra com a bressol per al nostre fill que tindrà com a sobrenom “Príncep de la Pau”. Andorra és un país que no ha conegut mai cap guerra. Anhelo –les paraules de Maria tremolen d’emoció– que els àngels quan cantin al nen “Pau a la terra”, sigui en una terra que no hagi patit mai cap guerra. A més, amor meu, em fa il·lusió que entre altres noms em diguin “el dolç nom de Meritxell”, Llum de Migdia, perquè he donat a llum la Llum!
Josep, tocat per la sensibilitat de la jove mare, l’abraça i li parla des del silenci del cor. Dos agents de circulació contemplen l’escena. Comprenen que el matrimoni passa dificultats. S’hi acosten amb timidesa. No volen trencar aquella intimitat. Un dels dos agents té l’esposa embarassada. Pregunten a Josep: –Us podem servir en alguna cosa?
–Gràcies, bones persones, els diu Josep sense deixar d’abraçar la Maria. Cerquem allotjament per a una temporada, a tot estirar, de tres mesos.
L’agent confia a Maria: –La meva dona ja està al setè mes d’embaràs. Els encoratja: –No us preocupeu. Solucionem l’allotjament d’aquesta nit. Demà a claror de dia, ja trobarem la solució més adient. Camineu uns cinc-cents metres cap a la sortida del poble. Trobareu la caserna dels bombers. Truqueu-hi i demaneu per la casa que té a la porta el rètol que resa “Mateu 25, 34”.
Josep i Maria s’encaminen cap a la caserna. Truquen a la porta. El Josep Maria, bomber, treu el cap per la finestra: –Què desitgeu, bona gent?
–Bona gent, també vosaltres. Cerquem la casa “Mateu 25, 34”
El Josep Maria amb un altre company baixen, encaixen les mans de Maria i de Josep, i els acompanyen fins a la casa “Mateu 25, 34”. Surt l’Esther a qui Josep saluda: “ Mateu 25,34”. No cal dir res més. L’Anna, la Ceo, la Carmo i l’Esther acompanyen el matrimoni a la borda que es troba al cor d’Andorra amb el Casamanya de protecció. El rètol “Mateu 25,34” llueix a la porta del carrer.
– Aquí teniu casa vostra, si és que hi ha casa d’algú. Gaudiu-la vosaltres i el nen quan arribi, diu el personal d’AINA. Després de fer una petita carícia a la panxa de la mare, s’acomiaden. Josep pren el rètol salvador “Mateu 25,34” i el posa amb tendresa damunt el cor de la mare.
Al bell mig de la nit el cel andorrà s’il·lumina. Des del cim emblemàtic del Casamanya, assegut sobre la formosa catifa de neu, arriba un tsunami de melodies que fan sortir tota la gent d’Andorra al carrer: GLÒRIA A DÉU A DALT DEL CEL I A LA TERRA PAU A ANDORRA I A TOT EL MÓN. El Nadal ha començat / i el celebra Andorra / a la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya / sobre Casamanya.
Josep i Maria pugen a AINA a presentar el nou nat. Josep pregunta el per què de “Mateu 25,34”. Les bones mestresses es fan l’ullet i posem a les mans de Josep una Bíblia oberta a la pàgina “Mateu 25,34”. Li diuen: –Llegeix en veu alta per a la Maria. Josep encuriosit i amb un respecte sagrat com si fos a la Sinagoga de Natzaret, llegeix: ALESHORES EL REI DIRÀ: “VENIU, BENEÏTS DEL MEU PARE PERQUÈ ERA FORASTER I EM VÀREU ACOLLIR”.
Josep i Maria i el Nen , abans d’acomiadar-se d’Andorra, plantaren una gavernera “per escondir tan bell tresor” i perfumar el camí dels pelegrins de tots els temps. Josep hi diposità la felicitació de Nadal de tots els temps: “No hi ha cap necessitat de fer de la terra un Paradís: la terra és un Paradís. Toca a cada u de nosaltres d’adaptar-s’hi per habitar-la. Seguidament, la Sagrada Família pujà a AINA per acomiadar-se de les bones persones que els acolliren. Maria diu: En nom del nostre Fill i en agraïment us deixem aquest rètol que ens regalaren a Sabart de l’Ariège per penjar-lo a l’Àgora d’AINA: “ Il faut faire pour les générations futures des hommes puissants, c’est-à-dire independents et libres. ( Eduquem de generació en generació per formar persones amb forta personalitat, és a dir, independents i lliures).
Els veïns d’aquesta terra batejaren el lloc amb “el dolç nom de Meritxell”, on una jove dolça Mare de tots, confident del capellà, donà a llum la Llum.