AINA es guarneix de primavera

La primera és l’estació ideal per aixecar el vol. Els vents suaus que acaronen els botons d’or dels prats ens envolen devers la llibertat. La Pasqua Jove D’AINA 2021 és el camí que agermana la llibertat amb la responsabilitat.

Saint Exupéry orna la mona del Petit Príncep amb la divisa: “Tu ets responsable de la rosa que has captivat”. Tots els educadors ho saben bé: “No hi ha veritable llibertat sense responsabilitat.”

La nau de l’església parroquial de Canillo acull la rotllana de la joventut per rebre la flama del ciri pasqual talment com si fos la foguera d’un foc de camp. Una vintena de joves i un grup de fidels canillencs canten: “Visca la claror del foc... El foc és un do de Déu, un do del bon Déu”. El ciri pasqual i la font de l’aigua baptismal són signes de l’Amor i de la Vida.

Exultet!, he cantat amb veu emotiva, conscient que combregàvem amb tota l’Al·leluia de l’Església d’Orient i de Ponent. “Exultin tots els cors dels àngels... Gaudeixi també tota la terra inundada de tanta claror!”

Els monitors, mirant de fit a fit la flama pasqual, han respost amb emoció l’Exultet de les colònies Estiu 2021: “Tots plegats l’hem d’estimar/ El verd és vida i llibertat/ La muntanya ens fa lliures i per això: Junts l’hem de cuidar/ Junts l’hem de salvar/ Junts l’hem d’estimar.”

Sí! La flama del Ressuscitat enterra la nit. Jesús, amb la Vida Nova acabada d’estrenar, ens mira i diu: “No tingueu por!” La comunitat, en vetlla, s’endinsa en el silenci del solemne misteri.

Ens podem preguntar tots: “De quines pors ens volem alliberar...?” Espigolo entre la vintena de confidències:

Vull enterrar el Covid-19 i tota la negativitat de la pandèmia com l’egoisme, l’aïllament, l’individualisme i les agressions afectives.

Enterrem la nit de la crítica sense acció, la falta de valentia per denunciar la injustícia i la incoherència de no actuar en conseqüència.

Vull apartar els núvols de les meves inseguretats i les pors que em bloquegen el camí d’anar cap endavant.

Vull enterrar la hipocresia de les persones del “bla, bla, bla...” en què amaguen la falta de compromís...

Cada jove ha llegit per compartir amb tots el seu compromís. El Lluís, amb la guitarra, ha donat el to del cant pasqual: “Cantarem! Dansarem! Cridarem la nostra joia a tot arreu! El Crist ha vençut! Ha ressuscitat! Hem estat salvats tots els germans! Al·leluia.”

En un segon silenci que podia tallar el vent suau de l’entrada en la nit, els joves han ofert la flor primaveral d’una iniciativa per portar més vida nova a AINA.

N’espigolo: Vull ressuscitar la motivació que les circumstàncies pandèmiques ens ha ofegat. Retrobem-nos en grups de convivència. Que no perdem el contacte amb AINA encara que la situació no acompanyi.

Ressuscitar AINA és oferir tallers de convivència per als joves de quinze a disset anys (nois i noies de CAINA i de TAMARROS). Un exemple podria ser el que ha preparat la Marta sobre “Addiccions o Valors.”

La llarga llista de confidències pasquals la tanquem amb les de les monitores d’AINA en missió a Burkina Faso i a Bangui.

La Neus llegeix el testimoniatge de la Maria: “He vist la pregunta de la Pasqua Jove Què entens quan Jesús ens diu: estimeu-vos com Jo us he estimat? Penso que aquest és el sentit de la vida, estimar els altres com Déu ens estima a cadascú de nosaltres, i com diu un dels companys monitors, fent-ho amb amor i per amor. Aquesta és la filosofia que em va portar a Burkina i és la que m’hi manté en cos i ànima, fins i tot en la distància. Donar-ho tot als altres, per amor i amb amor. És això el que m’omple i em fa feliç...” –Maria Navarro.

“Jo estic treballant a l’hospital de SICA a Bangui, que és un hospital de cirurgia traumàtica i visceral de metges sense fronteres. La meva missió consisteix a fer l’obertura d’una sala de cures i al mateix temps formar el personal local. Tinc molta feina, ja que per començar el nivell és molt baix i els mitjans molt limitats (al costat del material que teniu a la infermeria d’AINA és un luxe). També hi ha la lluita constant amb el personal que no té ganes de millorar les seves pràctiques... El que em reconforta són els pacients que sempre tenen un somriure i agraeixen molt la feina que fem...” –Anaís Aleix.

De la flama del ciri pasqual en porto un llantió a la dolça Mare de tots i la meva Confident. Ella em regala aquesta nit el seu millor somriure pasqual “Si nosaltres sabem cremar d’amor, els altres no passaran fred...!”, com ens ho recorden la Montserrat i l’Eduard, educadors en el lleure d’AINA.

Jesús ens va dir: “Si el gra de blat que cau a terra no mor, resta sol. En canvi si mor, dona molt de fruit”. AINA ha de ser sempre –i ja ho és– el gra de blat que, plantat en terra andorrana, dona – i seguirà donant – molt de fruit.

Bona Pasqua, tot l’any, a tots.