Me'n llepava els dits

“Gràcies, padrina, perquè ens fas conèixer la història de cal Jarca, del Forn i de Canillo”. Les paraules d’agraïment de les netes, Andrea i Àngela, obriren la presentació del llibre de la padrina Conxita Me’n llepava els dits. Els joves estudiants treuen un excel·lent en història universal. Estat connectats amb l’altre cap de món. Els estudis d’Erasmus o les competicions internacionals de patinatge els fan savis a l’hora d’anar pel món, però, com digué l’Àngela, els joves no saben “què és un freginat”. A mi em fa pena que els joves de la parròquia no hagin après a fer la coca de canal o de paella, patrimoni cultural culinari dels canillencs. La Conxita, la Pasqua de 1996 s’endugué el primer premi amb la coca de paella. Les netes han emocionat l’assistència que omplia de gom a gom la sala del Palau de Gel en lloar la padrina dient: “Cadascuna de les receptes del Me’n llepava els dits és una història d’amor que ve de les arrels profundes de cal Jarca”. El Francesc tingué un problema en agafar el micro. No sabia si parlar com a gendre de la Conxita o com a Cònsol de Canillo. Felicità la Conxita pel regal que ens ha fet completant el primer llibre Me’n recordo com si fos avui amb el segon, Me’n llepava els dits. El Cònsol gendre afirmà que una persona gran és una biblioteca de saviesa. Cal que els deixem espais perquè ens parlin més. Necessitem escoltar la gent gran, que són la nostra gran gent. Quan ens parlen, hem de prendre apunts no sols de receptes sinó també de dites, noms de la Parròquia, costums, tradicions, enginys... que cauen en el món de l’oblit. Per què al Forn hi ha cal Borró i cal Borronet? He preguntat entre partida i partida de botifarra. El Climent ens ho explica: “L’hereu es quedava a la casa pairal i conservava el nom. El cabaler, en formar una nova família, prenia el nom diminutiu “Borronet”. El Francesc ens sorprengué perquè les paraules que digué com a Cònsol foren les millors paraules que podia dir com a gendre; i les paraules que pronuncià com a gendre, foren el millor missatge que un Cònsol podia comunicar als ciutadans de la Parròquia: “El millor respecte i veneració que podem professar a la Gent Gran és escoltar-los i aprendre, com ho han fet i fan l’Andrea i l’Àngela de la seva padrina”. La Rosita del cal Borró parlà del llibre de la Conxita com a veïna del Forn. “Al Forn hem format des de sempre un veïnat molt ben avingut”. Ho he sentit dir moltes vegades al local social de la Gent Gran de Canillo. La Rosita, del seu mandat al capdavant de la Conselleria de Benestar Social, ens ha deixat el menjador per a la gent gran Com a Casa. La Rosita ha dit de la Conxita: “És un model a seguir. Les persones no es poden quedar tancades a casa. Els hem de facilitar la participació a les activitats per a la gent gran que s’organitzen a Com a Casa i al local social de la gent gran. Han de relacionar-se. És la millor manera per mantenir-se en forma i, sobretot, d’enriquir-se afectivament, fent front a la soledat que viuen tantes persones grans”. La família Camp Torres m’ha fet l’honor de confiar-me el pròleg. També el de parlar en la presentació al Palau de Gel. “El llibre de receptes de cuina de la Conxita m’ha recordat el llibre que eren la Ramona de Cal Martí i la meva germana Teresina, les primeres cuineres dels infants de colònies al Casal Sant Serni. Només sabien cuinar com a casa. Els veïns del carrer Gran lloaven el perfum dels macarrons i les ales de pollastre. L’inspector de sanitat de torn em confiava: “Per la cuina podem conèixer la qualitat de colònies que s’ofereixen als infants. Aquí la cuina és la més saludable, com ho són les colònies que quan s’inventaren ara fa 100 anys a Catalunya es deien “colònies de salut”. El llibre que m’ha dedicat la Conxita l’he ofert a la Mare de Déu de Meritxell. Tots els veïnats de la Parròquia de Canillo l’estimen, la Meritxell. Però els veïns de Prats, una mica més. Diuen els Usos i Costums que “fan veïnat Mare de Déu de Meritxell i Prats”. La meva Confident, qui el meu amic mossèn Josep del Santuari de la Cisa anomena La Mestressa, ha somrigut. I com a bona Mestressa ha volgut correspondre a la generositat de la Conxita amb una carta de menús per a tots els qui compren Me’n llepava els dits. ENTRANTS: 1 Benedicció “Quants més serem a taula, la joia és més gran”. 2 Estimar-se més. 3 Valorar el que tenim. 4 Somriure. 5 Complir les promeses. 6 Ser humil. 7 Donar importància als detalls. PLATS PRINCIPALS: 1 Respectar les diferències. 2 Saber escoltar. 3 Mirar amb el cor. 4 Creure en tresors i somnis. 5 Acceptar les errades pròpies i les dels altres. POSTRES: 1 Donar gràcies al bon Déu i Senyor. 2 Tenir sentit de l’humor i una vida sana. 3 Tenir cura de la terra. SOBRETAULA: 1 Tocar el violí com l’Andrea, el saxo com el David i la viola com el Cerní al dinar de Nadal de la Gent Gran a AINA. 2 Viure cada dia estimant. 3 Cantar alguna cançó. 4 Conservar la pau al cor. 5 Viure el present en plenitud, en tot moment. 6 Jugar una partida de parxís o de botifarra. Si ens llepem els dits amb el llibre de la Conxita, amb la carta de menús de la Mare de Déu de Meritxell, a mi se’m fa la boca aigua.