A la catequesi ensenyem a saltar de joia

“Què ensenyeu a la catequesi?...”, bonica pregunta amb una espurna d’ironia que em va fer una bona mare de tres fills: dues nenes i un nen a la placeta de Sant Serni, tot esperant que la mainada sortís de l’escola.

La meva resposta va ser que el que es fa a la catequesi és tan ric que és llarg d’explicar, i li vaig demanar que vulguin llegir ella i tots els lectors que es plantegin la mateixa pregunta, del Diari del diumenge 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, la meva Agenda on intentaré donar-hi resposta.

A la catequesi no ensenyem quants diners ha costat bastir AINA i costa mantenir-la; ensenyem que AINA és bonica no pel que val, sinó perquè acull tots els infants i joves sense cap mena de distinció, i els fa sentir què és l’amistat. ( Ho diu el Petit Príncep de Saint-Exupéry).

A la catequesi no ensenyem a treure bones notes, ni diplomes, ni màsters; ensenyem la SAVIESA, el primer valor de l’Esperit Sant.

A la catequesi no ensenyem com arribar primer al pic del Casamanya; ensenyem a arribar-hi tots i totes junts i al cim que ens proposem.

A la catequesi no ensenyem les marques de cotxes; ensenyem a pujar-hi amb els amics i el gaudi de viatjar junts.

A la catequesi no ensenyem les modes de vestir: ensenyem que hi ha nens que passen fred per falta de roba, i també que, quan la roba els queda petita, no la llencin sinó que la portin a Càritas.

A la catequesi no ensenyem a demanar això, això i això; ensenyem a dir gràcies i a oferir-se en què us puc ajudar.

A la catequesi no ensenyem a comptar els amics que tenim; ensenyem a ser el millor amic per als companys de l’escola, del veïnat... i d’arreu del món.

A la catequesi no ensenyem a parlar pel mòbil, ni per internet, ni què sé jo; ensenyem que la companyia del pare i de la mare és vital en totes les etapes de la vida i, per tant, cal regalar-los una confiança

A la catequesi no ensenyem la història de la família amb tota la lletania de valors; ensenyem que l’avi i l’àvia en són els tresorers i cal demanar-los que l’expliquin. Cal fer-los moltes preguntes. Sense arrels, un arbre no dona fruit.

A la catequesi no ensenyem a guarir els peixos infectats; ensenyem a canvia l’aigua grisa que contamina en tots els ambients que ens movem.

A la catequesi no ensenyem qui és “guapo” i qui és lleig; ensenyem la puresa de cor i la netedat de la mirada “per veure Déu”.

A la catequesi no ensenyem a recitar el Pare nostre, sense saber amb prou feines el que diem; ensenyem a cantar el Pare nostre i el nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, amb sentit.

A la catequesi no ensenyem a rebre la Hòstia consagrada, és a dir, el Cos de Jesús, sinó que , a més a més, ensenyem a fer de cada COMUNIÓ una festa, de comú-unió amb els altres.

A la catequesi no ensenyem a conjugar el verb envejar; ensenyem a conjugar el verb estimar en tots els temps i totes les persones.

A la catequesi no ensenyem les misèries d’aquest món com els profetes de calamitats; ensenyem LES BENAURANCES DE JESÚS recollides per Sant Mateu 5, 3-11.

A la catequesi ensenyem a saltar de joia, com saltà el nen Joan a les entranyes de la seva mare Isabel, quan li digué a la dolça Mare de tots, la meva Confident de Meritxell: “Feliç, Tu que has cregut...”, perquè nosaltres, si ens esforcem a FER VIDA de tot el que aprenem i anem practicant, també saltarem de joia, a l’escoltar en el nostre cor: “Feliç, Tu que has cregut, ho has après i ho vols viure...”.