Pelegrins hi venen, fervents i devots

El Santuari Nacional Basílica de la Mare de Déu de Meritxell acull durant l’any més de dues-centes visites. El 80% són visites turístiques. El turista només vol veure. Les guies de Govern fan visitar Meritxell Memòria, claustre de les arcades, claustre dels miralls amb les 12 maquetes de les esglésies romàniques d’Andorra, l’exposició de Bíblies. En acabar la visita, el turista demana encara: “Què hi ha més per veure?”. Lamento que un bon nombre de visitants no miren la Verge de Meritxell, que els mira amb els seus romànics. Els turistes obliden que el savi, de sapere (assaborir) no ho és per les coses que veu, sinó per la saviesa (per la bellesa que assaboreix).

Cantem en l’Ave de Meritxell – el 2020 farà 40 anys que la creàrem mossèn Ricart, mossèn Vives i un servidor– “pelegrins hi venen / fervents i devots”. L’experiència, la més formosa i la més profunda que el pelegrí fa, és aquella d’endinsar-se en el misteri. Sant Agustí, que d’una joventut dissoluta passà a ser el més il·lustre dels pares d’Occident, de qui fa 10 dies en celebràvem la festa, es va descriure com a pelegrí: “Vaig trigar a estimar-vos, oh formosor tan antiga i tan nova! I això que vós estàveu dintre de mi i jo fora, i us buscava per fora. Ara us he assaborit i tinc fam i set de vós” (Confessions, 7). El turista cronometra la pujada al cim. Per al pelegrí no compten els pics ascendits, sinó que el que val de veritat és el plaer que trobo en l’ascensió.

La missió del capellà d’un santuari és oferir afectuosament l’acolliment de cada un dels visitants, siguin turistes, siguin pelegrins. El Papa Francesc ens renya afectuosament: “No hi ha tristesa més penosa que algú visiti el santuari i que no hi trobi ningú amb qui parlar.” Personalment, em prenc molt seriosament l’amonestació del Papa Francesc. Anhelo que el turista que entra al santuari en surti pelegrí. Practico el valor de la proximitat, una salutació, un somriure, d’on sou, en què us puc servir.

Gràcies al Ministeri de Turisme, cada 8 de setembre fem una edició de 10.000 estampes de la imatge de la Mare de Déu del segle XII i de les pregàries que a la vegada són una descripció del Santuari. Els faig do de l’estampa. Els confio: observeu, la mà gran, allargada i oberta a nosaltres, els seus fills, sense tenir en compte les nostres malifetes; els ulls grans com els de les mames que llegeixen en el cor dels fills; els esclops com els que calcen les pageses canillenques, penyora de la virtut, font de totes les virtuts, la humilitat; i el detall que no trobem en cap altra imatge que és l’ull que duu a la corona per parlar-nos del Déu que ens mira i estima la nostra petitesa. La desesperació no hi té lloc, en el cor devot de la Meritxell. Seguidament els canto els valors que guarda Meritxell: el silenci, la muntanya, les neus, la gavernera, les grandalles, el cel net i el sol esplendorós, els prats i les cases de pagès que li fan de veïnat, els sofriments de cada un dels llantions que cremen, els infants que s’acullen a AINA, l’obra social meritxel·liana, la pau, la unitat visualitzada pel camí ral i el roc de la salve, i sobretot l’Amor que ens encomana l’estimar. La Ruta Mariana, els congressos de Santuaris de Catalunya i Balears –el 40è hagué lloc a Meritxell durant la Copa del Món d’Esquí a Soldeu– i als d’Espanya –els dies del 23 al 25 ens trobem al Santuario El Cerro de los Ángeles– han multiplicat les romeries de pelegrins a Meritxell. He après dels santuaris de Mallorca la figura del Donat, persona que té cura de l’acolliment i de l’espiritualitat de la Casa de la Mare de Déu. Meritxell té des del primer dia de 2019 un Donat que, a més a més, completa la missió dels conserges, de les guies i del mossèn. Tot perquè el turista sense ser-ne conscient s’acomiada del Santuari com a pelegrí. El rètol d’adeu-siau resa: “La pau que has trobat al Santuari guarda-la al teu cor i comparteix-la amb els qui et trobes pel camí.” El turista, tocat per la gràcia del santuari, s’acomiada amb un escrit a l’agenda de la Mare de Déu que es troba a la porta de sortida.

Prego en tancar al capvespre la porta del Santuari a la dolça Mare i Patrona de tots la meva Confident: allibera a tots i a totes que et visiten dels signes de mort, que són la indiferència, l’amargura, la desconfiança, la por. Demana a Jesús, com a Canà de Galilea, el millor vi que és la vida: el servei, l’alegria, la confiança, l’agraïment.