De la meva agenda
Afinitats amb Sant Josep
Em vaig negar rotundament a treure la imatge del retaule canillenc
L’any 1968, després de consultar els parroquians, iniciàrem les obres per adaptar les orientacions del Vaticà II a l’església parroquial. Els meus amics i assessors foren el monjo de Montserrat dom Cebrià Baraut i el secretari de la conselleria de Cultura, en Pere Canturri , el meu cap als campaments Camic. Vàrem seguir al peu de la lletra els consells dels entesos: l’altar de granit de la pedrera de Lles, el Crist gòtic del segle XIV sobre un marc de pedra tosca, les llànties gaudinianes de Cèsar Martinell. Però em vaig negar rotundament a treure la imatge de Sant Josep del retaule canillenc, malgrat que el conseller de Ca la Vall per Canillo, el senyor Casas, també m’ho aconsellava.
Els mestres Baraut i Canturri argumentaven que la imatge de Sant Josep dels primers anys del segle XX no feia joc amb les pintures de Sant Pere, de Sant Pau i les del martiri del Sant de Tolosa del segle XV. Insistien que la talla de Sant Josep al desert entre dues palmeres distreia el turista d’art i el devot que resava a la de Sant Jordi, única entre les 44 esglésies d’Andorra, a la de Sant de Galderic, de Perpinyà, patró dels pagesos, i a la de Sant Serni de l’any 1768, totes tres. Des de la meva ignorància vaig dir: “L’estimació a Sant Josep passa al davant de l’art.”
Som a la posobra de Sant Josep. Comencem la catequesi. Busqueu en el retaule la imatge de Sant Josep. No passen ni cinc minuts que ja m’assenyalen al capdamunt del retaule de l’altar major. Els pregunto: “En què l’he reconegut?”
La Júlia ens diu: “Perquè Sant Josep du als braços el nen Jesús! Mossèn, què representen les dues palmeres?”
Felicito els 27 infants de la catequesi de divendres a la tarda. Allò bonic de les imatges de Sant Josep que conec, a totes, és que Sant Josep du el nen Jesús als braços o li dona la mà. A totes, menys la que té el Papa Francesc on Sant Josep està ajagut somiant: “Josep, sigues un bon pare per al fill que espera el teu amor, Maria!”
Els millors llibres de catequesi són els nostres retaules i pintures murals. Aquests són els llibres més alliçonadors que arriben al cor dels infants.
El Santuari de Meritxell, des de l’any 2020, seguint les traces dels santuaris de Mallorca, té un donat. El donat és la persona que amb la seva família acull els pelegrins i vetlla pels béns espirituals i coordina els afers materials del Santuari procurant tot allò que li fa falta. El rector del Santuari de Lluc, a Mallorca, ens confia: “El Santuari ara ha de tenir vida i donar via.”
Natzaret fou el primer Santuari Marià de la Història de l’Església. Josep en fou el primer donat, que amb tant d’amor tingué cura de la Mare de Déu i del seu Fill. Gràcies a Josep, l’infant Jesús fou nodrit, estimat i educat com tots els infants del seu temps. Feu honor al seu nom Yosef que en hebreu significa qui fa créixer.
El donat de Natzaret es deia Josep, era fuster. El donat de Meritxell es diu Pep i ha muntat una fusteria a la dependència propera al cambril de la Mare de Déu de Meritxell. Josep vetllà per l’Infant Jesús i els seus amics de Natzaret. El Pep té cura dels infants de la catequesi i d’AINA i durant la segona quinzena d’agost dels infants de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, que enguany festegen el centenari de la coronació canònica com el celebra també la Mare de Déu de Meritxell.
La història fa justícia. Enguany s’acompleixen 150 anys de la declaració de Sant Josep com a patró de l’Església universal. El Papa Francesc ha escrit la carta apostòlica Patris corde (Amb un cor de pare) on diu: “Les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones humils, sovint oblidades, que no surten a la portada dels diaris. Són ells que encarnen el veritable heroisme en la vida quotidiana i en el caminar de la història.” Per aquest motiu el Papa ha declarat l’any 2021 Any de Sant Josep.
En el cor de la quaresma contemplo el Sant Josep que han venerat des de l’inici del segle XX els devots canillencs. Em diu:
1. Josep, pare amb un gran cor. Sant Joan Crisòstom li diu: “Es posà en cos i ànima al servei del pla salvífic de Jesús i de Maria.”
2. Josep, pare ple de tendresa que feu “créixer Jesús en saviesa i bondat davant de Déu i de la gent de Natzaret”.
3. Josep, home fidel a la voluntat de Déu com la seva esposa Maria. El fiat fins a la mort de creu, fou el Sí de Maria i de Josep a l’àngel.
4. Josep, persona acollidora: “Josep, fill de David, no tingues por d’acollir el misteri.” Avui, ens ho diu a nosaltres: “No tingueu por d’acollir.”
5. Josep, pare ple d’un coratge creatiu que transforma un problema en oportunitat (Betlem, Egipte...) i de la pobresa en fa font de riquesa: “Patró de l’Església dels pobres.”
6. Josep, Sant Josep Obrer. Cantem a la catequesi: “Per a la gent de Natzaret era el fuster i era l’amic, amb les mans ha treballat... A sant Josep preguem que tots els joves trobin feina.”
7. Josep, Dia del pare, perquè la font de la fecunditat és l’amor. M’emmirallo en la seva paternitat, des de l’ombra, tal com la va viure ell: ser pare significa introduir l’infant a l’experiència de la vida, a la realitat del nostre món. No es tracta de retenir-lo, i menys d’empresonar-lo, ni posseir-lo; sinó de fer-lo capaç d’escollir, de ser lliure, d’integrar-se a l’Església i que aquesta sàpiga ser una Església en sortida.
Maria, la dolça Mare de tots, la meva Confident, que va rebre l’amor, la companyia i l’ajut de Josep, el seu espòs, escolti el nostre cant, amb tots els Joseps. Josefines, pares i mares del món: “Patriarca sense igual i del cel segura guia, / Josep espòs de Maria, deslliureu-nos de tot mal.”