La jardinera Meritxell

Maria de Meritxell, bona i experta jardinera, va decidir un bon dia plantar una gavernera. Va buscar un camp ample, llarg, espaiós i besat pel riu la Valira d’Orient. La planta tenia cinc minúscules arrels a les quals va donar el nom de: A d’amistat, I d’igualtat, N de nen@ i A d’Andorra.

La bona gent del país feu un sot que abillà amb terra adobada. L’aigua de la Valira l’anava regant dia sí, dia no.

Van passar les hores i també van començar a passar els dies. L’aigua de la Valira l’anava regant puntualment. Van passar les hores i també van començar a passar els dies. De tant en tant, el vent que baixava del Port d’Incles bufava per acaronar la gavernera. La llum del Sol l’il·luminava i escalfava les arrels. Maria de Meritxell se’l mirava amb un somriure de felicitat i continuava regant l’arbust... Fins que un bon dia, quan va anar de bon matí a mirar la seva gavernera, es va trobar que totes les seves branques tenien gavernes molt boniques de colors intensos.

Es va posar molt contenta i es va sentir molt satisfeta. Aleshores va tenir la idea: collir-ne unes branques per posar-les al “Soli virginal” de casa seva, perquè tothom que passés sabés que aquella gavernera era la casa de la Meritxell.

També anhelava que tothom que mirés l’arbust florit o amb els seus fruits d’un vermell bonic en pogués gaudir. La nostra estimada Maria de Meritxell volia donar gràcies d’aquesta emotiva manera, de l’estimació i de la cura a la gavernera, ensems que els convidava a encantar-se amb les seves “roses de bardissa” , com resa la cançó. Des de l’agraïment, ens convida “ també ara” a paladejar els seus fruits:

Ha fruitat tres torns de colònies i els dos campaments amb gavernes de les 7 parròquies. Més de quatre-centes roses han perfumat la casa de la Meritxell aquest estiu.

Les branques de gavernera al Soli meritxel·lià diuen que a les colònies tot és Amor: la bondat de les mirades brillants dels infants i l’altruisme generós dels joves monitors, la solidaritat de les persones que estimen l’obra social, lúdica i educativa que ressuscita el miracle dels pans i dels peixos, al nostre segle XXI.

Els infants nodreixen l’autoestimació, que és la base d’un llarg camí d’amor (Oscar Wilde). Els joves monitors s’enriqueixen de tot allò que donen. La bellesa de la naturalesa andorrana omple l’ànima de tots. La llibertat es viu, perquè permet l’expansió il·limitada de la vida. Ningú pot ser lliure sinó és autònom. (A casa, s’aprèn a obeir, i a colònies, a ser autònom). I a la gavernera, l’Amor preval a la llei. (Sant Agustí).

La humilitat de la gavernera ensenya a no ser perfectes, sinó la voluntat de ser millors persones.

Les muntanyes fan sentir que a la vida no hi ha problemes i obstacles, sinó que hi ha reptes i proves que ens fan créixer en valors.

I la convivència s’omple de somriures, perquè cada ainista porta el seu bon humor.

Ens conta Sant Marc: “Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, DIGUÉ L’ACCIÓ DE GRÀCIES, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer”. Maria de Meritxell i el seu Fill Jesús ara diuen:

“Gràcies, Govern d’Andorra, amb el vostre pa, els ainistes aprenen a estimar la seva mare terra, que els sustenta. Gràcies, Honorables Comuns de les 7 Parròquies amb “els vasos d’aigua fresca als infants”, com va dir Jesús, els ainistes han apaivagat la set de naturalesa.

Gràcies. Com el nen de l’Evangeli, Marsal, posem a les mans de Jesús els 7 pans que dins la nostra pobresa, amb la benedicció, esdevé el pa de la superabundància: el de la Fundació Josep Anton Cerqueda, que es fa càrrec de la farmaciola; el pa de les entitats bancàries de Canillo Andbank, Crèdit Andorrà i Morabanc, que en el temps de pandèmia ens ofrenen les tendes del campament; els pans de les nombroses famílies i de les associacions Fundació ASCA, Inner Wheel, Rotarys, Lyons Club, GrandValira, Social, Palau de Gel, Ensisa, Billac, Petrita Duró (marmessors), Mansos de cor, Fundació Carles Maestre, Gol Solidari, Roca Ribes, que apadrinen ainistes i permeten a AINA fer un preu de colònies a l’abast de tots.

Un estiu més, “el Regne de la paternitat universal de Déu ens duu la fraternitat humana, perquè els pans i els peixos han de ser per a tothom”. Maria de Meritxell, la dolça Mare de tots i la meva Confident, ens somriu: “El pa que alimenta el cos a AINA nodreix també l’esperit i el cor per fer-nos capaços d’estimar més”.

Gràcies de nou a tots! Estimar és voler la felicitat de l’altre... Aquest “altre”, conegut o desconegut, gràcies a l’ajut de tots, ha sigut feliç i ha omplert de felicitat els cors dels qui ho han fet possible.