Escoltar és un art

A La Vanguardia del dia 27 de gener de 2017, l’arquebisbe Copríncep, Joan Enric Vives, va escriure: “Vivim una emergència humanitària que passa al nostre costat, i no podem mirar cap a un altre costat”. Mns. Vives ens convidava a prendre partit per la Santa Infància de les Missions del Tercer Món i de la Diòcesi Urgel·litana. El coordinador de les pregàries de Taizé del Bisbat d’Urgell, mossèn Ivan Ayala, rector de Bellcaire d’Urgell, i la coordinadora de la delegació de Joventut participaren amb una vintena de joves a la Trobada de Joves de Taizé que tingué lloc a Madrid, el Nadal del 2018. El tema era de rabiosa actualitat: “ L’hospitalitat”. Venien a dir que és gravíssim no obrir les portes dels espais de l’Església –de bat a bat– per acollir els joves d’avui. Però, com podem acollir si no tenim cases o albergs d’acollida? L’any 2019, la trobada s’ha celebrat a Wroclam (Polònia). El tema meditat ha estat “La pau”. Aquest tema ha estat glosat per l’Arquebisbe Copríncep Mons. Joan Enric Vives: 1. La pau és un camí d’esperança davant els obstacles i les proves. 2. La pau és escolta basada en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat. ...4. La pau és camí de conversió ecològica... Al Sínode (sínode vol dir caminar junts) de l’Amazònia, el Papa Francesc ha predicat sobre “l’ecologia integral”. Marta Alberch, directora d’Unicef Andorra, és setmanalment la veu de la consciència a favor de tots els infants del món. En les seves columnes al Diari d’Andorra ens sacseja un dia sí i un altre també per obrir-nos els ulls “davant els nens i nenes més pobres que són els que tenen més risc de veure els seus drets vulnerats”. La Marta, molt preocupada, afegeix: “els suïcidis són la tercera causa de mort entre els nois i noies de 15 a 19 anys”. Això no ens pot deixar dormir tranquils! Diumenge 26 de gener, Dia de la Santa Infància, proclamat per la Delegació de Missions per prevenir que la rutina no ens faci oblidar un tema tan important i transcendent com la infància i els adolescents, que són el futur de la societat. El president de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, adverteix els joves del MCECC: “Estimar el propi país duu a estimar els infants del Tercer Món; i estimar els infants del Tercer Món compromet a viure l’estimació per als infants de casa nostra.” Carme Calafat i Carme Grifoll de la Plataforma d’Infància de Catalunya es queixen d’una “educació més centrada a assolir objectius curriculars que no pas a oferir aprenentatges dotats de sentit, fet que està comportant una certa desmotivació, avorriment i desorientació que aboquen els adolescents al fracàs”. Una amiga i exmonitora d’AINA, educadora social, em confia la seva tristesa: “Descobrim els problemes dels joves i després no tenim l’espai adient per a socórre’ls.” Què ens han deixat els Reis d’Orient a AINA? Des que han retornat a les seves cases, han començat les telefonades dels pares i de les mares demanant per la inscripció a colònies d’estiu 2020 per als seus fills! La gota que fa vessar el vas ha estat l’e-mail del Grup Sardanista Montserrat, agermanat amb AINA, on demanen una vintena més de les 35 places de les que pot acollir la Borda de Meritxell. Els nois i noies de 15 a 17 anys del camp de treball que començaren al recer de la Mare de Déu de Meritxell eren una quinzena . Avui, són una cinquantena! És gratificant veure créixer les xifres, però per això fan falta espais adients.... El Papa Francesc en diu “Hospitals de campanya” Escoltar és un art. Parlar per a l’home i per a la dona és una necessitat. Escriure és una teràpia. Escoltar per a Jesús de Natzaret és un compromís perquè, per al Mestre de Natzaret, escoltar és estimar: “Qui us escolta a vosaltres, a MI m’escolta. Deixeu que els infants vinguin a Mi. Qui dona un vas d’aigua a un d’aquests petits, no quedarà sense recompensa. Qui fa mal a un infant, lligueu-li una roda de molí al coll i tireu-lo al mar. Jesús escolta i multiplica els pans perquè la gent no defalleixi pel camí, ressuscita la filla de Jaire “ Talita Kum”, i al fill de la vídua de Naïm. Tota la vida de Jesús és un escoltar i donar respostes amb amor. Escoltar i obrir portes d’hospitalitat, d’acolliment, d’acampada. El contrari seria una contradicció. Hem de predicar les veritats precioses i plenes de vida de l’Evangeli de Jesús, dins de les esglésies i hem de fer-les realitat de portes enfora. Si prediquem estimar, acollir, perdonar, respectar... hem de ser coherents i ajuda a fer-ho real. L’Església ha de ser model en el valor de la coherència. El Papa Francesc ens diu que siguem “Església en sortida”. Fem que a la nostra terra, Andorra, això sigui un fet i acollim amb dignitat començant com Jesús amb els infants i adolescents. Jesús ens convida “No tingueu por! Remeu mar endins!”. Tenim un bon exemple en els monitors d’AINA, el Guillem a Madagascar, la Raquel , la Rosa i la Maria a Burkina Faso, l’equip de la Carla amb els infants del carrer de Don Bosco a Bolívia... Rego el ram de flors que la mare i el pare del Mateo han ofert a la meva Confident amb tres llàgrimes: la de la incomprensió, la de la impotència, i la de la tristesa. La dolça Mare de tots em consola: “Heureux celui qui ne s’attache qu’à l’essentiel; sa vie se déroule dans la sérénite”. Escoltar és un art! Escoltar el cor, és escoltar Déu Pare.