Dempeus, noies i nois confirmats!

“Dempeus...!” és el crit que ens ha de fer moure en el nostre dia a dia, i trencar la rutina de l’anar fent.

“Dempeus i camina...”!, demana l’Evangeli de Jesús cada matí, en néixer el nou dia “Dempeus!”, va predicar el Papa Francesc a les Jornades Mundials de la Joventut a Rio. “La fe és un caminar amb Jesús”, afegí el Papa.

“Debout les Jeunes!”, “Dempeus...! Camineu amb el Papa Francesc”, escriu Sophie de Moustier, educadora de joves en el lleure i per al lleure.

“Dempeus...!” ha dit el Cònsol Major de Canillo, Francesc Camp, als adolescents que, per la gràcia del sagrament de la Confirmació, creuen el pont que uneix l’adolescència amb la joventut. El cònsol ha posat com a exemple a seguir la invitació de l’Albert Llovera. L’exesquiador olímpic crida amb èmfasi des de la cadira de rodes: “Tots dempeus! La por no té lloc en la nostra vida.”

Dempeus...! Sou lliures per canviar el món i per introduir-hi la novetat que fa realitat la promesa de la Pentecosta: “Un cel nou, una terra nova”, va pregar l’arquebisbe Joan Enric mentre ungia els confirmants amb el crisma, els infonia l’alè de l’Esperit Sant i els feia el bes de la pau.

En els meus records d’infantesa, hi trobo també el crit de “Dempeus!”, en el meu pare que m’animava a caminar per la vida quan em preparava per a la Primera Comunió, i, com a bon pagès, em deia: “Obre l’estaló i caminaràs amb passió”. La meva mare, amarant-me de tendresa, em confiava poèticament: “Ets un brescat que destil·la, gota a gota en cada pas, la dolça mel que es cria al rusc de l’ànima pura”.

El bisbe Ramon Iglesias i Navarri, fill de Durro, en nomenar-me capellà de Canillo, em recordo que em va dir : “Agafa amb entusiasme l’eixartell, cava i conrea la terra que et confio i que tant estimo, Andorra”. Els canillencs, en arribar l’estiu de 1966, m’ensenyaren a enjovar els bous.

El Papa Francesc insistia en l’homilia del 23 de novembre de 2013 a Roma: “Tots soms cridats a caminar per entrar, sempre i més, a l’interior del misteri de l’amor de Déu que vetlla per nosaltres i ens permet viure en la serenor i l’esperança”.

El gran poeta espanyol Antonio Machado ens diu en un dels seus poemes: “Caminante, no hay camino. Se hace camino al andar...” Certament, el mateix camí ens fa descobrir el camí que anem fent. El camí ens fa descobrir el camí. Es diu: autoestima, escolta, gratitud, humilitat, solidaritat, paciència amorosa, cant, convivència... i lluita perseverant, enfront del conformisme i la indiferència.

La crisi de la Covid-19 és un bon despertador social per envigorir els valors i les actituds que vencen la letargia. La Lara i el Jan, confirmats, han proclamant davant l’Arquebisbe, cònsol, pares, padrins i de tota l’assemblea:

Que el do de la Saviesa de l’Esperit amb el mestratge dels educadors faci assaborir a tots la crisi de la pandèmia per trobar el Camí de Salut de Jesús, avui.

Que el do de la Ciència, amb l’ajuda dels mestres i professors esdevingui, en aquest curs escolar d’un començament complex, una font de cultura per deixar enrere la ignorància, font de tota mena de pobresa.

Que el do de la Intel·ligència, amb la guia de les mares i dels pares, de les àvies i dels avis, obri als fills i filles i als nets i netes la mirada interior per donar sentit a les coses de l’exterior que ens envolten.

Que el do del Consell regali a tots el do de saber escoltar les persones del nostre entorn, per millor discernir davant els atacs de qualsevol mena de virus.

Que el do de la Fortalesa sigui present en les persones malaltes, en les crisis de família, de feina, de moral, per aixecar l’ànim, i trobar la felicitat en l’esforç de cada dia.

Que el do de la Pietat ajudi els joves a trobar en la pregària l’energia espiritual per estimar a tots i a totes les nostres coses, en qualsevol situació.

Que el do del Sant Amor de Déu sigui el motor de la nostra felicitat, com ho fou per a Maria, Mare de Jesús, a qui nosaltres anomenem amb el dolç nom de Meritxell.

Esguardo al recer de Santa Maria de Meritxell el Jan i la Lara, que en nom dels seus companys ens mostren amb il·lusió el camí a seguir.

La dolça Mare de tots i la meva Confident ens somriu i diu: “Per aconseguir els vostres objectius no mireu el que desitgeu, sinó el camí que us hi porta. Sigueu exigents amb vosaltres mateixos. No us desmoralitzeu en la primera caiguda. No deixeu de mirar el cim de la vida que voleu ascendir, els esforços i la mateixa vida us hi conduiran.”

Amics tots: “DEMPEUS...!”