De la meva agenda
Mans Unides d'Andorra sembra amor
Nelson Mandela: “Ningú no neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, o pel seu passat, o per la seva religió. D’odiar i d’estimar se n’ha d’aprendre”
Retinc els pensaments d’un dels líders que més admiro de la història contemporània universal, Nelson Mandela: “Ningú no neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, o pel seu passat, o per la seva religió. D’odiar i d’estimar se n’ha d’aprendre. Pensem que és immensament més fàcil aprendre a estimar, perquè l’amor neix naturalment en el cor de la persona, i no el contrari, que és rebutjar, marginar, odiar”.
Mans Unides, que fa 60 anys que unes dones de bon cor instituïren, ens convida a sembrar llavors d’amor. A estendre i obrir la mà a les persones amb les quals ens creuem en el camí de cada dia. També a estendre i obrir generosament la mà envers els humans amb qui no ens creuarem mai pels nostres carrers. Mans Unides d’Andorra ens les apropa en oferir-nos uns projectes gràcies als quals els ajudarem a viure en la dignitat de la persona humana i els llevarem l’extrema pobresa. Enguany, donarem la mà a la dona del segle XXI perquè creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones.
En el cor del fred del febrer posem la nostra energia, la generositat, les qualitats, el temps, el nostre AMOR al servei dels altres. Fem costat als infants, d’una manera especial als infants més febles. Donem la mà als homes i a les dones a qui les crisis polítiques, socials, laborals i afectives han corferit greument el cos i l’ànima. Cal que ens allunyem de qualsevol ombra d’inhumanitat. Sembrem, amb Mans Unides d’Andorra, AMOR envers les persones més grans a qui els avenços tecnològics i els progressos econòmics han arraconat a casa nostra i al Tercer Món.
Mans Unides prioritza, en els seus projectes, l’educació i la sanitat. És la millor manera de sensibilitzar-nos davant la feblesa dels infants dels països més pobres. Per a ells, vivim la radicalitat de l’Amor. “La mirada d’aquests milions de nens i nenes són l’esperança del nostre món” (Tagore). Sembrem, desinteressadament i gratuïtament, les llavors de l’AMOR. Donem sentit a la nostra vida a través del compromís, de l’altruisme, de la solidaritat per bastir un món més lliure, més igual, més fraternal.
La solidaritat de la qual parlem tots els mesos de l’any, però el mes de febrer amb més èmfasi gràcies a Mans Unides, es diu preocupació pels altres. Andorra compta amb una meravellosa xarxa d’associacions dirigides per persones d’un cor d’or. El dia 11 de febrer el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Sr. Xavier Espot Zamora, reuní a la sala de reunions de l’edifici administratiu de Govern les Entitats Cíviques en l’Àmbit de Servei Social.
Darrere de cada una de la trentena de persones participants veia una gran família de ciutadans compromesos en l’ajuda a grups de persones en dificultat. Tots lluiten des del voluntariat. El benèvol és la persona que es compromet lliurement per fer una acció no assalariada envers l’altre, fora del seu temps professional i familiar.
Complementen l’ajuda assistencial amb l’ajuda preventiva i estructural. En cada un dels portaveus de les associacions d’Andorra es guarda gelosament l’esperit acollidor, hospitalari andorrà, patrimoni heretat dels padrins i padrines.
Fa 175 anys que el bisbe francès Forbin–Janson creà la Infància Missionera per tal “que els nostres infants sàpiguin valorar i agrair el que tenen i recordin i preguin per tants d’altres d’arreu del món que pateixen moltes mancances i estan privats dels seus drets bàsics”. La solidaritat s’aprèn de petits. UNICEF i la Declaració dels drets dels Infants ens assenyalen el camí a seguir. Preguntava el diumenge a la Trobada de Confirmació als adolescents de Canillo sobre l’article 6è: “el nen necessita per al seu ple desenvolupament, amor i comprensió.” Què entens tu d’això que diu?
Un dels valors de l’ADN d’AINA és l’educació en la solidaritat a casa nostra i al Tercer Món. AINA té enllaç de comunió permanent amb un orfenat a Madagascar, amb els Nens del Carrer de Bolívia i els joves de la Parròquia dels Màrtirs d’Uganda del Senegal. Al llarg dels 43 anys de Colònies Populars de Canillo, AINA ha tingut nombrosos monitors i monitores que han donat uns mesos –o alguns anys– al Tercer Món com a cooperants: el Benín, el Camerun, Xile, el Perú, Nicaragua, el Sàhara, el Vietnam...
La formació mensual per internet, el mes de febrer, té com a tema els projectes de Mans Unides. Els joves són conscients que el millor camí que una persona pot seguir és el de l’amor. L’amor que està escrit a les entranyes de cada ésser humà. Tots els manaments es concentren en un de sol: estimar.
La Mare de Déu de Meritxell, dolça Mare de tots, la meva Confident, lliura totes les almoines del tronc, dels llantions i dels records del mes de febrer als projectes de Mans Unides.
La seva sagrada imatge ens allarga la mà, ens la mostra ben oberta. Ens confia: “tots els manaments tenen un sol nom: Jesús. I Jesús és estimar.”