Meritxell, el pal de paller de l'espiritualitat d'Andorra

“L’enracinement est le besoin le plus méconnu de l’âme humaine”, va escriure la filòsofa i escriptora Simone Weil. Joiosa invitació que fem nostra els andorrans en el centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell. Humanitzem-nos libant de les nostres arrels la saba que sacia la set que tenim dels nostres orígens.

El Síndic Gresa s’adreçà el 15 de novembre de 1920 als ciutadans d’Andorra. Els va dir: “El poble s’ha identificat en aquests dos sentiments com si no tinguessin més que un sol objecte i l’amor a Maria, elevant i transfigurant l’amor al país ha format d’ambdós una espècie de patriotisme sobrenatural.” Els ciutadans respongueren a la invitació del seu Síndic amb una capta de joies per fabricar la corona de Dotze estrelles per a la Mare de Déu de Meritxell. El poble andorrà segellava amb l’or de la devoció la declaració del Consell General del dia 24 d’octubre de 1873: “Per patrona us aclama / el Consell amb gran amor, / que sou d’Andorra el tresor.” A la Pasqua de 1921, ara fa cent anys, s’havien recollit les joies, donades per les dones andorranes, que foren lliurades a l’orfebre Cabot de Barcelona amb el compromís de fabricar la corona per al 8 de setembre de 1921. Enguany, fa un segle.

La Síndica general de les Valls d’Andorra, Roser Suñé, obria el 8 de setembre de 2020 l’Any Meritxel·lià amb aquests sentides paraules: “Meritxell simbolitza l’estima per la nostra terra i procura moments de retrobament i d’unió de les andorranes i dels andorrans. Meritxell és testimoni de força, d’esperança i de solidaritat del poble andorrà, qualitats que han de mantenir-se més fermes que mai.”

Mossèn Benigne Marqués, arxiver del Bisbat d’Urgell, premi Recerca i Creu de Sant Jordi, ens ofrena en el Centenari de la Coronació una mirada aprofundida a les arrels andorranes. N’espigolo: “L’ermità Joan Mora, natural de Sispony, va fundar un benefici eclesiàstic al santuari de Meritxell, fet l’any 1840, especificant les obligacions... d’haber d’enseñar la Doctrina cristiana y de llegir y escriure als noys que si presenton”.

Les noies i els nois d’AINA, amb el lema “Som pinya”, interpretació personal de la divisa andorrana VIRTUS UNITA FORTIOR, es comprometeren durant la Vetlla de Santa Maria de Meritxell Jove a fabricar la Corona que ens demana avui la Mare de Déu. Avui no ens demana ni or ni plata sinó les pedres precioses que es diuen: Educació, Fidelitat, Voluntariat, Cants, Amor, Humilitat, Fraternitat, Llibertat, País, Pregària i Esperança.

Meritxell és el far lluminós que des de l’alta edat mitjana –com ho recorden els Goigs– ha sostingut dia a dia el país. Però, en èpoques de crisi, els ciutadans hi han pouat l’energia de la superació. El patronatge fou fruit de la crisi de la indústria del ferro. La coronació, una celebració de la pau recuperada a l’Europa. Avui, en la crisi de la Covid, Meritxell convida les institucions a ensenyar a llegir els infants i els joves, talment com ho diu a un grup d’estudiants el ministre d’Economia i de Finances francès Mr. Bruno Le Maire: “La lectura és una lluita que us permetrà entendre qui sou, us donarà les paraules per expressar el que sentiu i que ni tan sols sabeu sobre vosaltres. I una persona totalment desconeguda a la qual mai no heu vist, us dirà a cau d’orella, en el silenci de la lectura, coses que mai hauríeu comprès sobre vosaltres si no haguéssiu llegit. Llegiu, aparteu-vos de les pantalles. Les pantalles us devoren, la lectura us alimenta. Aquesta és la diferència.”

Meritxell fa 181 anys que ho predica. L’estiu de 1976 Meritxell donà a llum la seva obra social, lúdica i educativa: AINA, que vol ser fidel a les seves arrels.

Honorem el cardenal Francesc Vidal i Barraquer que coronà com a Patrona d’Andorra la Mare de Déu de Meritxell. El cardenal de la Pau, compromès amb el poble fins al punt de ser exiliat fins a la seva mort, comprengué el perquè de tanta estimació dels andorrans a la seva Patrona. Ho recollí el diari La Veu de Catalunya, Dijous 15/9/1921: “El senyor cardenal Vidal féu el comiat al poble andorrà. Inspirat estigué sa Eminència en la seva al·locució perquè en parlar amb el veritable llenguatge del cor, a tots els presents que omplien l’església malgrat el temps plujós. Ho féu amb tanta unció i eloqüència que, després de felicitar-los per les proves d’estimació i afecte que havien donat a la seva Patrona, malgrat la molta aigua que no havia pogut apagar el seu amor, els exhortà coralment a continuar amb tals mostres de pietat filial tribut d’estimació, la festa solemníssima de la coronació canònica de Nostra Senyora de Meritxell.”

La dolça Mare de tots, la meva Confident, somriu d’agraïment al poble andorrà pel fet de recordar el Cardenal i el poble que la va coronar. Maria de Meritxell ens allarga la seva mà. Vol estar amb nosaltres i ajudar-nos, perquè fem el camí amb estimació i germanor. Per això, li prego: “Patrona d’Andorra, ensenyeu-nos la unitat.”