Estrella o líder

Tanta despesa pública a fabricar estrelles i penjar-les, tot plegat per acabar de nou “dins la fosca tot d’una!”, com canten a colònies, on reivindiquen la claror de la Lluna. A més, els polítics de torn han estat tan generosos que ens han enlluernat amb la sembrada de resplendents estrelles per carrers, places i esglésies fins a privar-nos de veure la realitat crua i nua del Naixement de Jesús, avui. El poeta Salvat-Papasseit glossa: “Nosaltres asseguts a la taula / Jesús es posarà a plorar”. O potser no! Segurament que el bon Jesús de l’olla de grills del nostre món ens en couria una paràbola: La de l’estrella i el líder. La persona estrella enlluerna quan parla des de la tribuna. Allarga el discurs com si no tingués aturador. Ell s’escolta a si mateix, mentre els fidels s’avorreixen o fan una becaina. La persona estrella practica el carpe diem de la imatge, de la lloança, de l’aburgesament de les butaques de la primera fila. Viu aïllada. Evita que algú li faci ombra. La persona s’agafa a la immanència. No té camí. Es creu dotada amb poders terrenals i amb poders celestials. Actua com un dèspota sobre les persones que pateixen la foscor de la nit d’una crisi profunda. Les xarxes socials li fan l’aleta. Amplifiquen les seves fotos i els seus discursos sense admetre cap filtre ni dissens. No es pot combregar amb la persona estrella perquè és emancipadora. Hi ha entre les persones estrella la moda de ser catastrofista, com si tenir esperança fos un plantejament ingenu i superficial, com si no ser extremament crític amb tots els aspectes de la vida moderna no anés a missa. La persona estrella afronta el futur prioritzant les pors a les oportunitats. Basa la seva retòrica en la humiliació i desacreditació de l’humil obrer o del capellà rural, com ho diu Bernanos en el seu Journal d’un curé de campagne. La persona estrella usa una falsa empatia. És una figura espectacle basada en una proximitat que no és real, encara que els amics del seu entourage, per interessos personals econòmics i de poder, li facin de pantalla per augmentar la lluminositat. Passades festes, les estrelles s’apaguen i es guarden a la cambra dels mals endreços. Una persona menystinguda per una persona estrella exclama: “La persona estrella acaba estrellada.” Sort que per ascendir la pujada del mes de gener –i els mesos de cada any– tenim el líder. La persona líder, també etimològicament, té un camí. Té una direcció. “Pau a la terra que és la glòria de Déu a dalt del cel”. El líder té una visió de futur. Té una capacitat d’anticipació. Ho conten els pastors als savis Mags: “La religió d’aquest Nen no és la dels solitaris, sinó la dels solidaris.” El líder es fa líder amb l’autoconeixement per potenciar millor el que té. “Va al desert, a la muntanya o algun llac de tant en tant.” La persona líder executa el rol de servei més envers els humils que envers els poderosos, prioritzant sempre els infants i els adolescents. “Qui acull una nena, un nen m’acull a MI.” La societat andorrana necessita líders inspiradors i guies que s’ocupin més de les persones que de l’agenda. Líders que proporcionin a la ciutadania un sentit a la vida, una visió creativa i de conjunt. El líder no és la persona que mana. Seguint les petjades evangèliques, el líder és la persona que estima la seva gent i es guanya el seu respecte i la seva confiança. La persona líder crea un clima de treball fomentant la unitat interna. El líder reconeix els esforços de tots i els agraeix. Delega responsabilitats i valora els resultats dels altres. Un líder envejós és un depredador. “No tingueu por!” El líder no fa por; sí, respecte. Jesús de Natzaret fou un líder. La dolça Mare de tots, la Confident, és la meva gran líder. M’és propera. M’inspira i em genera espais de qualitat per treballar amb els infants i els joves que són el Jesús d’avui. Resa la cançó: “Lluny de les estrelles.” A prop del líder “perquè tots els camins duen a Roma, però no van a Betlem”. (Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra).