Ponts

El bisbe urgellenc sant Ermengol ( 1010-1035), ha fet història com a bisbe que bastia ponts. El bisbe revisava les obres del pont de Bar, quan patinà i caigué de dalt a baix a les aigües del riu Segre. En la caiguda trobà la mort. L’esglesiola de Pont de Bar, les campanes de la Catedral de la Seu i l’oratori a Sant Ermengol a l’entrada d’Organyà són monuments mil·lenaris al bisbe “per haver bastit” ponts.

Els avis i els pares han d’explicar la història de la família i del poble als fills i als néts. Si no ho fan, aquests sabran la història de la humanitat però no la de casa seva. Dels relats dels meus pares que m’han marcat per al camí de la vida, són els de la guerra incivil espanyola (1936 – 1939). De tots ells, he retingut el de la retirada de l’exèrcit perdedor que, per on passaven, feien volar els ponts. Balaguer es quedà sense cap dels dos ponts que unien la ciutat. I Balaguer no fou Balaguer fins que bastí de nou els seus ponts. El dany més greu d’una guerra no són les bombes. És que els pobles es quedin sense ponts.

Durant els anys de professor de Cultura Religiosa, baixava cada dia de Canillo a Aixovall per fer les classes als alumnes de l’IEBA. En passar el nou pont, la meva mirada es dirigia al pont romànic que l’aiguat de 1982 va arrabassar al patrimoni andorrà. El tinc encara molt present en la ment, i també en la postal nadalenca de l’amic Sergi Mas que el pintà en plomilla fent-hi passar la Verge Maria, Sant Josep i el nouvingut a la família, el nen Jesús.

La importància d’un pont la contemplem a la Parròquia de la Massana. El pont els dona identitat a l’entrada del poble. L’han protegit amb la capella de Sant Antoni. És un pont que uneix a tothom, creients i no creients, combregant amb l’escudella del Sant i amb els encants solidaris a favor dels qui no poden passar els ponts. La pobresa els ha marginat.

MANS UNIDES D’ANDORRA em confia la distribució dels calendaris del nou any 2019. El calendari, a més de recordar-nos el valor de lluitar contra la Fam al Món, és a la vegada una mena de tarja de felicitació de Nadal. L’error el trobo quan algú que el rep es posa a mirar els ponts de festes que els regalarà el nou any. “Aquests no són ponts!” els dic enfadat, perquè els feu servir per fugir. I una fugida mai no pot ésser un pont.

Fa dos anys que es va inaugurar a la Xina un pont de 50 quilòmetres. Els xinesos que s’obren camí a l’Àfrica i a Europa, comencen bastint ponts. Estic enfadat amb Donald Trump. Vol bastir milers de quilòmetres de muralla, quan els ciutadans del món demanen ponts. El bisbat d’Urgell se sent honorat de tenir un poble amb el significatiu nom de PONTS, cruïlla de carreteres: Barcelona, Lleida i Pallars Vall d’Aran. Per viatjar d’Organyà a la Seu i a Andorra, cal passar pel forat dels Tres Ponts. Al Principat d’Andorra, estem pendents de la propera legislatura per haver al país un pont aeri.

A mitjans de novembre, s’ha celebrat la trobada anyal de catequistes amb els mossens i bisbes de Catalunya a Figueres. Un periodista qui admiro pels seus articles d’opinió setmanals a La Vanguardia, fou un dels actors de la taula rodona. El periodista afirmà: entre l’Església i els polítics catalans no ens queda cap pont dret. Tots s’han enrunat, menys el pont de l’anticlericalisme.

El bisbe de Girona, Mns Pardo, ens advertí fa uns cinc anys en un curset de Consiliaris dels MCECC (Moviment Centres Esplais Catalans Cristians): Espavileu, que si no espavileu, a l’Església aviat sols ens quedaran com a pont de comunicació amb el poble els enterraments.

No hi ha Església sense ponts. Per voluntat explícita de Jesús, el papa és el súmmum Pontífex, persona que basteix ponts. Un pont no manifesta que els d’una banda –els qui van a missa- siguin millors que els de l’altre costat, que no hi van, ni tampoc a la inversa. Únicament Déu és bo del tot (Mateu 19,17). L’ADN d’un pont revela que ens necessitem els uns als altres. El papa Francesc va predicar el dia 20 d’agost “la nostra cultura d’Església, quan està massa marcada pel clericalisme, esdevé una cultura d’abús (abús d’autoritat, de poder). La Lumen Gentium, fruit del treball de l’Esperit en el Concili Ecumènic, ens convida a bastir ponts en el món d’avui. Diu: “Ens comprometem en el camí de la coresponsabilitat entre tots.”

Soc feliç a Canillo perquè, de ponts, en tenim molts. Al Congrés de Turisme Religiós a Cancun ara farà 7 anys, la participant belga ens confessà: “Ajuntament, Església i artistes ens servim d’un sol pont quan fem activitats per al poble.” Som un sol pont. A Canillo, per tercer any consecutiu, el Comú, els joves artistes i l’Església han celebrat els concerts de CAMBRA ROMÀNICA. Festejant els 125 anys “soc de colònies” la sala noble de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya estava plena de gom a gom,. Hi havia de tot, creients i no creients. El pont d’educar en el lleure els infants, adolescents i joves en valors humans, féu que tots ens agaféssim de les mans per cantar: “El cercle refarem i fins potser serà més gran.” Explico l’Apocalipsi de Sant Joan, tot contemplant el retaule de 1539 de Sant Joan de Caselles. Tots els visitants s’emocionen. Els dic que soc el mossèn. Tothom es desviu per agrair-me les explicacions donades. El papa Francesc es lamenta: “la cosa més trista d’un Santuari és que el visitant no trobi ningú amb qui parlar” (20 de març als Rectors de santuaris a Roma). Que no trobi un pont. El Santuari de Meritxell visualitza el gran pont andorrà per a nacionals i per a estrangers: el de VIRTUS UNITA FORTIOR.

La meva Confident –mitjancera de totes les gràcies- és el pont que em porta a Déu i al Poble a canvi que hi posi escolta, humilitat, servei, pregària. Mai tant com avui havíem sentit la necessitat d’obrir ponts de diàleg!