Canillo, casa de tots

Ho sap tothom, i no és profecia. Canillo és una casa per a tots. El veïnat més alt de la parròquia, Soldeu – El Tarter, empara les pistes d’esquí. El veïnat de la cota baixa parroquial acull Meritxell que, talment com si fos arrels, es ramifiquen per les altres sis parròquies germanes andorranes. Dins del Santuari, parem l’orella al silenci que parla. Amb mossèn Cinto Verdaguer escoltem “les dues Valires en la figura d’una lira que canta: Pelegrins hi venen / com bons fills s’entenen / sou Mare de tots”. Els ainistes, des del cor de la Parròquia, canten: “A Canillo, hi ha una casa per a tothom, iupi ià”. Els cainistes i tamarros responen: “Passeu, oh benvinguts, que casa meva és casa vostra / si és que hi ha casa d’algú”.

Enguany, la casa de Canillo acull durant la tercera setmana del mes de març la primera Copa del Món d’Esquí Alpí i la XL Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes.

S’ha desprès una allau de tecnologia que revoluciona el nostre món. La societat està vivint una mescla de cultures, reptes ecològics, injustícies que generen violències... Els nostres temps són complexos per als governs, les institucions i també per als ciutadans de carrer. Ens cal trobar entre tots l’esperit que doni sentit a tota aquesta evolució que ens toca tan de prop.

La Copa del Món d’Esquí Alpí a la parròquia visualitzarà, en el nodrit encreuament de pistes, en cada una de les incomptables portes d’eslàlom, que la diversitat de països i el pluralisme de cultures poden conviure en la pau. Són una riquesa per a tots. Els trofeus i les medalles són penyora de la unitat respectuosa de les idees i de les conviccions. Una Copa del Món d’Esquí forma part de les respostes als reptes socials plantejats en aquest segle XXI. A través d’una bona gestió educativa, els joves rebran de l’escola de la neu una florida gavernera de valors: la salut del cos que ajuda a respirar l’ànima, el silenci contemplatiu, la capacitat d’expressar la seva energia, compartir les experiències en l’espai paradisíac de la muntanya més blanca i, sobretot, l’oportunitat de conviure solidàriament en la casa de tots. El papa Francesc ens deia bon any 2019 amb un desig que assenyala el camí a seguir: “La bona política està al servei de la pau... Feliç el ciutadà que treballa per al bé comú i no per al seu propi interès.”

El Santuari de Meritxell albergarà els dies 12 -14 de març la XL Trobada de Rectors i Donats de Santuaris de Catalunya, Illes i Andorra.

CRUÏLLES I CAMINS és el lema de la XL Trobada de Rectors de Santuari que haurà lloc a AINA, Canillo, Meritxell, Casa de la Vall i Santa Coloma, els dies 12-14 de març. Entre els camins que els éssers humans han traçat des de fa milers d’anys damunt la superfície de la Terra, n’hi ha alguns que revesteixen una significació especial. Són els camins de pelegrinatges. Són en aparença itineraris com els altres. Escalen muntanyes, passen per les planes, travessen mars. No són camins com els altres. El pelegrí sense saber-ho rep una nova identitat. És una anadura profunda, una recerca. Com s’efectua aquesta transmutació que fa ingents els itineraris i singulars els qui els segueixen? Aquest és el misteri que els Rectors i els Donats en les trobades – enguany celebrem la quarantena edició– pretenen il·luminar.

El Santuari de Meritxell ha estat amfitrió de dues trobades, l’any 1987 i el 1997. Rellegeixo la meva Agenda de 1987. La taula rodona fou presidida pel Pare Pericas del Santuari de Lluc, mossèn Suñé de Tortosa, Tubau de Viladordis i Raventós del Santuari del Camí de Cambrils. Els bons propòsits amb els quals em vaig comprometre amb la Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots i la meva Confident, foren: treballar els valors de la humilitat, pobresa, llibertat, universalitat,

hospitalitat, comprensió, convivència i els sentiments de filiació, d’agraïment i esperit anunciador de la Bona Nova per tal de ser enmig d’un món en crisi religiosa, rector de santuari acollidor.

COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ I TROBADA DE RECTORS DE SANTUARIS

Farem de Canillo una nova muntanya del Tabor que, com al temps de Jesús, acollits i acollidors en sortirem transfigurats. Les persones hem nascut viatgeres, la fe, l’esperança ens fan pelegrins de l’amor. Dempeus i camina devers el tu mateix. (Càntic dels Càntics, 2, 10 i 2, 13).