El miracle de l'agraïment

La Canòlich té el geni de la curiositat. Sent la necessitat d’explorar el món i de comprendre com funcionen les coses. Ho vol saber tot. Si no fos per la seva carona bonica, es faria pesada amb tantes preguntes que fa a tothom. A la Canòlich li costa somriure. La seva mirada té un deix de tristesa. Un malvat càncer li va arrabassar la seva mama, ara farà 3 anys. L’Esperança, exmonitora d’AINA, la seva mestra, em confia: “L’àvia i la seva germana gran li fan de mare, sense tenir-ne consciència. Jo procuro estar al seu costat d’una manera ben discreta”.

La Canòlich no es perd cap de les excursions que es fan a l’escola. Durant les passejades al camp amb l’àvia, observa el paisatge, sent el perfum de l’herba, assaboreix l’aigua de les fonts, acarona l’escorça dels bedolls, escolta el xiulet del vent que juga amb els pins.

El dia 25 d’abril s’estrenà als cinemes de l’Illa el documental d’AINA “ENTRE MUNTANYES”. La bona mestra, exmonitora, convidà la Canòlich i l’àvia a veure’l. Durant la projecció, la Canòlich emocionada, xiuxiuejava: “Vull anar de colònies a AINA”. L’exmonitora telefonà l’endemà a l’Esther per inscriure l’alumna a la Festa de la Primavera d’AINA del cap de setmana 18 i 19 de maig.

La Festa de la Primavera, com la de la Tardor, s’ha instituït per ensenyar la mainada a observar: la intensitat del verd dels prats quan encara la neu corona els cims, les cascades d’aigua que regalen la fosa de les neus. La Canòlich escoltava bocabadada les explicacions de la bona nit del mossèn: “Jesús ens diu mireu com volen els ocells; contempleu quin vestit més bonic duen les grandalles, que ni les pubilles andorranes el porten tan preciós; doneu-vos les mans i cantem: Mans a les mans, deixem les tristeses, posem tot seguit les mans a les mans...” Els monitors practiquen el pensament de Montessori: “Guieu les descobertes dels infants en les vostres sortides a la natura”.

Quan em disposava a anar a cantar “L’hora dels adéus” al prat verdíssim d’AINA, la Canòlich entra sense trucar al Cau Mossèn. La seva tristesa es desfà en llàgrimes. La faig asseure al meu costat. Li dono la mà: “Confia en mi, Canòlich!”, li prego. Em conta:

- Mossèn, voldria que la meva germana Meritxell anés al campament de CAINA o de TAMARROS aquest estiu. La meva germana només viu per a mi des que hem perdut la mama. No es compra mai res per a ella. Tot ho guarda per als meus estudis i per als meus capricis. Gràcies als seus estalvis he pogut participar a la Festa de la Primavera. Ara, m’agradaria fer-li per primera vegada a la vida un regal que sé que la farà molt feliç: anar de campaments a AINA.

De sobte, la Canòlich es tapa la cara amb les dues mans i arrenca en llàgrimes. Amb paraules tallades, em confia:

- Voldria que la Meritxell pogués ser un d’aquells joves del documental ENTRE MUNTANYES... però dels meus estalvis amagats dins d’un plumier a l’armari de l’habitació només sumen 32 € amb 60 cèntims.

Li faig un petó al front. Li demano que em miri als ulls demanant-li que no dirà a ningú el meu secret. M’ho promet amb una punta de somriure. Li explico.

- Una mare i la seva filla tenien les entrades per anar a veure el documental que a tu tant t’ha entusiasmat. Però li sorgí un contratemps que l’obligà a regalar les entrades als seus pares, avis de la seva filla. L’àvia plorà tot el documental d’emoció. L’endemà diumenge pujaren a la missa de 2/4 d’1 al Santuari de Meritxell. A l’àvia encara li durava l’emoció del documental ENTRE MUNTANYES. En acabar la missa, els dos avis entraren a la sagristia a donar-me una abraçada. A cau d’orella, em confià: “Com els monitors estimen els infants i aquests, els monitors!” I els bons avis em regalaren sis beques per a nens i nenes que no es poden pagar les colònies. Dues beques són per a tu i per a la teva germana.

- No m’ho puc creure. Quina sort que tinc. Gràcies, mossèn, gràcies. La Meritxell podrà anar a TAMARROS! Gràcies.

- Canòlich, no és a mi que m’has de donar les gràcies sinó als dos avis que valoren l’obra social, lúdica i educativa d’AINA. I també a totes les institucions i entitats que fan d’AINA UN MÓN MÀGIC.

- Amb la subvenció del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior distribuïda entre els 760 ainistes, oferim el preu social de colònies 295 €, tot comprès.

Amb el donatiu dels set Comuns de les parròquies andorranes, la mainada dels tres torns i dels dos campaments gaudeixen del material de més de vint tallers.

- La Fundació Josep Anton Cerqueda nodreix la farmaciola dels dos mesos d’estiu.

- Les entitats bancàries Crèdit Andorrà i Morabanc de Canillo editen els pòsters i llibrets que motiven la mainada a fer colònies i els pares poden seguir des de la feina el que fan cada dia els seus fills i filles.

- El cançoner, editat amb el suport d’Andbank, és l’eina pedagògica més important d’AINA i, a la vegada, és el millor record que s’enduen els infants a casa.

- Les col·lectes dominicals de les esglésies de Soldeu, Canillo i Meritxell de Pasqua fins a la Festa de la Mare de Déu de Meritxell, i també les ofrenes dels llantions i la venda de records, fruiten la bossa de beques.

- Gràcies a les nombroses famílies que apadrinen nens i nenes de manera que AINA pot oferir beques a qui no pot assumir el preu social.

- L’equip de monitors i monitores d’AINA agraeix l’aportació de les associacions: Fundació ASCA, Inne Wheel, Rotarys, Lyons Club, GrandValira Social, Palau de Gel, Ensisa, Billac, Le`pitra, Duró (marmessors), Mansos de Cor, Fundació Molines... Cada gota d’aigua omple les nostres Valires d’estimació envers els infants de les set parròquies.

- El mossèn, abans d’obrir les inscripcions, reserva 10 places per a cada torn per a casos socials. L’educació és la millor arma de la pau. Compartir ja és la felicitat dels infants i, per tant, la felicitat dels adults sense oblidar que la generositat és el signe de la veritable prosperitat.