No passem de llarg!

Una bona persona excursionista, enamorada de les muntanyes d’Andorra, d’una seixantena d’anys, baixa pel camí ral de Prats a Meritxell. En passar pel pont sobre el rierol de les Barreres que baixa del bosc dels Ceps, patina i cau en un clot que s’havia fet en el terreny lliscós. Quin esglai! Els ais arriben fins al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell!

Passa per allí un filòsof cartesià. Mira el ferit dins del clot i li diu: “Sou poc racional. Hauríeu d’haver vist el clot”.

Una dona piadosa resa el rosari. Té aires d’una gran espiritualitat. Pelegrina devers el Santuari de Meritxell. Veu el ferit i li diu: “Algun pecat greu deveu haver fet perquè el pecat fa forat”... i segueix mormolant avemaries.

Un científic excursionista que baixa d’Encampadana tan cansat que no pot dir “aquesta ànima és meva”. Amb tot i això, s’atura i calcula la profunditat del clot.

Un periodista que fa un monogràfic sobre el turisme a la parròquia de Canillo demana al ferit si el pot interviuar sobre els seus dolors físics i morals.

Un iogui que s’aixopluga a la Borda de Meritxell, on imparteix un curs d’autoajuda, consola el ferit: “El clot no existeix, és un producte de la teva ment, com el teu dolor”.

El pagès que conrea el camp de tabac de sobre el pontet exclama: “Hi ha persones que no miren on posen el peu” i continua arramassant fulles de tabac.

Passa el capellà de Canillo, li dona una benedicció, l’aconsella que una altra vegada se senyi millor abans de sortir de casa i li regala el programa de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell.

Passa el bisbe i el renya: “No saps que la llei és la llei? Un no pot sortir de la norma!”.

Segueix el Papa. El contempla amb una mirada compassiva. Es diu a si mateix: “Quanta raó tinc en demanar que l’Església sigui un hospital de campanya!”.

Un metge que lamenta la caiguda del bon home i li ofereix uns calmants... i continua camí ral amunt.

L’infermer que l’acompanya s’atura, s’asseu al seu costat i plora amb ell.

Una advocada li demana si està ben assegurat i li ofereix la targeta del despatx.

Un mestre es lamenta que l’home caigut no sàpiga llegir els rètols del camí que posa el Comú de Canillo per advertir-nos dels perills.

Un terapeuta li suggereix que busqui les raons per les quals estava predestinat a caure en el clot i d’aquesta manera evitar noves caigudes.

Passa el cap de Govern i li promet que ho farà saber al ministre d’Ordenament Territorial. El ministre es posa les mans al cap: “Com és que no s’ha arreglat el forat si ja estava tot signat?” I hi envia un cop més una comissió d’obres.

Un dels polítics de l’oposició fa una nota de premsa on denuncia que a Andorra es comença per un clot i s’acaba amb una esllavissada.

Un practicant del pensament positiu exhorta el ferit: “Si vols sortir del clot, pots fer-ho”.

Un optimista li somriu: “Has estat de sort. Et podies haver trencat una cama”.

Un pessimista amb paraules compungides l’adverteix: “Això pinta malament!”

Baixa una patrulla d’ainistes fent una gimcana meritxel·liana. Veuen la bona persona dins del clot. Es treuen els fulards tricolors. Els enllacen. Allarguen la cordada al ferit. L’estiren. El treuen del forat. Criden la monitora de la farmaciola. En arribar als peus de la dolça Mare i Confident, la Mare de Déu de Meritxell, li ofrenen un llantió per demanar que l’accident no sigui res més que un ensurt!

Amb quin dels personatges m’identifico?... Com reconec el germà que em necessita?