Nadal jove pandèmic 2020

AINA viurà enguany un Nadal diferent. El centenar de monitors i monitores no podran portar el pessebre al campament meritxel·lià i cantar-li nadales. La vuitantena de nens i de nenes no gaudiran dels Jocs de Neu amb la gimcana blanca, el cagar el tió, la cantada de nadales al pessebre d’AINA. L’Associació de la Gent Gran de Canillo no cantarà nadales per beneir la taula del Nadal d’AINA ni a les postres buscarà la sort al quinto, cantat per la presidenta Rosa Alcobé.

AINA escolta el papa Francesc que ens diu : “L’esperança és l’actitud creativa! L’esperança fa AINA creativa. Els joves poden escriure una carta al Nadal d’AINA per demanar el llibre que anhelen com a regal de Reis. Podran passar a recollir-lo des de la Festa de la Immaculada fins a la posobra de l’Epifania. Els ainistes dels Jocs de Neu podran pujar a jugar a escacs o al dòmino a AINA. Qui guanya la partida, haurà el regal del tauler d’escacs o de la caixa del dòmino.

AINA té un regal per a tots els qui estimeu l’obra social, lúdica i educativa d’AINA, l’emotiu –i ja història– DVD d’ANDORRA ROMÀNICA, ANDORRA SOLIDÀRIA. Podeu passar a recollir-lo a qualsevol hora del dia per AINA o per la sagristia de Meritxell. Només us demanem dipositar al pot “Cap infant sense Nadal” una almoina.

AINA regala un llibre als joves. La Laura Casanovas, professora de català a l’autoaprenentatge de Canillo, autora de la novel·la Un estiu a la fi del món, premiada a Ciutat d’Olot de Novel·la Juvenil, ens confia: “Els joves no són afeccionats a la lectura. He recorregut diferents escoles per parlar de la novel·la premiada i m’he adonat que els nois i les noies no llegeixen”. He sentit a la sala de conferències de Morabanc aquesta frase que m’ha colpit: “No et fiïs de la casa on no hi ha llibres”

Els joves, a canvi del regal del llibre, hauran de contestar les preguntes que el grup Tabor d’AINA ens posa damunt la taula. AINA vol que sigui que SÍ que els joves llegeixen i estic content de ser el primer que es presta a les preguntes.

Grup Tabor. –“Què és per a tu la lectura?”.

Mossèn. –La lectura és una bona companyia. Quan llegeixo, no em sento sol. A la vegada escalfo motors per continuar caminant, lluitant, escrivint. Em fa feliç la lectura quan em desperta idees, emocions, sentiments que guarda el meu subconscient. Em plau copiar a la meva agenda aquests pensaments.

GT. –“El llibre que t’ha fet més bé?”.

Mn. –Deixeu-me’n dir quatre. Els Evangelis, que són el meu GPS. La foi d’un païen, de Jean Claude Barreau. La rue est mon église, de Guy Gilbert i els escrits de Mossèn Batlle i de Raimon Gali.

GT. –“Hi ha en les teves lectures un llibre que t’ha fet plorar?”.

Mn. –M’ha fet plorar el llibre d’Espinàs Estimada Olga, que va escriure pensant en la seva filla, afectada per la síndrome de Down, i del qual jo n’havia regalat molts. I també la biografia de De Gaulle, escrita per la seva germana. Fa anys que els vaig llegir, però són com una ombra que em segueix.

GT. –“Quin és el llibre que han de llegir tots els nois i totes les noies que volen ser monitors?”.

Mn. –El meu mossèn Cinto i el de 40 anys de colònies d’AINA, escrit pels mateixos monitors i coordinat per la Clara Fletxa, filòloga i monitora. Cal saber d’on ve AINA i cap a on va i amb qui va.

GT. –“Transcriu un pensament d’un llibre que no oblidaràs mai per anys que visquis”.

Mn. –“No vulgueu ocupar els primers llocs...”, que va dir Jesús i tenim escrit en l’Evangeli. Penso com Cocteau quan diu: “Les premières places ne sont intéressantes, celles que m’interessent, ce sont les places à part”. Els llocs apartats són sempre tranquils. Completa Cocteau: “Rien ne sert de viser le haut du pòdium”.

GT. –“Quin és el llibre que ha desvetllat la teva il·lusió de viure, la virtut de l’esperança?”.

Mn. –El valor divino de lo humano, de Jesús Orteaga. El vaig tenir a la tauleta de nit durant els cursos de filosofia i de teologia al Seminari de la Seu d’Urgell.

GT. –“Quin és el passatge de la Bíblia que més et parla al cor?”.

Mn. –“Si parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, si tingués tots els diners de la terra... però no tingués amor, seria només un bocí de coure que fa soroll i molesta el veïnat. (1 Cor 13,1). L’amor a les persones, sobretot als infants, l’estimació a la natura... és la meva felicitat anhelada.

GT. –“Quina qualitat demanes a un escriptor ?”.

Mn. –Quan escric intento que el que digui sigui coherent amb el que visc i cerco la transparència. M’agradaria que els meus humils escrits desvetllessin alguna fibra, per petita que sigui, en el cor dels lectors. Cada escrit que faig passa per les mans d’un matrimoni amic de Barcelona, l’Eduard i la Montserrat, i per la meva professora de català, la Laura Casanovas.

GT. –“Resumeix en una frase tot allò que has llegit durant la teva vida”.

Mn. –“L’amor és més fort que la mort”, del llibre del Càntic dels càntics, d’on brolla el dogma de fe “crec en la comunió dels sants”. El meu pare, la meva mare, el meu germà, els familiars, els amics traspassats... sento que m’estimen i m’ajuden cada dia més. A cops, quan he plorat, he sentit una mà misteriosa sobre la meva espatlla. Tots tenim algun ésser estimat que, prop de Déu, vetlla per nosaltres, perquè l’amor que ens teníem quan eren en aquest món no ha passat. L’amor no mor mai. Podem seguir en comunió amb ells, estimant-los i recordant-los..

GT.- “Quin és el títol del llibre que t’agradaria escriure?”.

Mn. –Els llibres que m’agradaria escriure porten aquests títols: Cartes d’un capellà jubilat al bisbe i l’altre és el d’Amén al·leluia. Amén, que vol “gràcies per la vida viscuda” ; Al·leluia, que és el cant d’entrada a la casa de la Pau eterna. Estic segur que al portal del cel ens hi espera Maria, com a bona Mare de tots i la meva confident. Una mare està sempre pendent dels seus fills i podríem dir-li de tot cor: Quina sort, Maria, haver nascut per tenir-te per Mare”.