Reis Mags emocionats i decebuts

Dins de la setantena de participants als Jocs de Neu, dues nenes i un nen em sorprengueren gratament. Em confiaren les seves cartes a SS. MM. els Reis d’Orient. Els vaig advertir que jo no era cap patge. “Heu d’anar a la plaça del Prat del Riu de Canillo. Allí la Unió Pro Turisme de la Parròquia ha preparat els trons reials. El patge que els guarda és qui recull les cartes dels infants i de la gent gran. Els infants insisteixen: “Els nostres pares i mares ens han dit que el millor amic dels Reis que adoraren Jesús era el mossèn d’AINA.” Per primer cop a la vida, tenia el rol de patge real i em vaig sentir molt feliç. Passades les festes, em trobo damunt de la taula del despatx entre un piló de papers les cartes de la Meritxell, de la Gemma i del Serni. Xafarder com soc, les obro. Llegeixo: “Reis Mags, m’he portat molt bé. Us demano un patinet, una nina que parla, un estoig de colors... Us estima, Meritxell.” La Gemma que no diu res sobre el seu comportament, escriu: “Reis Mags, no em porteu carbó. Us demano una bicicleta...” La llista és una lletania de petits regals que els pobres Reis necessitaran 10 camells per complaure només la mainada dels Jocs de Neu. La carta del Serni és especial i em va fer sentir una gran joia, en pensar en l’emoció de SS. MM. en llegir la seva carta. Escriu: “Estimats Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, bona Festa de Reis. Espero que hàgiu tingut un bon viatge. Us prego que em regaleu allò que als meus 9 anys més necessito. Porteu-me un amic tan bo com el meu pare i la meva mare; tan llest com la meva mestra i tan bon esquiador com els meus companys del Soldeu Esquí Club.” Però penso que l’emoció dels Reis es devia barrejar amb la decepció. El Rei Baltasar respon al Serni: “Estimat Serni, no hem trobat el que tu ens demanes. Per més que hem buscat per tots els racons de les 7 parròquies andorranes, ens ha estat impossible. És clar, les persones grans tot ho compren fet a les botigues, però com que de botigues d’amics no n’hi ha, els homes i les dones ja no en tenen, solament es conformen a tenir coses, i molts cops ignoren que són les coses les que els tenen a ells. Encara, per sort, hi ha alguna cosa que no es pot comprar amb diners: l’amistat!” Estimat Serni, si vols un amic, com t’ho confia un dels nostres nets, el Petit Príncep, has de ser molt pacient. Has de crear lligams –“l’amistat és crear lligams”- amb un somriure, amb l’esforç en l’estudi sumant-lo amb el dels companys de classe. Participa en els cursets d’esquí de fons que es crearen per conrear la convivència. No t’oblidis del cançoner d’AINA. Cada dia una cançó per al teu bon papa i per a la teva bona mama. Parlar bé no costa res. Sigues ben educat, respecta tothom, sobretot la gent gran com la teva padrina i el mossèn... Un amic dels que tu ens demanes es fa a poquet a poquet, sense pressa, tot deixant obertes les portes del cor, per tal que l’altre arribi a ser cada dia una mica de tu i tu una mica d’ell, posant-hi molta confiança. Cal creure que això és possible, fins a arribar a tenir necessitat l’un de l’altre. El més meravellós, Serni, de l’amic que tu ens demanes és que acabes no essent amic, sinó família. T’estima, el Rei Baltasar. Ofreno amb un llantió que fa d’Estrella d’Orient la carta del Serni a la meva Confident. La dolça Mare de tots, que està desitjant que conreem l’AMISTAT, em recorda amb un aire de dolor: “Les persones grans ja fa temps que no es recorden de ser felices, perquè han oblidat regar i cuidar aquesta llavor de l’amistat que porten dintre seu.” Que tots plegats ens esforcem a escampar amistat arreu. La carta del Serni als Reis segur que tindrà una alta resposta meravellosa i molt gran.