AINA fa miracles

Les colònies al rescat! Aquesta és la reivindicació que manté les portes obertes d’AINA amb tot el personal somiant en cants, jocs, tallers... i en la mainada que fa la motxilla per ascendir a la Serrera. El centenar de monitors han mantingut viva la flama de la il·lusió seguint les formacions de cada mes per internet. També han estat complidors participant en les reunions telemàtiques en què es programava l’estiu 2021.

La gent del carrer, en què incloc els companys de la partida de botifarra -no hi comptem la de les cúries eclesiàstiques i polítiques-, ens pregunten com AINA, des de la pobresa, no sols no ha plegat sinó que ni tan sols ha fet ERTO. La resposta és tan senzilla com humil: “AINA fa miracles.” I, més a més, AINA dona èmfasi al miracle deixant les instal·lacions altruistament a les entitats, als clubs i a les associacions que tenen problemes per culpa de la pandèmia.

Fem miracles! No hi ha altra explicació... Jesús, allà a la muntanya, feu el miracle dels pans i dels peixos amb la pobresa del nen Marçal. La seva mare li havia posat a la motxilla sols cinc panets i tres peixos. La compassió de Jesús, davant una multitud afamada, fa el miracle i els multiplica. També vosaltres, tots els que estimeu la mainada d’AINA, us deixeu emportar pel mateix amor que Jesús de Natzaret i encoratgeu els joves monitors a reivindicar: “Rescatem les colònies!”

Ens diu una bona mare de dos fills i una filla que vol inscriure’ls a les colònies d’AINA 2021: “Ara els nostres fills faran 69 dies de vacances. Això comporta per a les mares i per als pares fer malabarismes econòmics i personals amb tot l’estrès que això representa”.

L’educació és un dret universal que acomplim amb els centres educatius, els espais de lleure, les cases de colònies, els esplais, els punts joves...

La primera pedra fou beneïda pel bisbe Martí i col·locada pel Cònsol Pere Rossa l’Any Internacional del Nen 1979. AINA és una resposta més a aquest dret universal. Polítics, eclesiàstics, ensenyants saben que l’educació transcendeix els murs escolars. Les colònies compleixen amb avantatge amb els drets dels infants per tenir una educació integral i completa. I obren camí als plaers de la vida que són importants i els més econòmics: caminar per la muntanya, mirar el cel blau, escoltar la melodia de les cascades dels rierols, la conversa, l’austeritat, sentir-se útil i espavilar-se...

El Papa Francesc sacseja els qui tenim responsabilitats pastorals quan diu: “En la crisi sanitària cal prioritzar els més vulnerables davant dels altres grans interessos polítics, econòmics.” Tots els infants són els febles de la societat, però encara ho són una mica més els fills de pares i de mares treballadors sense vacances a l’estiu. Ho escriu Albert Mora, director d’Unicef Andorra: “La nostra tasca és impulsar projectes a favor de la infància i actuar en cas d’emergència.” El fet que AINA hagi rebut en una setmana més de 800 preinscripcions ratifica l’emergència de la qual parla Albert Mora.

Andorra Televisió pregunta als monitors el perquè de l’èxit d’AINA. L’Àngela explica que els joves sortim de la pandèmia més pessimistes i decebuts, però també més combatius. AINA és un dels espais d’Andorra on podem treballar l’educació dins del camp del lleure dels infants a la vegada que els infants ens ensenyen a nosaltres.

El Lluís i el Pablo, que revisen tendes, diuen a la periodista: “AINA és la nostra segona casa pairal... i amb això ja ho diem tot. Començaren els nostres pares amb unes tendes i avui tenim la casa per als ainistes de 7 a 11 anys, la de les bordes, per als de 12 a 14, el campament meritxel·lià en projecte i la casa dels monitors. El camí es fa caminant.”

La Irene comenta que la fa feliç el compromís envers l’obra educativa, lúdica i social d’AINA, amb què gràcies a ella creix en la vida. “Donar és créixer. Fent de monitora he après a treballar en equip, a saber escoltar i a sembrar somriures”, diu la Irene.

La Clàudia parla de la cinquena onada de la Covid-19 i que són els adolescents els qui estan tocats per la malaltia mental. Afegeix: “Com diu el doctor Escoter, hem d’anar cap a un servei de salut mental que sigui més comunitari. Els dos campaments CAINA i Tamarros són la convivència més saludable per als nostres joves. Una mare ens deia: “M’heu canviat la filla. Gràcies.”

El miracle d’AINA el podem amagar en les seves lletres tan sonores. L’A d’amistat. Diu el Petit Príncep: “La convivència d’amistat crea lligams per a tota la vida.” També els crea entre les persones d’Andorra que estimeu l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. Gràcies a vosaltres obrem el miracle d’oferir des de la pobresa el preu social de 14 dies 305 € i d’apadrinar tots els infants que no poden cobrir ni tan sols el preu social.

I la darrera A, la de l’alegria. El somriure i el riure són sempre curatius amb l’afegit que l’alegria s’encomana públicament, espontàniament, més que els virus.

Entre les dues A, trobem la I, de la il·lusió de fer país, de comunió i d’integració, de desvetllar la creativitat, de conrear l’esport més complet i a l’abast de tots, el senderisme, sembrar valors humans i cristians i alimentar la fe que cada infant porta de casa, treballant l’espiritualitat.

Si parlo de miracle d’AINA, els joves i alguns amics de tota la vida somriuen irònicament per sota el nas. Els explico. L’arrel del miracle d’AINA és la Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots, la meva Confident. Ella ens diu el mateix que va dir als cambrers de les Noces de Canà. “Feu el que Jesús us digui.” I Jesús, què diu? “Estimeu-vos els uns als altres.” Si ho fem, el miracle no falla mai.