Al servei del nostre poble

La sentència, esdevingut eslògan, de Maria de Natzaret que m’emociona recordar en la seva Festa com a Patrona d’Andorra és “AL SERVEI DE NOSTRE POBLE”. La cita és en el segle XXI, l’actualitat de la resposta de Maria a l’arcàngel missatger de Déu “SÓC LA SERVENTA DEL SENYOR”. Tots ho sabem. El Senyor és el Pare Déu i som nosaltres el seu Poble. Són dues cares d’una única medalla.

Els bisbes de les diòcesis de Catalunya, l’any 2010 amb motiu del 25è aniversari del document “Arrels cristianes de Catalunya”, van escriure una carta pastoral titulada “Al servei del nostre poble”.

Jesús va ser radical a l’hora de definir la seva missió dins de la història de la humanitat: No he vingut a ser servit; he vingut a servir”. L’ADN del cristianisme és la G de grup, de petit ramat, de par­ròquia, de país; la P de pregària, de l’espiritualitat. ¿Què en podem fer d’una societat que sols mira a l’exterior i no escolta el seu interior? Escrivia Gandhi: “El gran viatger no és aquell que ha fet 10 vegades la volta al món, sinó aquell que l’ha feta una sola vegada en el seu interior”. I la S de servei, perquè servir és estimar. Jesús s’agenollà davant de cada un dels seus amics. Els rentà els peus i els manà: “Estimeu-vos com Jo us he estimat”. El professor Francesc Tor­ralba predicà a les darreres Jornades Diocesanes: “En estimar i ser estimat es troba el sentit de la vida”.

La solemnitat de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell que els avantpassats andorrans ens han deixat com a millor patrimoni, ha estat per dues raons:

1. Per dir Gràcies, Meritxell. Les teves petjades de servei a la teva cosina Elisabet que es troba al sisè mes d’esperar un fill, al teu amor Josep, el dubitatiu, als nuvis de Canà a qui se’ls acabà el vi de l’amor en plena festa, al teu Fill al peu de la creu i als apòstols a qui ajudares a preparar-se per a la Pentecosta. Tot aquest caminar de servei ens ha ensenyat a caminar.

2. Per dir-te Mare! El teu esperit de servei ha il·luminat els viaranys, senders i camins que els avis andorrans, des de la pobresa i a pic i pala han bastit. Gràcies a Tu, Meritxell, els camins no han estat d’allunyament, sinó de comunió dins de la diversitat: VIRTUS UNITA FORTIOR.

3. Per recordar el que cantem en els Goigs de lloança a la Mare de Déu de Meritxell: “Per Patrona us aclama / el Consell amb gran amor... Com a Reina us coronaren / vostres pobles andorrans...”

Obrim les portes al nou curs escolar 2019 – 2020. La paraula laïcitat agafa de nou protagonisme. Vaig portar els programes de la Festa de Meritxell als germans de l’Associació de la Mare de Déu Sabart a Tarascó. La pancarta que penja a la Maison des Jeunes et de la Culture resa Liberté, égalité, fraternité, laïcité. Actualment tot­hom entén que l’Estat ha de ser laic, independent de qualsevol tradició o autoritat religiosa. La paraula laïcitat s’ha convertit gairebé en un tòpic per guanyar vots i perquè dona un plus de credibilitat a qui la utilitza.

El poder polític té com a justificació de la seva existència la protecció dels drets humans. Els ciutadans treballen per la democràcia. Doncs tenim la missió del compliment dels drets humans. Un dels drets humans és la llibertat religiosa.

Alguns partits polítics amb els seus votants tenen com a projecte erradicar la religió o almenys excloure-la o marginar-la de l’espai públic. Aquest és un propòsit que viola frontalment la llibertat religiosa de les persones i de la comunitat. La laïcitat no vol dir de cap de les maneres neutralitat o indiferència per als poders polítics, per als ensenyants i menys per als pares i mares dels infants!

Els qui ens governen tenen el deure de facilitar que les comunitats religioses puguin contribuir al progrés social i al bé comú amb les seves activitats educatives, socials, culturals i d’atenció als més vulnerables amb la funció de donar sentit i esperança a les persones, sobretot en els moments difícils de la vida.

També els creients hem de treballar per no abaixar el llistó dels valors ètics que sostenen la mateixa democràcia. De res valdria la pregària si el cristià no es compromet en el treball per la cohesió social: la solidaritat, la dignitat de la persona humana, la pau, la fraternitat, la VIRTUS UNITA FORTIOR. L’activitat de les comunitats cristianes és un servei d’interès públic que l’Estat ha de protegir. La llibertat no és l’absència de compromís, sinó la capacitat d’escollir.

Els andorrans del 24 d’octubre de 1873, davant la greu crisi en el país per la caiguda de la indústria del ferro, escolliren la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona, eix de comunió, font d’energia i virtut per a la comunió.

Em miro Maria de Meritxell, la mare dolça de tots els andorrans i la meva Confident. Està envoltada d’un centenar de llantions i sembla que em pregunta: Què escollim nosaltres avui: ciutadans per tradició o ciutadans per convicció? Creients apassionats o creients de cor tebi? Ens sentim compromesos per construir el Regne de Justícia, de Veritat, d’Amor i de Pau cada dia una mica més?