Conte. '827 gràcies!'

Encara no fa un any que va passar. El Miki era un nen orfe. La tristesa i la gana l’havien convertit en un infant més dels avui anomenats MENA –menors no acompanyats–. Dormia on s’esqueia o on podia. Els entrepans de dinar i sopar se’ls comprava amb els deu euros que li donava el llibreter que li confiava el repartiment d’una seixantena de diaris. El Miki era molt espavilat. Tenia moltes ganes d’aprendre. Es guardava cada dia un dels diaris per fer-ne llibre d’escola. A més, era un noi xafarder. Sempre feia preguntes, sobretot als avis i padrines que prenien el sol als bancs de la plaça de Montaup.

Un captard del mes juliol la intensa xafogor es desfermà a la vall amb una violenta tempesta de vent, pluja i calamarsa. El Miki hagué d’abandonar el seu cau que li donava aixopluc. S’havia inundat. El primer foscant del captard entrava amb un cel il·luminat pels llamps i sorollós pels trons. El noi, esmaperdut, demanà ajuda al bomber que ajudava el xofer d’un cotxe encallat en un bassiol d’aigua i fang.

–Perdoneu, bon bomber. La nit em cau a sobre i no sé on acollir-me en aquesta nit tan negra. Em podeu ajudar, si us plau? Demanà el Miki amb veu entretallada.

–Tranquil·litza’t, minyó. Veus la llum de la casa de davant la caserna? Ves-hi. Truca a la porta. I quan et preguntin: qui hi ha? Respon: “Joan 13,34-35.”

Dit i fet. El Miki, a pas lleuger, es plantà davant per davant de la caserna. Llegí un rètol que el deixà intrigat, Deia: AINA. Cridà: –Hi ha algú?

Qui ets? Respongué una veu que venia des dels semisoterrani de la casa. La sala dels arlequins s' havia inundat amb l’aiguat de la tempesta.

El noi respongué amb decisió: Joan 13,34-35.

La porta se li obrí de bat a bat. La dona exclamà:

–D’on surts, fill meu? Que xop que estàs! Entra, entra. Asseu-te al costat del radiador mentre vaig a buscar roba seca per canviar-te.

Mentre es canviava de roba, l’amfitriona d’AINA li preparà el sopar. Per uns moments, el Miki hi veié la seva mama, i repetia: “Joan 13,34-35.”

El Miki sopava amb una mirada de sorpresa. La bona mestressa l’asserenà: –Em dic Esther. Durant el dia la casa té amigues que col·laboren en les feines de la casa. A més, tenim un bé de Déu de nois i noies que curen dels infants que s’aixopluguen a l’alberg. Tots formem una gran família. Tu pots venir sempre que vulguis. Fins i tot ens podries ajudar a cuidar dels animalets de la granja. Mentre l’Esther alenava confiança, el Miki es creia que tot era un somni. Mormolava: “Joan 13,34-35.”

L’Esther li preparà l’habitació de Meritxell, la més alegre de la casa. En passar davant la maternitat d’AINA, resaren un ave Maria. El Miki acaricià la cara del nen Jesús que s’arropa tendrament a la falda de la mare. Somià durant la nit, somià en Joan 13,34-35. Quan el mossèn l’anà a despertar, el bon dia del Miki fou:

–Per què Joan 13,34-35 t’obre totes les portes, tots els cors?

El mossèn agafà el Nou Testament de la tauleta de nit i li donà dient-li:

–Busca el capítol 13. Llegeix en veu alta els versets 34-35.

No se’n sortí. El mossèn l’ajudà a cercar els versets 34-35. Els dos llegiren a una veu: “Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com jo us he estimat. En això coneixerà tothom que sou deixebles meus.”

El mossèn completà: “El qui dona us vas d’aigua a un nen@, me’l dona a Mi, i no quedarà sense recompensa.”

El Miki, emocionat, besà la mà del mossèn i agenollat li digué: “Gràcies, gràcies, gràcies.”

El mossèn l’aixecà i li confià: “Gràcies a la meva Confident, dolça Mare de tots, i una mica més dels nois com tu, Miki. 827 gràcies, una per a cada ainista de l’Estiu Món Màgic 2019. Gràcies a les Institucions, Entitats, Famílies i Persones que han fet realitat la divisa d’AINA: A l’estiu cap infant sense colònies”.

Avui, en Miki és un monitor líder. A la missa jove de les nou de la Festa de Meritxell tocà la guitar­ra acompanyant els cants dels ainistes: “... Tu has omplert la meva vida / estimant-me de debò ave Maria... De la teva mà agafat / pel camí de l’esperança / amb la fe jo m’he trobat ave Maria...”

Gràcies al ministeri d’Afers Socials pel preu social de les colònies. Gràcies als 7 comuns de les parròquies d’Andorra pel material dels tallers. Gràcies a la Fundació Josep Anton Cerqueda per la farmaciola de l’estiu. Gràcies a Crèdit Andorrà i MoraBanc de Canillo pel llibret del programa de colònies i el pòster. Gràcies a Andbank per col·laborar amb el cançoner. Gràcies al Palau de Gel pels descomptes en la patinadora i en la piscina. Gràcies a la Fundació ASCA, Inner Wheel, Rotary, Gol Solitari, Grandvalira Social, Billac, Petrita, Duró (marmessors), Mansos de Cor, Fundació Molines i gràcies a totes las famílies que heu apadrinat ainistes amb dificultats.