AINA, 5 anys caminant amb 'Laudato sí'

No podem considerar el món com un quadre que algú hagi pintat segles enrere i que hagi estat penjat en un museu. És més aviat com una obra d’art en constant procés de creació en un taller d’un artista. Si el nostre cor és net, pot sorgir la gran intuïció, la presència vivent de l’Artista. El Papa Francesc en el cinquè aniversari la Laudato sí, carta de ruta adoptada per AINA, prega: “Déu amorós, creador del cel, de la terra i de tot el que contenen. Obriu les nostres mentalitats i toqueu els nostres cors, perquè puguem ser part de la creació, el vostre regal”. Els ainistes hi combreguen: “Senyor, Déu nostre, què n’és d’admirable el teu Nom per tota la terra.”

El Papa Francesc pouà la Laudato sí en el Sant de qui escollí el seu nom. El Sant d’Assís, un dia, en contemplar l’esplèndid paisatge de l’Umbria, deixà esclatar del seu cor aquest himne de lloança al Creador: “El Càntic del Germà Sol”.

“Lloat siguis, Senyor, amb tot el nombre de les teves creatures que tu il·lumines mentre dura el dia i al cim de totes, Mestre Sol, nostre germà, bell, radiant de tanta resplendor que ens dona de l’Altíssim entenent”. Nosaltres, amb el Papa Francesc, preguem: “Feu-vos present per als necessitats en aquests temps difícils, especialment per als pobres i vulnerables.”

Lloat siguis, Senyor, pel germà foc. Amb ell, il·lumines la nit i és bell i gai i cepat i fort.

Els 139 ainistes del primer dels tres torns de colònies, per grups de 20 com mana el protocol del Ministeri de Salut, bé han ascendit d’AINA a l’Armiana on han acariciat l’aigua cristal·lina de la font que encoratja a enfilar el sender devers la Vall del Riu. L’aturada al Refugi ha estat obligada per admirar la cascada impetuosa que ens assenyala els llacs. Al llac gran sota el pic majestàtic de l’Estanyó que s’hi emmiralla, la mainada ha cantat amb el Sant de l’Ecologia:

Lloat siguis, Senyor, per l’aigua, la germana servidora i humil preuada i casta.

Lloat siguis, Senyor, per ma dona la mare terra que ens nodreix i ens governa i lleva fruits i herbes i flors acolorides. Feu-nos capaços d’escoltar i respondre el clam de la terra i el crit dels pobres. Que els sofriments actuals siguin els dolors de part d’un món més fratern i més sostenible.

Si obrim el llibre bíblic del profeta Daniel, hi trobem el cant dels tres joves, que és una brivant invitació a la joia i a l’acció de gràcies:

“Beneït siguis Tu en el firmament del cel, cantat i glorificat pels segles. Glaç i fredor, gels i neus, muntanyes i turons, oh! Vosaltres totes coses que germineu a la terra beneïu el Senyor. Vosaltres obres totes del senyor, canteu-li, exalceu-lo i lloeu-lo per sempre.

Mars, rius, fonts, bèsties i ramats, beneïu el Senyor. Fills dels homes, doneu gràcies a Déu perquè Ell és bo, el seu amor és etern i infinit. “Ara més que mai preguem amb el Papa Francesc, perquè puguem sentir que tots estem interconnectats i interdependents”.

Les colònies i els campament d’AINA, per 44 estius seguits, donen resposta a la crida de la natura. Els colors, el vent, el silenci, tot parla als ainistes de Déu. Amb el salmista canten: “Com la cérvola es deleix per l’aigua viva també jo em delejo per Tu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que és la meva vida”.

Davant del pensament de queixa a Déu, com si s’oblidés de les ferides que està causant al món la pandèmia i l’“on és el teu Déu?”, el Papa Francesc ens convida a la pregària i a l’esperança: “Ajudeu-nos, Senyor, per fer front a les conseqüències d’aquesta pandèmia global. Feu-nos valents per acceptar els canvis realitzats. Feu-nos solidaris, humils... en definitiva: germans.”

Prego a la Mare de Déu de Meritxell, dolça Mare de tots, i Confident meva, i Llum de Migdia: Envia a Andorra la Llum i que duguin la Veritat a la muntanya sagrada al lloc on resideixes. I amb el Papa Francesc preguem: “Sota la mirada amorosa de Maria Auxiliadora us ho demanem per Crist, Senyor nostre. Amén.”

La mainada amb els monitors cantem l’Himne de Sant Francesc d’Assís:

Lloat sigueu, oh Senyor nostre!

Per totes les criatures,

pel sol i per la lluna

pels estels i el vent suau

i pel foc i l’aigua fresca.

Perquè el sentit de la vida

és cantar-vos i lloar-vos,

i perquè la nostra vida

sigui sempre cant i dansa.