La joia de cantar

“La vida sense música és senzillament un error, una fatiga, un exili”, deia el filòsof Nietzsche. Davant el Covid 19 els ainistes canten: “La música suavitza les crisis”. Els ocells que canten cada matí el bon dia des dels arbres d’AINA on s’ajoquen ens fan de tornaveu: “Parce qu’il peut facilement s’envoler, il n’a pas besoin d’être discret et peut donc occuper l’espace sonore”, escriu Grégoire Loïs, autor de Ce que les oiseaux ont à nous dire (Fayard). Els cants són un llenguatge vell de milions d’anys que ens conviden a repensar el nostre ritme i el nostre lligam amb la naturalesa.

El goig de viure s’expressa amb la gràcia del cant. Els ainistes escampen la felicitat d’estimar i de ser estimats en melodies pels aires als llacs i als cims andorrans. Només arribar al llac gran de la Vall del Riu, el més profund d’Andorra, els monitors i la mainada enllacen mans i braços per saludar-lo amb el cant: “Si vols aigua ben fresca / al llac has d’anar...” Celebrant coronar el Casamanya i canten envoltant el cussol “Sobre els cims / imponents / res no es sent / sinó el vent / res no es veu / sinó el cel / res no torba el cor fidel....”.

Les colònies 2020 volem que siguin el millor espai per a la reflexió després de 100 dies llargs de confinament. Els cants són la millor medicina per a l’ànima. Els cants animen, calmen, embenen les ferides obertes, renten i purifiquen. Tanmateix no ho guareixen tot, però em reafirmo amb mossèn Cinto Verdaguer, que va escriure tantes lletres per fer cantar la gent: “El cant transmet les millors vibracions.”

El cant expressa els sentiments humans: amor, llibertat, país, gresca, pau, fe, Evangeli... És una important eina pedagògica per transmetre un missatge que sigui senzill i profund alhora. És com la poesia. Si comentem de manera planera la lletra d’un cant, com ens ho ensenyà en Xesco Boix, arribarem al cor de tots. Els cants d’AINA fruiten el que som nosaltres i l’essència d’AINA. Per aquesta raó des de l’estiu 1976 el cançoner i la muntanya són les dues columnes pedagògiques que sostenen les Colònies Populars de Canillo AINA.

No inventem la sopa d’all quan diem que la música i l’espiritualitat han caminat juntes a totes les èpoques i a totes les cultures. Per a mi cantar i pregar són dues cares de la mateixa medalla. La música, més encara el cant, com ho diu ben clarament la frase que s’atribueix a Sant Agustí: “Cantar és pregar dues vegades.” Cantar, en efecte, és un acte que compromet la persona de cap a peus, el seu esperit i el seu cos. Cantar junts, sigui en una església, sigui en unes caramelles, sigui en un camp de futbol... sigui a unes colònies i campaments, uneix les veus i els cors. Ens posa en comunió els uns amb els altres.

“L’Église est née chantante!” escrivia Joseph Gelineau, s.j. que fou peoner del cant litúrgic dels anys 1950. I Sant Pau encoratjava els primers cristians a cantar “himnes, salms i càntics espirituals”. Com a exemple trobem, per expressar l’estimació a Maria el cant de l’esperança: el Magnificat. I, recordant al seu Fill Jesús, el cant de la felicitat: les Benaurances.

El cant forma part integrant de la celebració litúrgica perquè reuneix, unifica i encimbella la dimensió espiritual de l’assemblea.

Els monitors artistes en l’art musical, Quim Gras i Marc Pérez, han creat un estiu més l’Himne de les colònies. Com cada estiu la lletra i la melodia esculpeixen el fil conductor en l’esperit dels infants i adolescents per a tota la vida “AMB LA MUNTANYA , L’ALLIBERAMENT”. Els ainistes 2020 canten: “Tot just comença l’aventura d’AINA vinga endavant / Aquest any vinc ple d’energia amb més ganes que mai...” I acaben amb la tornada “Tots plegats l’hem d’estimar / el verd és vida i llibertat / la muntanya ens fa lliures / junts l’hem de cuidar... Junts l’hem de salvar...Junts l’hem d’estimar”. La poètica lletra del Quim i del Marc ens fa créixer en les dificultats i ens nodreix el nostre optimisme, sense oblidar del compartir, la interacció, l’intercanvi, la transmissió... tot allò que ens fa viure.

Els cent vint-i-nou ainistes, després d’escoltar la llegenda de la Mare de Déu de Meritxell, li canten a una veu : “...Tu has omplert la meva vida / estimant-me de debò / jo voldria, mare bona ser com Tu, Ave Maria”. La meva Confident, dolça Mare de tots, els somriu dient-los: “Sou la grandesa d’AINA. Us faig portadors de la joia i l’estimació a tot Andorra, que fa 100 anys em coronà!”