Espera

Invertir en educació és invertir en capital humà, que aixeca l’economia”. Això és el que em recorda un dia sí i l’altre també el meu amic Quim Vila, economista ja jubilat. D’acord amb aquest lema, l’èxit educatiu d’AINA el trobem en la formació permanent dels monitors i de les monitores. Les formacions del lleure per als joves són espais per intercanviar les experiències i per assimilar aquells principis i aquelles actituds necessàries per ser un bon educador.

AINA és un cultiu de valors com l’autoestima, la sensibilitat envers les necessitats dels altres, l’exercici gens fàcil de la llibertat. Acabades les colònies i campaments d’enguany, els monitors fan revisió del seu desenvolupament, de cara a millorar l’estiu 2021, i confeccionen un llistat de temes per aprofundir-ne un cada mes durant el curs, , seguint la recomanació del Papa Francesc, que ens diu: “Escolteu el que volen els joves!...”.“L’art en l’educació” fou el tema més votat per al mes d’octubre. I per al mes de novembre escolliren “L’amor”.

Compartim un tastet de la setantena de respostes rebudes a la meva exposició sobre el tema.

Per què heu demanat aprofundir el tema de l’amor?, els pregunto

Aquest són algunes de les seves respostes:

·És l’amor el que mou el món, sí! I això és perquè el món està fet d’amor. (Alba)

·Faig de monitora d’AINA per amor tant a la natura, com als companys d’equip, a l’educació en el lleure i sobretot als infants. (Laura)

·És molt difícil parlar de l’amor perquè la majoria de joves es queden en l’emotivitat. Hem d’aprendre a estimar amb el cap i amb la voluntat. (Dídac).

·Volem formar individus feliços i amables. Com a monitors ens correspon aportar l’amor que fa feliç i amable l’infant. (Pol).

·Dins de l’amor hi ha la responsabilitat, el respecte, la confiança, la lleialtat, l’empatia.. Hi és pràcticament tot i si aprens a estimar, aprens a viure amb els altres. (Laia).

La nostra societat necessita més que mai aprendre a estimar de debò per evitar patiments, cors trencats i conflictes. (Joao).

Jo els interpel·lo: “El treball d’AINA en equip us porta a l’amor o a l’enamorament?”.

·Al conviure les 24 hores del dia durant 15 dies amb unes persones concretes, tots els sentiments s’intensifiquen. La relació d’amor (amistat) és molt forta. (Maria)

· AINA és un fet preciós d’un projecte de lleure perquè agrupa gent de tants indrets i personalitats diferents per a una tasca comuna meravellosa: educar en el lleure. El treball en equip et permet forjar lligams, amistats (Lluc).

·Ens enamorem de nosaltres mateixos, de la dedicació, d’ensenyar, de corregir, de millorar, d’aprendre. (Àngela).

Una altra de les meves preguntes: “Com educa AINA en el valor de la fidelitat?”.

·Acompanya personalment els nens i les nenes en el procés que viuen a casa, sigui positiu, sigui negatiu. Completa la feina dels pares i de l’escola.(Alba)

·Pel diàleg sense cap mena de por. (Marc)

·Es rodeja de relacions maques i fa que els infants sentin AINA com una llar. (David)

Torno a demanar: Cita una cançó sobre l’amor que es canta a AINA.

·Paraules d’amor. “Compta amb mi quan s’oxidin els dies i si la boira entela els vidres dels teus somnis...”. Arrels de l’amor. Puc passar les nits en vetlla si tu no dorms. Puc ser jo. Fent camí. Et trobaré a faltar. Himnes de CAINA i de TAMARROS. El cel és blau. No has comptat mai les estrelles.

Ara ens plantegem la gran pregunta i la seva resposta: Què ens vol dir Jesús quan ens demana: “Que el vostre amor doni fruit”.

·Ell és el Camí. Que cada ainista sàpiga trobar el seu camí a la vida.

·Encomanar la bondat com Jesús amb un servei desinteressat, comprensiu, de perdó, d’esperança, de pau, de VIRTUS UNITA FORTIOR i sobretot desvetllar el desig de VIURE.

·Que formem persones autònomes, solidàries, joioses i esperançades.

·Que comuniquem ESPERANÇA que és veure més els aspectes positius de la vida que els negatius.. Que sempre és possible anar endavant.

Per a mi , donar fruit vol dir gaudir de le gavernes del “Jardí de flors coronat / tot el món admira” que canten en el Nadal Jove.

Voldria oferir-vos. De la emva gaverenra d’Advent, aquests pensaments meus:

Em fa feliç oferir de la meva gavernera d’Advent els meus pensaments:

·Fem les petites coses de cada dia amb amor.

·Tenir fe, no és sols creure en Déu; és creure -sobretot- que Déu m‘estima.

·Hauria de ser el més important per nosaltres fer feliços als altres que ens envolten, i sols hi ha una manera de fer-ho: respectant-los i estimant-los.. . No oblidem mai que els infants, amb la seva espontaneïtat i parla sense prejudicis, són per a tots uns grans mestres.

·Ben segur que la dolça Mare de tots i Confident meva, que amb el Fill a la seva falda ens va mirant, completen la nostra feina., quan la fem amb amor.

Al començament del temps d’Advent, camí devers el Nadal, hauríem de preguntar a la nostra Mare, Maria de Meritxell: “Què esperes que cadascú de nosaltres faci?”. La seva resposta la trobarem en el nostre cor i serà una altra pregunta: “Què esperes fer tu?. “Què creus que hauries de fer?”. Segur que Ella clourà el tema amb un somriure, dient-nos: Somriu, tu també, que Déu t’estima. Déu és Amor.

No oblidem que: “De les tres germanes, Fe, Esperança i Caritat, la més petita és l’Esperança. Aquella que cada matí em desperta amb un petó i , a la nit, m’adorm amb un altre petó” (Charles Peguy) . En aquest temps de pandèmia i confusió per a molts, l’Esperança ens obre vers un demà millor, que vindrà... segur.