Les veus s'agermanen i ens fan pinya tot cantant

Són les deu de la nit. Les cames em pesen. La jornada ha estat dura. La nit desvetlla en l’esperit clamors d’esperances, queixes de desenganys de persones piadoses i amigues, que he trobat en el caminar del dia i el rec d’alguna llàgrima de carrer sense sortida.

En aquest moment escolto els cants d’uns ainistes, al voltant del foc de camp. Les flames del foc de camp brillen en els seus ulls. Les veus són diàfanes. M’assec a l’amfiteatre Rocdelquet. Contemplo la vetllada dins la fosca de la nit, acompanyat dels cants melodiosos que m’arriben fins a les entranyes. L’Himne “AINA 2021 “ ... No patiu més, no us queixeu més /que sou a AINA! Ja n’hi ha prou bruixa avorrida / només volem divertir-nos /. / No patiu més , no us queixeu més, / ja sou a AINA..”.

L’escolta dels cants em desvetlla i em pregunto: “Què fan aquests rossinyols ainistes cantant incansablement al voltant del foc de camp i sota un sostre d’un cel estrellat...?”. Trobo tot seguit la resposta: CANTEN L’AMISTAT! Aleshores, m’ho oblido tot... menys de l’estimació que he rebut i he donat durant el dia.

Els infants de la casa i els adolescents de la borda d’AINA canten l’esperança. Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar; però sol s’avorria molt i sortia a jugar. Hi havia un nen petit que se l’estimava molt; es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol...”. Tants virus, tants confinaments, tanta soledat... dia rere dia d’una pandèmia misteriosa que es ramifica fins a portar moltes vides a la desesperança, els cants em sacsegen l’ànima i els estels il·luminen la meva fosca nit: “No has comptat mai les estrelles quan la nit estén el vel?... Elles fan les nits més velles quan llueixen dalt del cel...”.

Aleshores, penso: “Què he de témer?... ¿ De què m’he de plànyer, encara que em senti feble, estigui cansat i tingui poques forces?”

Els cants d’un foc que guspireja mi llumetes, oxigenen la meva ànima. Com més els escolto, molt més la seva força m’empara, “les veus, com les flames, pugen i s’eleven... i em poso a cantar gaiament aquest bell moment”. Mentre cantin els ainistes, podem esperar sempre el millor per aquesta nostra Andorra.

Des del bressol de les Colònies Populars de Canillo, l’estiu de 1976, el cant és un dels ADN d’AINA.

El cant ens porta a expressar allò que habita en el nostre interior. Ens asserena. Ens dona un sentiment d’eternitat. Uns cants afinen la sensibilitat emocional i ens posen nostàlgics; uns altres, ens fan riure, ens porten la gresca o senzillament ens encomanen el coratge de lluitar pels ideals de la vida. Els cants són sempre els bons amics que ens asserenen i encoratgen.

El cant també és pregària. Gràcies als cants, les persones ferides entren en comunió amb Jesús que mentre ens acompanya diu “No tingueu por! Jo he vençut la mort , ressuscitant! Estic viu i amb vosaltres! Pugeu a la muntanya de les Benaurances, del Tabor, del Pare nostre..., i escolteu la meva veu, aleshores recobrareu la pau i l’esperança!”.

Cantar és viure una experiència pura i visceral, que mena més enllà de les paraules. La música esdevé paraula i la paraula es fa música. Cantar, doncs, també és pregar. Perquè el cant és l’alè de l’ànima: el camí devers la interioritat.

La naturalesa és musical. A AINA, en cada torn de colònies, la natura ocupa un lloc molt important del cançoner. Fent camí per la vida... ens envaeix la bellesa de les muntanyes, les melodies del vent acaronant els arbres, la musicalitat dels rierols i de les cascades, i uns llacs on s’emmirallen agermanats els cims de la muntanya amb els nostres rostres. La mainada i els monitors canten l’Himne: “Muntanyes, llegendes, cants i colònies / bessones, per una estona / voldreu que això sigui etern / i quan s’acabi tot, voldreu tornar...de nou”.

L’amic d’AINA, Hugo Deseure, de 22 anys, és el guitarrista d’un grup de rock cristià format per sis joves amb el nom “Croire en ce monde”. L’Hugo ens encoratja: “Canteu els valors que donen sentit a la vida. Nosaltres intentem mettre la musique actuelle au service de la foi”. Les monitores i els monitors d’AINA li ho agraeixen entusiasmats: “ Llença el teu fulard a l’aire, / i gaudeix de l’experiència / vora el meu / del foc / sempre hi ha un lloc / per una història. Germanes, aquests dues setmanes, / us quedareu amb més ganes, / de cantar aquesta cançó, / i quan s’acabi tot , voldreu tornar, de nou” (Himne AINA 2021)

En fem pregària tots davant la dolça Mare de Déu de Meritxell, la meva Confident: “Les veus s’agermanen / al vostre caliu. / Cims i valls aclamen l’Amor d’aquest niu. Ave Maria!”. Ella fa que siguem aquella gran PINYA que ens agermana a tots en la unitat i, en la seva imatge de la Moreneta, el Nen assegut a la seva falda la duu a la mà per mostrar-la a tothom, com a expressió del seu gran desig: TOTS , AGERMANATS, PER SER LA GRAN PINYA DEL MÓN!