Educadors líders

Us confesso que soc el que soc gràcies als educadors líders que el bon Déu m’ha posat en el camí de la vida. L’educador líder és la persona que t’enriqueix, transmetent suaument tot allò que de bo duu al cor. Els líders m’han fet trobar àngels en la brossa de la societat. M’han obert els ulls a la bellesa de la desolació de les coses inútils.

El líder no és el superior que parla des de la trona. Acompanya. Camina sempre al costat de les persones però sobretot en els temps d’emergència. La base de la vida d’un líder és l’estimació. Els líders que he tingut m’han ensenyat a saber perdonar, a tenir un projecte i a posar tota la voluntat per dur-lo a terme i, en el cas de no reeixir, les seves paraules són d’ànim i esperança futura. Diu: “En cas de no reeixir, sigues feliç igualment. El fet d’intentar-ho ja ha valgut la pena.”

AINA tenia per aquest Any Meritxel·lià l’engrescador projecte de bastir un campament a les basses del bosc de Mereig per als joves de 15 a 18 anys. Als monitors i a les monitores els preocupa la cinquena onada de la Covid-19: els símptomes de malalties mentals dels adolescents. El campament meritxel·lià havia de ser una estrella de les dotze de la corona de la Mare de Déu de Meritxell en els cent anys de la coronació canònica, 8 de setembre de 1921. Ho hem intentat per totes bandes. No ens n’hem sortit. Però, els monitors i les monitores, seguint el consell del “líder”, són molt feliços, si més no, d’haver-ho somiat.

AINA demana als joves monitors que siguin líders perquè tenen com a base de la seva vida l’amor. Han de repartir entre els ainistes, durant les dues setmanes d’un torn de colònies, l’estimació que proporciona el pur gaudi de caminar en pinya cap endavant. Ho sabem tots en un equip que “tot fent camí per la vida” hi ha discussions, hi ha problemes, hi ha crisis... Però els monitors líders són conscients que si estimem, tot ho superarem.

Personalment, les tarteres en les meves ascensions als cims m’ha ensenyat a adaptar-me a la muntanya de la vida.

Només cal tenir paciència amorosa, saber escoltar i saber posar-se al lloc de l’altre.

No hi ha cap raó que ens mogui a ser egoistes. La “gana” no ens pot fer caure en l’avarícia. No es pot ser egoista. He passat “gana” però no he caigut en l’avarícia. El líder es reconeix perquè ha passat per la vida deixant un bon record.

Recordo els líders que més m’han fet el que soc.

El papa m’alliçonà un dia sí i un altre també: “Nen, no vulguis que ningú et regali res. Guanya-t’ho amb el teu esforç diari. No estalviïs el diner, ni el malgastis. Administra bé. I estima el lloc on et toca viure.”

La mama em regalà tota la tendresa que ara dono als infants. D’ella admirava la seva creativitat. De les golfes de la rectoria en feu un pis per acollir passants que buscaven feina.

Les padrines m’explicaven contes de bona nit a la vora del foc; d’aquí la meva afició a fer-ho cada vespre com a bona nit als infants.

Els mestres de Bellcaire completaven la labor del col·legi fomentant en mi l’estimació a la natura, amb excursions a la Serra, al riu Segre de Vallfogona, a la granja... i anant a collir cireres!

L’equip d’educadors del Seminari de la Seu m’entrenaren en una disciplina crua i dura. Em feren conèixer els líders com sant Francesc d’Assís, per estimar la pobresa i per parlar amb les flors i els ocells; Martí Luter, l’apassionat reformador de l’Església intransigent i de la paraula que Déu ha dit.

Andorra, Meritxell, Engolasters, Casamanya, els Pessons, la Vall d’Incles, Fontargent... m’ha mostrat les petjades de mossèn Cinto Verdaguer que he trepitjat cantant i resant amb el CAMIC (Campament del M. i. Consell) i després amb els ainistes durant 55 anys.

Gràcies a la Paroisse de la Trinité de París vaig conèixer l’estimació a Notre Dame de Paul Claudel, la vida d’un capellà rural de Bernanos, la psicologia de Marc Oraison, l’escoltisme de Jean Claude Barreau.

L’Església em posa al davant els líders Jan Palach, brasa ardent per la llibertat; Joan Alsina, que estimà la nova terra com a seva i per ella morí màrtir; Teresa de Calcuta, mare de tants pobres; Òscar Romero, veu de justícia valenta...

Nosaltres, tots, tenim un gran líder: Jesús de Natzaret, que essent Déu es va abaixar a la condició i naturalesa humana. Va morir crucificat i ressuscità, donant testimoni que la mort no té la darrera paraula. Ell va instaurar el Regne de Veritat, de Justícia, d’Amor i de Pau que trenca les nostres cadenes de l’esclavatge i ens fa lliures. Les seves paraules: “Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del temps”, ens asseguren que camina amb nosaltres, com ho feia amb la gent del seu temps, d’una manera molt especial pel camí d’Emaús (Lluc 24,13.33).

Cantem a Maria, Mare de Jesús, dolça Mare de tots, la meva Confident: “L’Estrella que al cel guia/ guieu-me a mi sisplau”.

Ens somriu: “Líder vol dir guiar. Dirigir i ser capaç de conduir la vida d’un mateix amb èxit. És a dir, convertir-nos en persones de qualitat, que saben descobrir on són els seus límits i tenen cura, fan créixer i escampen tota la seva riquesa interior a través de l’amor.”