Sant Marc escriu avui

No he conegut ofici millor que el de ser evangelitzador. Jesús ens el confia: Aneu a sembrar arreu dels cinc continents del planeta terra la Bona Notícia de la Veritat, de la Justícia, de la Pau i de l’Amor. La Setmana de la Bíblia que celebrem ens recorda la Paraula de Jesús que ens agermana a tots, batejats i no batejats, ens obre el diàleg amb l’ànima per trobar i gaudir de la riquesa que portem a dins, ens mou a fer-nos preguntes i ens mena al compromís que canten els joves d’AINA “Busquem una Terra Nova / anem a un país millor / tothom qui vulgui venir-hi / prengui saxo i tambor”.

Celebrem la Setmana de la Bíblia amb el lema: “Sortim a sembrar la Paraula”. Si no hi ha sembra, només trobarem el buit. La llavor sembrada es rega amb l’aigua de la joia interior que enriqueix la persona.

Els bisbes ens conviden a celebrar el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, en què havíem dipositat tantes inquietuds i esperances. Després de 25 anys, ens trobem mossens que han de servir un plec de parròquies, unes esglésies mig buides, un jovent que neda en el passotisme, uns mitjans de comunicació que ens treuen a la primera ocasió els drapets al sol... El cardenal de Barcelona, Omella, convidava en la glosa dominical a trobar el llenguatge actual per tal que la Bona Nova de Jesús arribi a la gent. No podem evangelitzar des de la por, la tristesa, les lamentacions, acontentant-nos amb unes pràctiques religioses deslligades de la pròpia vida i la dels germans. El Papa Francesc ens convida a baixar a peu del carrer i escoltar a tothom. En el llibre “Què trobareu en el document actual?” signat pels bisbes el 21 de gener a Tarragona no hi trobo cap capítol que parli de l’evangelització en el lleure. No es pot evangelitzar deslligats de la vida actual, que és laque viuen lespersones a qui volem ajudar a viure la fe.

AINA ha acollit durant tres anys el mes de febrer Eliane cheftaine scout. Una mestra explicant contes als seus louveteaux. Em confia “la Bible n’est pas un conte, mais elle se raconte”. Aprenc d’ella. Explicar una paràbola de Jesús implica molt de treball personal, fer-te-la teva, imaginar-la i recrear-la. La visualitzo a l’Andorra d’avui: les bordes, els llacs, els cims, la gavernera, la saviesa de la gent gran, els murals romànics i els retaules gòtics i barrocs... Eliane em repeteix: “C’est à chacun d’actualiser”. Allò que importa són els resultats: “Obrir els infants a la Paraula de Jesús”. “ Despertar en cada ainista el desig de llegir l’Evangeli”.

Els quatre evangelistes relaten la història de Jesús, les obres, els gestos, les paraules, la Passió i la Resurrecció, cada un segons la seva personalitat i per a una comunitat determinada. Marc, Mateu, Lluc i Joan són quatre testimonis per expressar la infinita riquesa de l’únic Evangeli de Déu: Jesús. Sabem que a les assemblees cristianes des del segle segon es llegien aquests textos.

Llegim aquest any cada dia una pàgina de l’Evangeli de sant Marc. Ens hi emmirallem.

Marc té una mirada molt observadora. Jesús vol instaurar el seu Regne de Justícia i d’Amor amb un equip, la colla dels Dotze, després seran setanta-dos, cinc-cents... I ens fa notar que els adversaris de Jesús, els endimoniats, són els qui van ajudar a descobrir qui és Jesús.

Marc és una persona meditativa. Ens presenta l’Evangeli com a missatge de felicitat. “ Ve de Déu” ens confia. L’Evangeli no és una doctrina, és un alliberament.

Marc es nodreix de la pregària. Ens recorda la que ensenyà Jesús: el Pare Nostre, fent èmfasi en dues advocacions: “Que vingui a nosaltres el vostre Regne” i “ deslliureu-nos de qualsevol mal”.

La fe de Marc és viure en coherència amb la fe. En el primer capítol ens mostra una escena molt quotidiana. Jesús guareix la sogra de Pere i aquesta, alliberada de la febre, es posa a servir-los.

Celebrem també la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Sant Marc ens escriu avui: “Ningú no té el monopoli de Jesús. Associem a totes les persones a les benaurances de Jesús. Fem tots pinya al costat de Jesús que ens diu: “Espavileu, aneu arreu del planeta a ser Llum per a tothom. A ser-ho amb la paraula, amb el cor, amb les mans, amb els peus...”. Trenquem barreres i fem reals els camins d’entesa per acomplir el gran desig de Jesús: un sol ramat i un sol Pastor”.

I completa:

Feliços els qui segueixen confiant, malgrat les pandèmies, les coronavids 19, les crisis socials, econòmiques i religioses... malgrat totes les circumstàncies adverses de la vida.

Feliços els qui amb el seu coratge i la seva fe tracten d’aplanar tots els camins d’ odis, marginacions, discòrdies, enfrontaments, injustícies...

Feliços els qui acaricien la gavernera meritxel·liana, regalen les gavernes perfumades de tendresa, comparteixen generosament els seus fruits d’amista, prioritàriament amb les persones grans que es troben soles, els malalts.

Feliços els infants i joves que canten pelegrinant pel camí ral, il·luminat per la Llum de Meritxell, que es diu esperança:

“No em deixis Mare meva / resta sempre al meu costat. / Perquè pugui cada dia / compartir amb els germans / tot el que has fet per nosaltres / un somrís d’eternitat./ La paraula més senzilla vull cantar. AVE MARIA”...

Ella em somriu amb el Fill que té la Bíblia a la mà: “Troba el temps de meditar els textos de la Bíblia, sobretot en època de dubtes: ells són una fon de creixement personal i de felicitat profunda.