Caminem! caminem!

D’avui en vuit festejarem la Solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra. La Festa ens convida a caminar. No caminem com a turistes que miren el país només amb la càmera de fotografiar del mòbil. Caminem com a peregrins. El peregrí segueix el camí que han obert les àvies i els avis protagonistes de la història d’Andorra. Les seves petjades ensenyen a caminar. I sobretot, el peregrí camina obrint camí. El dia 20 d’agost era sant Bernat de Claravall, monjo del Císter. Va escriure: “El camí t’ensenyarà allò que no et poden ensenyar els mestres.”

El camí obre per al peregrí magnes paisatges d’aquells que transformen i transfiguren els caminants. El savi Albert Einstein deia: “La folie est de toujours se comporter de la même manière et d’attendre à un resultat différent”. L’única cosa que no canvia per al peregrí, és que caminant continuem canviant. La Llum més esplendorosa, la del Meridiem, il·lumina de dia i de nit el camí del peregrí. És dins de la fosca de les nostres nits de camí que la Llum Meritxel·liana brilla més. Escriu Olivier Reboul: “Qu’est-ce qu’apprendre à être, sinon apprendre à changer, à rompre courageusement avec le confort et le conformisme où l’on était installé comme chez soi? Apprendre vraiment, c’est toujours désapprendre, pour rompre avec ce qui nous bloque, nous enferme et nous alène.”

Caminem devers un canvi econòmic en què la persona preval sobre el diner. Jesús, Llum del món, estimava les persones riques (Zaqueu, Nicodem, Josep d’Arimatea...) i trepitjava i esclafava el diner. La bona administració ha de ser la bona nota dels polítics, i no la disbauxa ni l’estalvi. El canvi econòmic ha d’obrir camí als joves d’avui (l’atur juvenil arriba al 45% i milions de joves segueixen vivint en una clara situació de vulnerabilitat i exclusió social. Volem que siguin protagonistes de la societat però de fet, la societat els té marginats.

Caminem. El tros de camí recorregut aquests darrers anys ha enrunat les piràmides. El que compta no és el poder. El que influencia la gent és l’autoritat. Ho deien de Jesús: “Ensenya no com els mestres de la Llei i els sacerdots; Jesús ensenya des de l’autoritat. El peregrí parla amb els fets, les obres, i li sobren les paraules. Gràcies a Déu, hem trencat amb l’estereotip dels de dalt i els de baix. Ens uneix a tots per igual la mateixa dignitat de persona i de fill@ de Déu.

Caminem que, com canta en Llach, “El camí fa pujada...”, “Has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures...” Les tarteres, les roques entravessades, les tempestes i els torbs ens alegren el camí. L’esforç ens lleva el maquillatge que el món, el dimoni i la carn ens ha posat per amagar el rostre. Prou carnestoltes. L’austeritat del camí em fa veure qui soc. Em fa estimar-me com soc. La suor i les esgarrinxades doloroses dels esbarzers del camí són la riquesa del nostre caminar: “Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, / sense esperar que et donin més riqueses”, canta en Llach de la lletra de Kavalis. La sort no et trobarà mai al sofà. El camí costerut és ja la felicitat.

Caminem! El crit ha estat l’arreveure amb el qual s’han acomiadat mútuament els 21 monitors que han fet el curs per titular-se com a educadors en el lleure. Els joves d’AINA cantaven: “Caminem lluny, / i lluny canviem un món / que junts ens queda a prop. El pelegrí camina sol, però no aïllat”. El peregrí comparteix cada vespre la taula amb els companys de camí, la diversitat. La col·laboració neix de la diversitat. Els joves monitors canten: “Caminem junts, / i junts serem més forts, / avui lluny és més a prop”.

D’avui en vuit festejarem la Patrona d’Andorra que és més Mare que Reina, deia Santa Teresa. Goso afegir a la Santa: perquè és Mare és la Patrona, és Reina. Ho cantem:

“Reina d’amor un dia / Andorra us coronà/ i Reina sou Maria, / de tothom qui us estima i / que us vol estimar.” (Mossèn Manel Pal, en els 75 anys de la Coronació de la Verge de Meritxell com a Patrona d’Andorra, 1921- 1996).

Contemplo els camins de la meva Confident: de Natzaret a Ain Karim, de Natzaret a Betlem, de Betlem a Egipte, de Natzaret a Canà de Galilea i amb més emoció el Camí de la Creu al costat del seu Fill. Els seus camins fruitaren la fecunditat. Ella al peu de la creu ens infanta a tots. Li diu Jesús: “Mare, aquí tens el teu fill.” Tots som Joan! Resem al Sant Rosari: Maria, Mare de l’Església, pregueu per nosaltres. Caminem amb Maria de Meritxell. El camí es diu: Estima, lluita i prega. Ens veiem al Santuari!