Sabart de l'Ariége ens convida

La fraternité és més que un eslògan. Andorra i l’Ariège viuen l’estimació. El Pirineu no és un mur que ens aïlla, és un braç que s’allarga i una mà que s’obre per fondre les dues valls en una eterna abraçada fraternal. Anuncien als quatre vents la germanor. El primer diumenge de maig, mes pasqual, mes de la Verge Maria, festegem la germanor al Santuari de Meritxell. El segon diumenge d’octubre, mes del Rosari, visualitzem la fraternitat al Santuari de Sabart.

Fou l’any 2000. El món estrenava mil·lenni. La capital de la Catalunya del Nord, Perpinyà, programà una trobada de persones interessades en el turisme religiós. Del Bisbat d’Urgell, hi participaren els mossens de l’Hospitalitat de Lourdes i el del Santuari de Meritxell. Hi foren presents els responsables del Santuari de la Mare de Déu de la Victòria, patrona de l’Ariège. Al bell mig de l’assemblea saltà l’espurna: Som veïns i no ens coneixem!, confiaren els de Tarascó als d’Urgell.

Es posà fil a l’agulla. L’embaràs fou llarg i dificultós: a) demanar el consentiment i la benedicció dels senyors bisbes d’Urgell i de Pamiers; b) aconseguir que l’escultor Jaume Rossa de Canillo es comprometés a fer la talla de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell per al Santuari de Sabart, i la de la Mare de Déu de la Victòria de Sabart per al Santuari de Meritxell; c) assabentar Roma de l’agermanament, el primer jumelage de dos santuaris en la història de l’Església; d) l’edició d’un segell commemoratiu –la filatèlia és una important eina de comunicació per a tot el planeta-; d) i sobretot formular la llista de compromisos per tal que l’agermanament no fos paper mullat: els pelegrinatges de maig i octubre, la invitació a conferències i concerts, la participació de Meritxell a la missa crismal de la diòcesi de Pamiers, intercanvi d’activitats dels adolescents de catequesi de la professió de fe i de la confirmació.

El part fou molt feliç. L’any 2005, el primer diumenge de maig era beneïda i entronitzada la Mare de Déu de la Victòria al Santuari de Meritxell, el segon diumenge d’octubre fou la Mare de Déu de Meritxell l’entronitzada al Santuari de Sabart pels bisbes de Pamiers i d’Urgell. Carlemany, mon pare, actor de la Victòria a l’Ariège i de la Llibertat a Andorra, retrobava la paternitat de les dues Valls. Els pastors de la transhumància que descansaven a Sabart, els viatgers que es guarien a l’hospital del Santuari, els estudiants camí de la universitat de Toulouse, amb l’agermanament ofereixen novament la fortalesa que ens fa vencedors del mal i ens dona la llum gràcies a la qual es pot caminar sobretot en les nits del desànim, de la tristesa i també de la desesperança. Amb el nou mil·lenni s’han refrescat els lligams de la història que agermanen els nostres pobles. Des de fa 14 anys, se celebren amb fidelitat.

Escriu el rector de Sabart, le pére Daniel: “Els rectors de Santuaris amb el nostre equip volem fer de la terra beneïda per la Mare de Déu un espai privilegiat que ens faciliti la trobada d’intercanvi, de descoberta i de gaudi del patrimoni cultural i religiós, i del sosteniment. En una paraula: Fem professió de fe que som una Església viva”.

Completa el rector de Meritxell: “El pelegrinatge del 13 d’octubre, acompanyats pels devots de la Mare de Déu de Fàtima, és un camí devers el món que Déu ha dissenyat. Un camí devers la seva casa santa que és la de la Mare de Jesús. El pelegrinatge és el reflex de la vida humana en el caminar devers el Transcendent. El sant Papa Joan Pau II deia: “L’home i la dona són uns buscadors de Déu i caminadors de l’etern.”

Sabart, Fàtima i Meritxell faran memòria el proper diumenge, 13 d’octubre, del valor de la pàtria , de la fe i de la festa. De la joia brolla la unitat. Intercanviaran des de l’amor conscient els somriures, l’estima als altres i la fraternitat comunitària. És la vida de Déu que s’endinsa al cor del món. Jesús demana al Pare per als seus deixebles VIRTUS UNITA FORTIOR, és a dir, la unitat-comunitat, la joia i la veritat.

Contemplo la meva Confident en les sagrades imatges de Fàtima, Sabart i Meritxell passejades per la plaça del Santuari de Tarascó. Ella, la dolça Mare de tots, em confia: “Les relacions que hi ha entre el Pare i el meu Fill han de ser les mateixes que han de regnar entre Sabart- Fàtima-Meritxell.” He comprès. Per molts anys a la fidelitat!

Sabart de l’Ariège ens hi convida a tots.