Nadal és amor

• Quina és la meva religió?, em demana una noia que es confessa no creient i se’m mostra molt crítica amb l’aparell de l’Església. • La meva religió és l’Amor, li responc a seques. Déu és al cor de l’Amor. Ix l’Aurora, la primera claror de l’Amor. Els primers raigs de sol que besen Encampadana, ella els envia al paratge de Mereig. La Llum de Mereig transfigura la vall canillenca. Els joves que acampen al camp Meritxel·lià se senten estimats i estimen. Li canten “Tots aquests colors, m’agraden a mi / perquè tu ets amb mi.” L’Infant Jesús neix a Betlem perquè ens estima i vol ser estimat. Ho canten els àngels: “Pau a la terra”. Jesús ens lliura la seva vida a la creu, preu de l’Amor més gran, perquè ens estima i vol ser estimat. Ho proclama el mateix Jesús: “Quan el Fill de l’home serà enlairat, serà estimat per tothom.” Què cerca un nounat nascut que treu el nas a la finestra del món, si no és l’amor? Què llegim en els ulls de l’àvia i de l’avi que es van tancant, si no és l’amor? L’Amor és al centre de tot. L’Amor humà és el que dona sentit a la vida de les persones. L’Amor és l’alè de l’ànima gràcies al qual respirem. L’Amor és la força que ens mou a viure. Amb l’amor enderroquem les muntanyes de dificultats i omplim de valors l’abisme de la buidor. “Aplaneu el camí a l’Amor!”, ens convida el cosí de Jesús, Joan. L’Amor és fràgil. Els obstacles que l’estenallen el fan feble. “Mana qui mana. Aquí mano jo”, diuen els Herodes d’avui. Més encara, amb un to, mescla d’ironia i d’intimidació, completen: “Els de la feixa de davall, no compteu per a res.” Gràcies al Nadal, de la pobresa de l’Establia neix la llibertat de l’estimar per estimar. Nadal és l’Amor que vessa generosament la tendresa divina i humana per a les persones ferides per manca d’Amor. Amb els pastors de Betlem, ofreno al diví infantó la vida, que vol ser una vida d’amor generós prioritàriament per als infants i adolescents. “El que feu a un d’aquests petits, m’ho feu a Mi.” La noia no creient i crítica amb l’Església m’esguarda amb uns ulls com taronges. Em suplica: -I aquest Amor, com és? Defineix-me’l! • L’Amor es viu. L’Amor és inexplicable, li confio acaronant -li la mà. ¿Vols explicar com és l’amor, com aquella persona cega que vol comptar tots els grans de sorra de la platja? Nadal és el començament de l’aventura que tempteja viure cada dia per estimar i ser estimat. L’Amor no és creure que el món té solució a tots els problemes; sinó que l’Amor dona sentit a la vida i aleshores el món té la solució als problemes. Feliç Nadal perquè la felicitat de l’Amor és el millor remei per gaudir d’una bona salut! Els monitors i les monitores demanen a la meva Confident, la dolça Mare de tots: “Què li donarem al Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo?” • Maria de Meritxell, com totes les joves mares, ens regala un ample somriure. I amb el somriure ens demana Somriures d’Amor per a tots els nens i nenes de la mare Terra. “I amb el somriure, la revolta”, cantem amb el Lluís Llach. I amb Joan Maragall resem: Quan me vulgueu donar més alegria / parleu-me dels Nadals ennuvolats, / i em veureu co infant que somnia, / que riu a lo que veu / amb els ulls aclucats.” El meu company l’Abbé Pierre – Hervé Grosjean escriu als joves dels campaments d’AINA en ocasió del Nadal Jove: “Vous nêtes pas faits pour de petites histoires. Vious êtes faites pour le grand amour. L’âge du camp n’est pas l’âge des petits amis mais des grans amis.”