La Magna Festa en confessa

Finalitzem el mes meritxel·lià amb la FESTA MAGNA que aplega als peus de la Patrona la Mare de Déu de Meritxell, les padrines i els padrins de les Residències i de les Associacions de la Gent Gran del Principat d’Andorra. El mes meritxel·lià començà amb la convivència dels nois i noies del Punt Jove del Comú de Canillo, els dies 29 i 30 d’agost, i la dels monitors i monitores, els dies 6 i 7 de setembre, tots a la Borda de Meritxell, aixopluc que compta amb l’escalf de la Mare de tots i l’especial Confident del mossèn tots els dies de l’any. Han completat el mes els concerts: Meritxell, Espai d’Europa ofert per la cantant russa Verònika Karandash; Homenatge a la Patrona i a Andorra en la Festa pel Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra i Meritxell, cruïlla de camins de pau creació de la Natàlia Solà. Han seguit les conferències L’espiritualitat del Profeta i El tibetà, pelegrí de la pau. El dia 15 d’octubre posarem la cirereta a tan dolç pastís meritxel·lià 2019 amb el pelegrinatge de la FESTA MAGNA presidit per les autoritats nacionals i parroquials.

Permeteu-me el joc de paraules. La FESTA MAGNA és tan emotiva que esdevé per a tots els avis i àvies pelegrins una MAGNA FESTA. Responsables del Ministeri de Benestar Social i monitors i monitores d’AINA ens trobem a la casa de colònies per preparar el pelegrinatge. El clima és familiar. Un tallat i unes galetes el nodreixen. Em demanen:

- Tu, mossèn, seràs un dels participants més grans. Quants anys tens?

- El dia 19 d’octubre a les 6 del matí faré el cim dels 80!

- Què t’ha quedat per fer en aquest camí dels 80?

- Estimar més. Cada dia quan em llevo faig el propòsit d’aprendre a estimar. Crec fermament que la forma en què s’ha d’avaluar un any ha de ser amb la nostra capacitat d’estimar, de perdonar, de riure, d’aprendre coses noves, de desafiar els nostres egos i les nostres apetències. Per aquest motiu no tinc por –de moment– al sofriment, ni tampoc als fracassos, perquè tant el sofriment com els fracassos són només passos de l’aprenentatge a l’amor de veritat. La meva Confident, amb qui faig petar la xerrada als vespres, em confia: “Has d’entendre que la vida i com viure-la depenen només de tu.” I això que per ser capellà vaig haver de fer la promesa d’obediència al meu Bisbe d’Urgell, sigui qui sigui.

- A la vida, com tothom, has de tenir problemes insolubles...!

–m’insisteixen.

- Òbviament que sí, i molts. Però el que és meravellós dels problemes és que et duen a buscar estratègies per canviar-los en positiu. Ho aconsello a tothom que me’n confia un. La solució rau a saber gestionar les dificultats. És en la nostra voluntat aconseguir-ho.

- Alguns anys dolents hauràs tingut... si més no en aquells anys en què els polítics s’oposaven a la construcció d’AINA?

- La meva percepció a mesura que vaig envellint és que no hi ha anys dolents. Hi ha anys de forts aprenentatges, que poden resultar difícils, però dolents no ho són. No he oblidat aquell pagès de Bellcaire d’Urgell a qui un llamp li cremà totes les garbes de la collita de l’any. El meu pare va anar a donar-li ànims. El bon home li comentà: “Les cendres seran un adob per a una collita millor per a l’any vinent.”

Els renyo. Heu pujat per preparar la Festa Magna... Ells, xafarders, insisteixen a preguntar:

- Esperes ser recordat quan ja no hi siguis?

- Tots els avis i àvies volen que el seu pas sigui ben recordat. Tots estem convençuts que les petjades de valors que deixem pel camí ensenyaran a caminar, no el mateix camí, però sí, el caminar. A AINA hi ha l’arbre de la vida. Cada arrel és un monitor que ens ha deixat. No veiem l’arrel... però ella ens dona la saba per créixer i fruitar. Cada matí a l’amfiteatre del Bon Dia, al costat de l’arbre, els ainistes es diuen bon dia amb un cant: “...Tots aquest colors m’agraden a mi, perquè tu ets amb mi... Blau, verd, groc...” Les arrels donen el seu fruit.

- Et veig molt feliç! –respon un dels monitors.

- Diuen que les alegries, quan es comparteixen, creixen. Amb les penes passa a l’inrevés. Unes i altres en compartir-les em donem més humanitat i amor a Jesús, el meu Mestre, i estic en condicions per afrontar les dificultats i les alegries que em puc trobar a la vida. Les persones alegres encomanen coratge arreu on són. Hem de treballar perquè la FESTA MAGNA sigui la MAGNA FESTA. El missatge és clar: 1) aprenguem a estimar; 2) deixem petjades pel camí per ser recordats i 3) siguem feliços.

- Jo no tinc necessitat de pregar i menys d’anar a missa... –diu un altre.

- La pregària, com la vida, és estimant com millor es pot viure. La pregària és una atmosfera que abasta tota la vida; és una manera de ser més propera al silenci amorós que a recitar frases fetes; la pregària està més prop del cor que de la raó. Etty Hillesum escriu: “Parfois la chose la plus importante de votre journée est les repòs que vous prenez entre deux respirations profundes!” Aquest repòs per a mi és la missa!