Maria, la revolucionària

Dels 12 mesos de l’any em quedo amb el mes de maig, mes de rierols i cascades, mes de les flors, mes de les mares, mes de Maria, la dona més revolucionària si he de fer cas de l’eslògan d’un grafit prop del Santuari de la Salut de Sabadell: “Sense la dona no hi ha revolució”. El grafit em duu a la ment l’acudit, que diu:

Per què en el cel no hi ha dones?

Al cel no hi ha dones perquè si hi hagués dones ja no seria el cel; seria un infern.

Em fa feliç saber que al cel hi ha dones revolucionàries que m’imagino que durant el mes de maig es manifesten pels carrers i places celestials.

Admiro de la Bíblia l’Esther, que fa miques el decret d’extermini del seu poble. La Judit, que és la valentia feta història. La Maria Magdalena, apòstola dels apòstols.

Posteriorment, cito algunes dones santes que han marcat molt la meva vida com:

La doctora Teresa de Jesús, de qui els joves canten els seus poemes: “Mai no t’inquietis / mai no t’espantis/ tot passa / Déu no canvia / la paciència /tot ho obté / a qui té Déu / res no li falta”. Joana d’Arc, la pucelle, dona enèrgica, sense por, decidida i confiada fins al martiri per defensar el poble.

Santa Teresina de l’Infant Jesús, que, en la seva senzillesa, humilitat, joventut i malaltia, que li va causar una agonia llarga i dolorosa, va viure sempre en plena confiança en Déu, abandonada al seu amor i pregant pels missioners.

L’Edith Stein, lluitadora per la dignitat solidària amb els febles, infatigable en l’estudi, dona plena de Déu, assassinada al camp d’extermini d’Auschwitz... La mare dels pobres Teresa de Calcuta, de qui recordem, quan un pobre moribund li pregunta al veure la delicadesa i tendresa amb què el tracta:

-“Per què ho fas? ...”

“Perquè t’estimo”, respon la Mare Teresa.

“Digues-ho altra vegada, que és el primer cop a la vida que sento aquestes paraules”.

Aquest gest d’amor va fer que aquell pobre morís plenament feliç.

Soeur Emmanuelle, a qui vaig conèixer a una barriada de les més pobres del Caire, ens aconsella: “Ne recherchez pas les grandes choses, faites seulement de petites choses avec un grand amour”... fins a la Carme, mare del Marc, Lluc i Roc, monitors d’AINA, mestra, dona compromesa en els moviments d’Església, avui al cel al costat de la Mare de Déu i de les grans dones de la història universal.

Durant el mes de maig, mes del confinament, a més de fotografiar cascades d’aigua, he repassat el que els 51 rectors i custodis acollits els dies 9, 10 i 11 de març a l’Espai d’Interioritat Francesc Palau de les Carmelites Missioneres de Barcelona varen dir sobre MARIA, la “beneïda entre totes les dones”.

Cada un dels participants, custodis de les cases de Maria, la van lloant amb els noms que la fan única i emocionen els pelegrins:

Morena de la Serra, de Montserrat Estel, Santuari de la Misericòrdia, Santuari de la Roca, Santuari Basílica de la Mercè, de la Cisa, de Puiggraciós, del Miracle, del Mont, de Núria, de la Gleva, de la Salut, del Remei, de Gràcia, de la Victòria de Sabart, Llucmajor, Felanitx... i el Santuari més intrèpid que fa florir la gavernera sobre un gruixut tou de neu i amb una temperatura de sota zero, el Santuari de Meritxell i Canòlich cirereta amb la qual coronem el mes de Maria. L’esposa de Josep, el fuster de Natzaret, la mare de Jesús, convida dones i homes a fer la revolució, quan canta: “Els rics se’n tornen sense res però als pobres els omple de tota mena de béns”.

Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i Primat en la conferència sobre La teologia del laïcat diu: “Cada cop que mirem Maria tornem a creure com en són, de revolucionaris, la tendresa i l’afecte. La humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts”.

La Sra. Anna M. Almuni, Delegada per a la formació i acompanyament del laïcat de l’Arxidiòcesi de Barcelona, ens motivà amb la seva conferència La formació dels laics en la pietat popular: “La cultura és quelcom dinàmic, que un poble recrea permanentment, i cada generació li transmet a la següent un sistema d’actituds davant les distintes situacions existencials, que aquesta ha de reformular enfront dels seus propis desafiaments.”

Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat, predica: “El rector del Santuari ha d’encarnar una actitud d’escolta. La missió d’un responsable de Santuari és prioritàriament la de l’acompanyament a tothom, sigui qui sigui”.

Mons. Salvador Cristau, Bisbe Auxiliar de Terrassa, amb el rector del Santuari de la Salut de Sabadell acolliren la 41a Trobada: “Sou a casa vostra. El Bisbat de Terrassa és una gran casa de portes obertes i maldem per crear nous espais d’acolliment que generen la comunió entre tots”.

El P. Joan M. osb, Director del Secretariat amb els bisbes Agustí i Salvador, clogué la Trobada amb la renovació de les promeses pasquals d’un Santuari:

CREIEM en la bondat de totes les persones. CREIEM en la presència del Senyor en les nostres vides. CREIEM en la traça de l’Esperit que bufa quan i com més convé.

Ofreno a la meva Confident un llantió del Santuari de Canòlich en acció de gràcies pel mes de Maria. Em somriu: “Qui pot resistir les mirades i paraules amoroses d’un altre?”