La paraula

Les aigües de l’Ariège em canten: “Paroles, paroles, paroles...” mentre em dirigeixo França endins, com diuen a Canillo. Plora el riu camí devers el mar Atlàntic perquè els homes i dones han robat l’ànima a les paraules. Les paraules resten buides.

La Paraula és un do de Déu... “La Palabra nos la ha dado Dios”... em canten les aigües del riu Segre que m’acompanyen fins a la muntanya sagrada de la Noguera, l’Urgell i el Segrià, el Sant Crist de Balaguer. Plora el riu Segre perquè la Paraula que ens ha donat Déu, que es diu humilitat, justícia, llibertat, perdó, pacte..., serveix només per decorar artísticament el Parlament la casa dels polítics. I també per emmarcar i penjar devotament a les sales dels Consells presbiterals, pastorals i delegacions de joventut de les diòcesis catalanes. El PUNT AVUI del 3 de febrer de 2020 publica: L’Església suspèn. El Centre d’Opinió (CEO) manté que els catòlics valoren l’Església amb un 2,61 sobre 10. La franja d’edat més crítica és la compresa entre els 25 i 34 anys, que la puntua amb un 1,82.

Mossèn Salvador es pregunta avui: “Què se n’ha fet del Concili de la Tarraconense de fa 25 anys: Cap on hem avançat? Per què no arriba el missatge?”. L’amic Ribera, membre del Consell Econòmic del Cardenal Omella, es pregunta durant una sobretaula a AINA : “Hem fet esglésies o hem fet Església?” Què espera el Papa Francesc en instituir la Setmana de la Bíblia i el Diumenge de la Paraula?

Massa gent ha arraconat la Paraula per parlar sols amb onomatopeies (Independència... delinqüents... missa, sermó i rosari és el més necessari...) o peca de la comunicació per Twitter o WhatsApp.

La setantena de monitores i monitors de la Pasqua Jove entren, Divendres Sant a primera hora del matí, a l’església de Sant Joan de Caselles per encetar el dia sant amb una pregària. L’apòstol i evangelista més jove de la Colla de Jesús, Joan, els proclama: “Al començament, existia la Paraula, i la Paraula era Déu”. Els joves cerquen la Paraula. Busquen el Déu de Jesús que és la Paraula de Vida.

Ho hem sentit dir des de petits mil vegades: Parlant la gent s’entén. Els humans hem creat el llenguatge per entendre’ns. Així doncs, evitem mercantilitzar el llenguatge. Parlem usant la Paraula de vida!

Parlar és conversar. La conversa implica escoltar i parlar.

Per escoltar ens cal el silenci que frena els rampells, evita les tensions provocades per la diversitat d’opinions. El silenci atent i respectuós alimenta la voluntat d’entesa, de pacte, d’aliança. El silenci és un bé personal. És un bé professional. És un bé públic.

La Paraula perquè ens doni el fruit que li demana Jesús ha de comportar la generositat amb el temps, encara que l’hàgim de treure de sota les pedres. El temps no es té. El temps es busca, s’agafa. La Paraula, quan li regalem el temps que ens demana, esdevé vehicle de comunicació. Gràcies al temps la Paraula és un canal que conté el que som, afectes inclosos. La Paraula no és anodina sinó plena d’intencions amables. Cada paraula duu un valor que cal respectar. La paraula té la seva raó de ser en la creació, i no en la destrucció. “Una paraula amarada de tendresa embelleix el mon; una paraula de menyspreu mata l’esperit”, resa una dita budista.

Truquem a la porta de la família, dels amics, dels nostres superiors, de tots aquells a qui volem dir una Paraula. No ens obren. Rebutgen la conversa. Ens enfonsem. Tenim ganes de llençar la tovallola. Com pot ser que un cap o superior no vulgui parlar amb el “subordinat”?

Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar! Vaig escriure pel Meritxell de 1980. Tots hauríem de saber escoltar i després obrir-nos a la paraula com a missatgera de respecte i estimació entre tots.

Tenim fe, hem rebut de Déu aquest do gratuït , que ens fa creure en la seva Paraula, la que va arribar plenament a nosaltres per mitjà de Jesús.

· Que la Mare de Déu de Meritxell, la meva Confident i la dolça Mare de tots, ens ajudi a comprendre, respirant en silenci ben a prop d’Ella:

- Que la nostra arma sigui sempre el respecte a tothom.

- Que la nostra pena ens faci militants de l’Amor.

- Que escoltem, amb el nostre cor, la Paraula de tots.

- Que mirem amb els ulls de l’esperança.

- Que compartim, sense esperar res a canvi, amb tothom, en especial amb els infants i els joves.

- Que Déu ha estat fidel a la Paraula... no siguem, doncs, menys que Déu “sigueu perfectes com el vostre Pare del Cel és perfecte”.

Ell ens va dient: “Hi ha una virtut més important que l’amor. És la humilitat. El Senyor ha mirat la meva petitesa i la Paraula s’ha fet carn en Mi. La Paraula s’ha fet Amor”.

Hem de comprendre que el més important és ser feliç. I encara que puguem rebre desaires i malentesos de qui menys ens ho esperem, el camí del perdó i de l’amor ens ajudaran a ser feliços.