Christus Vivit, document Sinodal

JESÚS VIU EN L’ESPLAI I EN LES COLÒNIES. És un neguit que ens acompanya sempre i que ha dut els Delegats de Joves dels Bisbats Catalans i els capellans compromesos en els moviments d’esplais i colònies a trobar-se en el Casal Sant Josep de La Salle de Cambrils, els dies 10 i 11 de juny. La inquietud no ens deixa dormir: “Com viu Jesús en els infants i adolescents de les colònies? Com fer conèixer i estimar a la mainada el Jesús que els canta cada matí: “Vine amb Mi, amic meu, farem junts el camí...? Com respondre a l’emergència educativa? Tots cerquem una Església més evangèlica, més oberta, menys jerarquitzada, més comunicativa, més atractiva, més convincent per al nostre jovent decebut.

Sant Joan Baptista de La Salle, el sant de Reims que va morir l’any 1719, enguany fa 300 anys, ha perfumat les nostres deliberacions. El seu credo fou: “Treure els infants de la misèria, desenrotllar els seus talents i ajudar-los a trobar el seu camí”. Un dels deixebles del Sant Fundador de l’Escola Cristiana, jubilat en el Casal, que descansava al costat del seu caminador, em confiava: “Els infants del carrer han estat els meus amics predilectes. Per ells em vaig fer germà de La Salle”.

El fil conductor de la Trobada que el MCECC (Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans) va ser el nostre afany de continuar trobant camins per compartir i contagiar l’alegria de l’Evangeli en els infants, adolescents i monitors/monitores. La desertització de joves en les nostres esglésies ens fa anar més enllà de les catequesis de primera comunió i de confirmació.

El professor Enric Puiggros ha posat damunt la taula de la Trobada el missatge del Sínode dels Joves al món de les colònies i dels esplais: L’Església no depèn de si mateixa; depèn de l’Evangeli. Ha de mirar els estels (veure el futur amb esperança) i ensems ha de remar amb més ganes que mai (veure el futur amb realisme).

El text de referència per convertir la utopia CHRISTUS VIVIT en una realitat és EMAÚS: 1) Jesús camina amb els joves. El convenciment que Jesús camina sempre amb nosaltres, és ferm. El problema és reconèixer aquest caminar; 2) Els seus ulls s’obriren: L’acte de partir el pa, l’eucaristia, obre els ulls dels deixebles. La fe com a gràcia i com a revelació no és només lògica; 3) Van sortir sense tardar. LA VIVÈNCIA DE JESÚS ÉS ENCÀRREC, ÉS MISSIÓ. PER AIXÒ, ELS DEIXEBLES DE JESÚS NO PODEN QUEDAR-SE QUIETS. El Pare Enric ens encoratjà a viure l’atreviment, la gosadia, a ser Església en sortida podant de l’arbre tot allò que no dona fruit amb l’ajuda del discerniment (reconèixer, interpretar i elegir).

La teòloga de Lyon digué al Papa Francesc i als germans sinodals: “Avui, els joves no els aplegarem a les esglésies; sí, a l’escoltisme, a Alpha, als Eclaireurs i als moviments afins. L’afirmació radical de la representant de la diòcesi de Lyon al Sínode dels Joves ens dugué a preguntar-nos: a) De quina manera un esplai, unes colònies poden ajudar la Pastoral global d’una Parròquia?; b) Què podem oferir com a moviment de colònies i d’esplai a les delegacions de joventut dels bisbats catalans? C) Els esplais i les colònies, què demanen a les Delegacions episcopals?

La pluja de reivindicacions, d’iniciatives, de suggeriments... fou generosa per als nostres camps i sembrats:

CHRISTUS VIVIT, quan treballem unànimement. Quan els deixebles estaven junts, reberen l’Esperit que fa jove l’Església. Gràcies a l’Esperit ens comprometem a la permanent activitat i a no tenir por a la renovació”. (Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona).

CHRISTUS VIVIT, si practiquem la disponibilitat i la gratuïtat dins del Moviment. La Pentecosta envià els apòstols a anunciar la Bona Nova, missió que acompliren amb altruista disponibilitat i generosa gratuïtat. (Sergi, bisbe de Barcelona).

CHRISTUS VIVIT, si en la societat addicta a la tecnologia sabem desconnectar per conquerir la llibertat : “Perdent la vida la guanyem!” Els dies d’esplais i de colònies són fugides devers el nostre interior. Retrobo la meva llibertat, la meva llibertat desitjada. (Professor Enric Puiggros de Madrid).

CHRISTUS VIVIT amb les 3 E , ADN del monitor: E d’escoltar; E d’encoratjar i E d’evangelitzar. (Ramon d’AINA).

CHRISTUS VIVIT en l’acompanyament dels nois i noies fidels, dels allunyats i dels absents. Gràcies a la proximitat: “El pastor coneix les ovelles i les ovelles el bon pastor”. (Joan Pau de Sort).

CHRISTUS VIVIT, quan usem el llenguatge que comprèn el jove. Els nois i noies de les colònies són al·lèrgics a la pastoral de firetes o de fotografia. “La Paraula es feu carn. La Paraula és Vida”. ( Roger de Lleida).

CHRISTUS VIVIT, quan som missioners de l’Alegria. “Feliços els qui sabeu admirar un somriure i oblidar una mala cara. L’humor és una forma d’amor, potser la més refinada. El camí serà assolellat!” (Jordi de Sant Vicenç dels Horts).

CHRISTUS VIVIT en la pregària que és essencial en unes colònies. I l’essencial és pregar amb els altres. Som una comunitat. Pregar amb un cant, amb una paràbola, amb uns minuts de silenci... i diumenge a l’església de la Parròquia que ens acull. (Clara del MCECC).

CHRISTUS VIVIT en la passió de preguntar. Els dubtes, les interpel·lacions, la recerca de la veritat ens fan educadors. Responem des de la humilitat amb la nostra set de compartir, de donar i donar-se, de ser generós del temps del jove, de la seva tendresa, de la necessitat d’estimació. (Pere de Reus).

De tornada a casa dono gràcies a la meva Confident, a qui confio les colònies i campaments 2019 pels companys que m’han desvetllat les ganes de continuar al costat dels adolescents i joves.