L'antivirus, la convivència

Tots necessitem estones de solitud per trobar-nos amb nosaltres, per agafar forces, per descansar i també per treballar, des de la calma, i anar despatxant els projectes que damunt la taula ens esperen o el treball a fora, que també ens està esperant. Per a mi, administrar aquestes estones de solitud és una gran virtut.

La soledat voluntària és un preciós valor. L’aïllament forçat és una mena de mort avançada. L’abandó és un pecat greu. La premsa del dia 18 de setembre parlava de la solitud no desitjada de la gent gran com a problema greu a Andorra. Em feu mal al cor. Dins la solitud de Meritxell, trobo el silenci valuós per a la pregària que, com deia Le Cure d’Ars: “Est un avant-goût du ciel.”

Les Associacions de Persones Grans –les grans persones, no ho oblidem!– reivindiquem només que no se’ns aïlli al racó de la cuina de casa o en un sofà ja esclafat de vell. L’error ja ve del diccionari de sinònims que posa al mateix sac la soledat i l’aïllament, la solitud i l’abandó. Hauríem de cercar estones de soledat que ens fan sentir independents i ens faciliten un “tête-à-tête” amb nosaltres mateixos, sense caure en l’aïllament. Això és el que intento fer jo i, gràcies a les estones de soledat, em sento en més comunió que mai amb les persones que estimo! I us convido a fer-ho tots.

AINA em duu a observar de prop els nois i les noies. Em fa plorar la seva incomunicació. M’escriu l’Àlex, traslladat a Barcelona per als seus estudis: “Visc sol en el meu estudi. Malgrat els més de cinc-cents amics de Facebook, em sento sol.” L’Helena diu: “M’agraden les xarxes socials però no passen de ser relacions virtuals, cosa frustrant.”

Un estudi d’UNICEF afirma que en el tot el món hi ha un 18% de joves que “se senten sols”. La imatge de noies i de nois en colles –alguns fent botellons–, enganxats una gran majoria a les seves pantalles de smartphones per comunicar-se permanentment amb els companys, fa creure que hi ha una bona convivència, quan en realitat és una fugida devers l’individualisme. Malgrat les colles i la seva hiperconnexió, els nois i les noies pateixen massivament la dolorosa sensació de no ser compresos. Diuen que se senten inútils, que no compten per a res. El més dolorós és quan es queixen que la societat no compta amb ells. I més cor feridor encara, quan saben que aquesta sensació afecta la seva salut.

Sobreposem-nos a tot i siguem positius. L’estudi d’UNICEF sacseja els joves dels campaments de CAINA i de TAMARROS per despertar l’esperança d’un canvi. L’aïllament els fa venir ganes de compartir, de conviure. Els joves, tancats en el seu món, no són egoistes, sinó persones humanes que volen comprometre’s amb els altres per esdevenir protagonistes en la construcció “d’una terra nova i d’un món millor”, com canten als focs de camp.

El sentiment de la marginació és tan estès en el món juvenil que l’any 2019 es dedicà a França el Dia Mundial de la Marginació a la marginació dels joves. Els joves es troben sols tot i estant junts.

L’èxit de les colònies d’AINA 2020 i dels campaments es deu al ministre de Salut, doctor Martínez Benazet, que posà, com a condició sine qua non, “crear grups de convivència” per donar el seu OK a fer colònies i campaments.

LA CONVIVÈNCIA porta a la felicitat. El general De Gaulle, per aixecar la França deprimida de 1945, ferida de mort per la segona guerra mundial, reanimà l’UCPA (Union Centre Plein Air) amb què, en set dies d’esport i de tallers de convivència en un alberg, els joves aixecarien el cap, i amb ells la grandeur de la France.

L’UCPA resta fidel a la missió encomanada pel General President i Copríncep. AINA n’és testimoni cada any el mes de febrer que els acull, pels bons resultats de la convivència que agermana esport i reflexions.

Un curs per diplomar-se com a educadors en el lleure realitzat de manera residencial fa miracles: “M’heu canviat la filla”, em diu una mare. Cosa que no fan les mateixes classes de cap de setmana durant tot un curs.

És una gran notícia que el SEC, l’Esplai d’Ordino, el Punt Jove de Canillo... s’hagin acollit a la Borda de Meritxell i al Casal Sant Serni per a uns dies de convivència per clausurar les activitats d’estiu.

L’aïllament és la conseqüència de l’absència de compartir. El Petit Príncep de Saint-Exupery dona el missatge: “La convivència o captivar és crear lligams profunds i satisfactoris.”

Pol Martos ha acabat el seu tercer any de campaments TAMARROS. Escriu: “A campaments he trobat el sentir de la vida. He après que la incomunicació no és una fatalitat. Em conec més a mi mateix. Sé què representa l’altre per a mi. He d’escoltar, ser atent amb ell, intentar comprendre el que viu emocionalment. La convivència ens facilita aquella comunicació essencial per crear i consolidar una amistat per a tota la vida. Ara només somio ser monitor per donar el que jo he rebut”.

Els joves en ocasió de l’Any Meritxel·lià, centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell, oferiren a la Patrona d’Andorra una corona feta de pedres baixades del pic de Casamanya. L’estrella més rellevant és la reivindicació DEL CAMPAMENT MERITXEL·LIÀ que acabi fent realitat tota l’obra social, lúdica i educativa d’AINA. Un refugi de convivència per a joves a les basses del planell de Mereig.

La dolça Mare de tots, la meva Confident, els ha somrigut i els ha dit: “Els joves sou el futur de la societat del demà. Sigueu valents! Compartiu entre vosaltres! ...Estones de silenci i solitud, sí, per anar-vos coneixent a vosaltres mateixos; però tancament i aïllament, mai!”

“La tristese vient de la solitude du coeur.” (Montesquieu)