Els dotze grans de raïm de la sort!

Nang! El silenci ens regala l’escolta de la primera campanada del 2019. Estem mal acostumats. Ens queixem que no ens escolten. Nosaltres, sabem escoltar? Escoltar sense interrompre. Escoltar sense preparar la resposta... sols escoltar. El valor d’escoltar és el que més necessitem tots, els infants i la gent gran, tots. Escoltar no costa diners, però revela un gran cor.

Una abraçada que no donem, es perd per sempre. Un t’estimo fa créixer l’estimació. Siguem generosos en carícies, en petons, en amables encaixades de mans. Em confies que a tu no et va, però pot ser que als altres sí que els vagi. Aquí rau la importància de les mostres d’afecte. Donant-nos les mans, ens regalem energia comunicativa. Siguem generosos per als altres: aquest any 2019 t’estimo més que el 2018, i menys del que t’estimaré en estrenar el 2020.

Juguem! A tots ens agrada jugar (una partida d’escacs, de botifarra... o bàsquet, futbol, una gimcana blanca). Juguem al joc que vulguin els altres. Com diuen els companys de la partida de botifarra: “Encara que perdem i ens discutim, tots hi sortim guanyant; ens ho hem passat bé.” Compartim el plaer de jugar. “Omple el cos i l’ànima, i no costa cap sou”, diuen les dones de l’Associació de la Gent Gran de Canillo.

Mossèn Ramon Sàrries, arxipreste de l’Església de les Valls, ha promès als sacerdots de l’equip un curset de risoteràpia. Quan era un vailet, havia sentit dir: “A casa mengem poc, però riem molt; el riure engreixa” sense perdre la línia. És un engreixar de satisfacció. Al Quim del programa El Foraster, li vaig dir: “Déu és humor.” Un acudit, una endevinalla, una ocurrència, una broma... el riure és la millor medicina per a l’estrès i la millor química per apagar baralles. Espero el curset del meu arxipreste.

La feina ben feta és el millor favor que podem fer als altres. A AINA, la mainada para taula, escombra, renta el seu plat, té cura dels animals de la granja, de regar l’hort... L’any 2019 ens regalarà moltes ocasions per fer favors als altres, sense esperar que ens els demanin. I un cop al llit, al vespre, quanta felicitat pels favors que hem fet durant el dia!

Agraïm les virtuts dels altres. Una de les maneres de dir que estimes algú és confessar-li allò de bo que veus en ell: “M’agrada el que has dit. Se’t dona bé la cuina! Amb monitors i monitores com vosaltres, és fàcil oferir colònies de qualitat, fas goig amb aquest fulard d’AINA...” L’any 2019 ens oferirà milers d’ocasions per dir coses així; coses que són declaracions d’estimació.

L’equip d’AINA hem acomiadat l’any 2018 amb una visita a l’abadia de Pesquié. El monestir respira solitud, silenci. Hi ha un rètol d’horaris que resa: Samedi: jour de désert, le monastére est fermé. Hi ha moments en què desitgem –necessitem– estar sols. La solitud és una virtut necessària. L’aïllament és un pecat greu. Siguem sensibles a les necessitats dels altres. Sigues delicat. No interrompis. Espera. Tots hi guanyarem. Una paraula que sorgeix del silenci és sempre fecunda.

Són cosines germanes, però molt diferents, la solitud i el descans. Tothom necessita descans. Evitar sorolls, abaixar el volum, no donar feina sense necessitat. Respectem la becaina de l’amic. Potser ningú se n’adoni, però tots t’ho agrairan.

Estimar comença amb saber rebre de l’altre. Després quan hem rebut, podrem donar. Que l’orgull no ens privi de demanar ajuda. Fem que l’altre se senti feliç d’ajudar-nos. Que vulguem rebre una abraçada, un consell, un cop de mà... és la millor manera de demostrar als altres la nostra confiança. Fem-ho amb delicadesa. Siguem agraïts... sense exagerar, amb naturalitat.

Aquest capvespre en tancar les portes del santuari, encendré un llantió a la meva Confident per tu. Resaré perquè reïxis en la prova; perquè la teva filla des del cel et doni la pau que ella té... resar pels altres és una manera excel·lent de viure l’Amor. Tot­hom –creients i no creients– m’ho agraeixen. Aleshores, en una abraçada i a cau d’orella els confio: “ T’estimo tant, que parlo moltes vegades a Déu de tu.”

Onzè gra de raïm: una xiruca per fer bona ruta pel 2019: “No voler cometre l’error de no cometre cap error durant els 365 dies.”

Dotzè, l’altra xiruca: “Tenir força temps per perdre el temps tot sol.”

Joiós i àcid 2019 per a tothom i per a mi!