Remeis casolans dels vells andorrans

Des que el Govern ha suprimit els conserges del Santuari Nacional Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, tenen cura de l’acolliment la Núria, el Pep i el mossèn de Canillo. La Núria i el Pep exerceixen de “donat”. El mossèn de Canillo, com a capellà de Santuari. Les portes de l’església de Meritxell resten obertes els dotze mesos de l’any, els set dies de la setmana i cada dia de cada dia de les nou del matí a dos quarts de nou del vespre. Les dues hores de servei a la sala d’acolliment són les més felices de la meva jornada. No soc jo qui presta un servei al Santuari. És Meritxell que em regala unes hores de Tabor que transfiguren la vida.

És el captard del dimarts. Entra un devot a la sala d’acolliment per comprar un llantió. Em pregunta quant val. Li explico que el valor d’un ciri es troba sempre en el desig o favor que demanes a la Mare de Déu. S’asseu i me l’explica.

Fa mesos que no dormo a les nits a causa d’uns sorolls a sota el llit. He anat al psicòleg i els diners que em costa no els cobreix la CASS. El llantió és per demanar a la Mare de Déu de Meritxell que s’acabin aquests sorolls que no em deixen descansar. A més, li voldria demanar que vingués a casa per beneir amb l’aigua beneïda de Meritxell la meva habitació, tota la casa i tota la família.

“Us prometo anar-hi. Però, abans, pagueu l’euro que val el llantió. Mentre us escric la recepta, aneu a encendre el ciri a la Mare de Déu de Meritxell i reseu-li tres avemaries.”

El devot de la Mare de Déu es troba a l’avinguda Carlemany, al cap de tres setmanes, amb el seu metge psicòleg. Andorra és un poble. El metge li pregunta si ja dorm a les nits. Si els sorolls de sota el llit persisteixen.

Li explica: “Dormo com una soca. Des que vaig complir la recepta del mossèn de Meritxell, s’han acabat tots els sorolls. Ah!, Doctor, el mossèn em cobrà sols un euro.”

Què deia la recepta del capellà? Preguntà encuriosit el metge psicòleg.

Respon el devot de la Verge: “Em manava que tallés les quatre potes del llit. Tallar-les i acabar amb els sorolls ha estat tot una sola cosa.”

Insisteix el metge psicòleg: - El capellà no et va manar res més?

Sí, respon satisfet el bon devot de

Meritxell. Em manà que posés al menjador les quatre potes com a decoració amb quatre propòsits a complir cada dia:

1. Guardar cada dia 15 minuts de silenci per escoltar què diu el meu cor.

2. Seure una hora llarga cada vespre al sofà al costat de la meva dona, i de tant en tant jugar tendrament amb la seva mà.

3. No emportar-me de cap de les maneres la feina del despatx a casa. La vida és una sola calaixera que té molts calaixos i cada cosa ha d’estar al seu lloc.

4. Resar cada dia les pregàries de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Meritxell abans d’anar a dormir. Són unes pregàries que t’ofereixen un programa de vida... i tot això per un euro.

El metge psicòleg, entusiasmat, exclama: “Me’n vaig a veure el mossèn!”

El bon devot el frena: “No! Ves a veure la Mare de Déu de Meritxell, que és la dolça Mare de tots i la Confident del mossèn”.

Passen els dies. El dia darrer del mes de gener, Canillo celebra la crema del Mai. No hi he faltat mai. Se m’apropa un bon home. Em confia a la claror de la flama que, enguany li costa d’envolar-se:

• Gràcies, mossèn. Cada dia reso les pregàries a la Mare de Déu de Meritxell que vostè va escriure. Les sé de memòria: Meritxell del silenci, ensenyeu-os a escoltar. Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar.

Meritxell de la gavernera... Meritxell, Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar.

Li dic: “Em fa molt feliç el que em dieu!”.

El bon home continua, però ara a cau d’orella : “Casa meva era un purgatori. Per no dir un infern. Des que resem els quatre de la família junts després de sopar les pregàries de la Mare de Déu, reina a casa la pau celestial, malgrat les crisis de creixement dels fills.

El senyor cònsol que acaba d’encendre el Mai ens talla la conversa:

Enguany el Mai no vol cremar! Això vol dir que farà molt de fred el mes de febrer.

Sí! Però no fred de peus i menys de cor! Li responc tot fent l’ullet al metge psicòleg.