43 jocs de Neu d'AINA

Les Colònies Populars de Canillo, avui, AINA, van néixer l’estiu de 1976, al Casal Sant Serni, bastit al paller de la rectoria. A l’hivern, el dia 28 de desembre de 1976, Festa dels Sants Nens Innocents, els colonistes obriren les portes als Jocs de Neu. Enguany, toca la 43 edició. Agraïm a la casa Roca Ribes la fidelitat en el seu patrocini. Els Jocs de Neu d’AINA completen els seus Nadals, que són com un gran arbre amb moltes branques: . El Nadal de l’Associació de la Gent Gran, el dinar del qual s’honora amb la presidència dels Cònsols i Consellers de Comú. . El Nadal Jove, que aplega una setantena de nois i noies. Durant un llarg cap de setmana els monitors conviuen, duen el pessebre a la cruïlla dels camins de Juclar i Siscaró, mediten, canten nadales i practiquen el joc de l’amic invisible o per cloure amb la missa jove a l’església de Sant Serni. . El Nadal dels infants i adolescents de catequesi de primera comunió i de confirmació compta amb un fòrum d’un fil nadalenc, la creació d’una artística felicitació de Bon Nadal per als pares i un dinar de germanor. . Els Jocs de Neu d’AINA són el Nadal dels colonistes. En el cor de les festes nadalenques, AINA acull la mainada que no pot anar a esquiar o que, a més a més de l’esport blanc, vol participar en altres activitats. Amb tot això es compleix el lema: “Cap infant sense regal”. Gràcies al tió de Nadal, gràcies al dinar de germanor i sobretot gràcies al gaudi de la neu. La monitora Clàudia, que és una activista, fent de periodista em pregunta: - Mossèn, què li diu la neu?Li agraeixo la pregunta amb un somriure i li responc: - La neu és un regal de la naturalesa. És la gratuïtat pura. La seva calma és meravellosa. Ella cau cançonejant. Ella transfigura tot el paisatge. Ens ensenya a ser tots iguals. Ella asserena l’esperit. La neu engalana la lletjor amb una enlluernadora bellesa. Fins i tot els pitjors torbs ens semblen bonics. La neu ens lleva les presses. Ens renta els maldecaps. Ens allibera de l’estrès. Ens torna als anys de nen per jugar amb ella. La neu imposa silenci, fins i tot els ocells deixen de cantar per escoltar-la. El silenci de la neu és el nostre gran regal de Nadal que ens cau del cel. Penso que a Jesús, gran amic del jovent, li plaurà que afegeixi aquesta meva pregunta, que és demanar a la Clàudia i a tots els participants als 43 Jocs de Neu d’AINA. - Quines són les 7 coses que us plauen més dels Jocs de Neu d’AINA? La lletania és llarga: - La baixada en trineu des de la Devessasa, el tió, el taller de nadales, els macarrons del dinar que com els d’AINA no n’hi ha d’altres, les escultures de neu, retrobar-se amb els amics de les colònies de l’estiu... M’adono que la Meritxell, mig amagada en un racó de la sala dels Pariatges, no gosa dir aquesta ànima és meva. Escriu i dibuixa. Només té 11 anys. M’hi apropo. M’emocionen el seu dibuix i les seves paraules: - Les 7 meravelles dels Jocs de Neu d’AINA són: - La mirada. Puc veure al prat d’AINA la blancor més verge de la neu i, a la vegada m’emmirallo en la mirada d’amistat dels monitors. Escoltar. Puc escoltar les nadales davant el pessebre. Tocar. Puc acariciar la fredor de la neu, donar la mà i fer una abraçada als amics. Assaborir. Puc gustar els contes que ens explica el mossèn i els torrons del tió. Sentir. Sento dins l’ànima els consells de la meva mare que em m’ajuden a créixer. Riure. Puc riure fins i tot de les meves ensopegades, i soc feliç de sembrar somriures arreu. I sobretot puc ESTIMAR. Això és el que demano cada nit en anar a dormir a la Confident de mossèn Ramon, resant les pregàries de Visita Espiritual a la Mare de Déu de Meritxell: “Meritxell, Mare de Jesús, ensenyeu-me a estimar”. Tota la sala dels Pariatges emmudeix. Un llarg aplaudiment trenca el silenci. Un servidor li faig un petó mentre a cau d’orella li confio: “Aquestes són les 7 meravelles no dels Jocs de Neu, sinó d’una vida plenament viscuda, d’un viure feliç. Gràcies”.