Sant Antoni del porquet

Dins la seva tasca educativa, AINA té el taller que més humanitza, que és la granja. Cada matí els ainistes porten el menjar a tot l’aviram que hi habita. La rebuda que els animalons els fan, els emociona. Un mos de blat de moro, una galleda d’aigua, la verdura sobrera de la cuina, les peles de síndria i de meló... donen pas a les corredisses dins la granja darrere els nens i les nenes.

Un psicòleg em contava que a la seva residència confiava a cada nen feble un conillet que portava escrit el nom del nen cuidador. Deia: “És la millor eina pedagògica que tenim per formar en el camp de la responsabilitat els infants i els joves febles.”

Hi ha col·legis que durant el curs pugen a AINA per visitar la granja, els caps de setmana són nombrosos els pares i les mares o àvies que venen a passejar-se a AINA per contemplar els animalons. Alguns em demanen entrar dins de la granja. Fins i tot hi ha alguns nens o nenes que s’entusiasmen tant que em demanen que els regali un conillet.

La granja d’AINA fou creada a la vegada per poder donar un cop de mà a qualsevol jove que vulgui canviar la cel·la per un servei cívic, com tenir cura dels animals i de l’hort d’AINA. Els joves que se n’han servit, tots tornen de tant en tant a visitar la seva granja!

Avui, 17 de gener, Sant Antoni del porquet, patró dels animals domèstics i de granja, és Festa Major. Als anys 70 els caps de casa obrien a les 12 del migdia les portes de les corts perquè el mossèn beneïa els animals des de la porta de l’església. Amb tot i això, recordo que el Benet no en tenia prou i em demanava una benedicció personalitzada per a la seva cort. Hi accedia perquè el capellà de Prullans, mossèn Sobirà, no va voler fer excepcions i en una de les cases morí una vaca. Tota la família va culpar el pobre mossèn. Aquests darrers anys, la Marinette preparava el dia de Sant Antoni una benedicció a la plaça de Carlemany. Seguint la tradició d’aquesta festa, cada any hi ha alguna persona que duu el gos a Meritxell perquè el beneeixi.

M’agrada com a bon pagès bellcairenc celebrar Sant Antoni. Vaig a saludar els cavalls de l’altra banda de la Valira davant d’AINA que pasturen al camp del Pellissé. Prego: “Doneu-me, Senyor, el coratge i la fortalesa joiosa dels cavalls”. Tots necessitem coratge i fortalesa, per fer-lo vida en nosaltres el dur camí actual de la vida.

M’arribo fins a Molleres per visitar les vaques que peixen al camp de casa Naudí. Prego: “Senyor, concediu-me el do de ruminar i la tenacitat de les vaques”. No hi ha cosa més saludable que interioritzar i “remugar” l’Evangeli de Jesús. Per fer-lo vida en nosaltres l’hem de conèixer a fons.

Em dirigeixo al xalet de l’Inca. Felicito en nom de tots els ainistes el gos guardià d’AINA. Prego: “Senyor, concediu-me la llarga fidelitat del gos, el millor amic de l’amo.” Fidels tots: a casa, amb els amics, a les nostres conviccions...

La mitja dotzena de gatets d’AINA tenen gelos. El negre, “el meu miau”, arqueja el llom amb les meves manyagues. Prego: “Senyor, doneu-me unes engrunes de la tendresa dels gats.” Tots esperem un somriure, una encaixada de mans, una paraula dolça...

Entro a la granja: “Senyor, concediu-me l’emparament de les gallines, la veu de les oques, l’agilitat de les perdius, la docilitat dels conillets, la prudència de les cabres, la senzillesa del paó reial, la llibertat dels ocells, l’astúcia de les pintades, la mirada del xai...i ulls nets, per veure la realitat amb esperança.”

La meva visita acaba al pessebre del pòrtic de l’església de Santa Creu, L’ase i el bou ens volen somriure. Pel caliu que han donat al Nadó, al cel tindran els primers llocs. També nosaltres hem de desitjar-ho, si pot ser el primer lloc, si no ja estarà prou bé un raconet.

AINA celebra la 39a edició dels cursets d’esquí de fons que tenen com a columna vertebral la convivència. Dono la benvinguda a la vintena de fondistes participants –no ens permeten més colla– amb una endevinalla i un conte.

Aquesta és l’endevinalla: “Què fan sis gats al teulat de la granja, en una nit del mes de febrer?”

Ara el conte:

Sant Antoni fou un dels pioners de l’eremitisme (s. III-IV). Tenia vint anys quan va sentir la veu de Jesús: “Ven tot el que tens i dona-ho als pobres.” Es va retirar en una petita cova de Tebes. El dimoni li tenia enveja. Li envià un llop maliciós, ple d’ira, envejós avar, feridor, ressentit, orgullós, mentider, egoista i també un gran esperit de superioritat que li amargava la vida.

Un àngel li envià un llop que el defensés. Tot ell era Bondat, Alegria, Pau, Esperança, Veritat, Serenor, Humilitat, Dolcesa, Generositat, Amistat, Empatia, Benevolència, Compassió i Fe.

Els dos llops es barallaven d’allò més. Si ho pensem amb profunditat, veurem que tots tenim una mica dels dos llops.

El Serni em demana: “Quin dels dos llops va guanyar, el del dimoni o el de l’àngel?”

Faig un silenci... que pot tallar el vent. Els dic: “Guanya el llop que tu alimentes!” De nosaltres depèn, doncs, quin serà el llop guanyador.

Cantem a la dolça Mare de tots, la meva Confident perquè com el seu amic Antoni Abat i Sant Francesc d’Assís, siguem germans del llop bo, ara que ens envolten tants llops dolents: la desesperança, la por, la manca de solidaritat

“Pel camí de l’esperança / amb la fe jo m’he trobat/ i a la nit sempre has estat la meva Llum Ave Maria”

Que Ella, amb la seva llum meritxel·liana, il·lumini la foscor del nostre temps actual i ens obri els ulls, com llops bons, companys de sant Francesc d’Assís, a la germanor i a la pau.