Els santuaris, un patrimoni de primera necessitat

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya s’ha aixecat a la part alta de Barcelona: és un Santuari molt visitat pels barcelonins i per persones d’arreu del món que visiten la ciutat. Aquest fet diu ben clar que els santuaris són un bé de primera necessitat.

Les Mares religioses, l’Associació de Sant Josep de la Muntanya, els infants i joves acollits amb els educadors, han albergat els dies 7, 8 i 9 de juny la XLII Trobada de Santuaris de Catalunya, Illes i Andorra. “Sou a casa vostra, Custodis del misteri de Déu i els Santuaris, tenint cura dels santuaris humans”, ens han dit, com a paraules de benvinguda, tot obrint de bat a bat les portes del cor de la Santa Casa.

El Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella ha presidit la missa que beneïa la Trobada. Ha dit en la seva predicació: “Els Santuaris són un patrimoni de primera necessitat en una societat on cada dia hi ha més víctimes d’esgotament per problemes de família, laborals, socials... i de la buidor espiritual que ens emboira”.

La imatge de Sant Josep coronat, ja fa cent anys, es guarda des de la fornícula del presbiteri els 33 participants a la Trobada. Al seu costat, llueix un gran pòster amb lletres grosses que resa: “José, contemplativo y humilde irradia paz y amor”.

Medito: Josep ens convida a respirar dins una societat ofegada de sorolls per escoltar de bell nou, matins i vespres, els cants dels ocells. Josep ens convida a la pregària amb què en plena nit els àngels ens parlen. Josep, un sant quotidià, pacifica sempre i una mica més, amb la seva ombra protectora, les nostres vides, quan les situacions i circumstàncies són angoixants i misterioses.

Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat, inaugurà la Trobada: “Passat aquest any llarguíssim d’emergència que hem viscut, des de la darrera Trobada al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell, us convido a reanimar-vos mútuament, reorientar la pastoral del Santuari per donar resposta a les necessitats de les persones que hi acudeixen i reprendre, comptant amb la col·laboració dels laics i laiques, aquells actes que aportin vida als nostres pobles i comarques”.

La corona centenària de Sant Josep de la Muntanya ha brillat gràcies als savis i devots conferenciants: Ramon Ollé, diaca; Dolors Gaja, Germana de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret; la Madre de Sant Josep, Maria Carme Guerrero; el matrimoni Xavier Padilla i Dolors Parellada, Directors del Secretariat de Pastoral Familiar i Àngels Arrabal de Sant Josep de la Muntanya i Joan M. Mayol, monjo de Montserrat, coordinadors de la Trobada.

Espigolo.

Mossèn Ollé ens ha recordat un escrit del papa Francesc a l’encíclica Patris Corde: “La primera etapa de tota veritable creació és acollir la pròpia història, és a dir fer espai dins de nosaltres mateixos, inclús per als que no hem elegit a la nostra vida, necessitem afegir-hi una altra característica important: la valentia creativa”.

La mestra i excel·lent pedagoga Maria Dolors Gaja ens manifestà: “El santuari és l’ombra de Déu per una contrada, un poble. L’ombra va associada a la tenda, al núvol i al tabernacle. A la bíblia l’ombra expressa la presència de Déu. Contemplem, doncs, les nostres contrades, comarques, pobles o barris sota l’ombra del santuari. Aquest santuari, com Josep, està cridat a ser presència de Déu enmig d’aquesta gran ciutat”.

La família és el santuari domèstic. El nostre taller “Treball de Grup sobre Amoris Laetitia” ha bastit “el xalet de l’amor”. El rètol de la casa és “Amoris Laetitia”. El fonament és l’autoestimació. Les columnes vertebrals de la casa són la comunicació, la sexualitat, el projecte en comú i la tendresa. El pis és el “nosaltres” amb dos grans finestrals, el de la fidelitat i el de la comprensió. Una xemeneia per buidar totes les coses negatives i una antena per atreure les coses positives. El sol que il·lumina és Déu. Al costat de la casa, el taller d’eines per arreglar el que s’espatlla és el santuari.

L’Àngels Arrabal, de Sant Josep, en dir-nos: “El silenci de Josep que mostra la fecunditat del no parlar, del fer; del no expressar-se... però romanent en el lloc encertat amb la seva presència i la seva acció”, m’ha recordat la pregària meritxel·liana: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar”.

Demano a la dolça Mare de tots, la meva Confident, que el secretari de l’Associació de Rectors de Santuari, Don Joan M. Mayol no em suspengui l’examen sobre la trobada: PARAULA-FRASE-IDEA-IMATGE

Paraula? Preguntes.

Frase? Sant Josep no és un sant a l’ombra de Maria i Jesús. És l’ombra protectora de tots dos.

Idea? Trobada per respirar, pregar i aprendre dels amics.

Imatge? Veure el somriure de Sant Josep a través de la mirada de la mainada acollida al Santuari i que durant els mes de juliol a la casa Sant Serni de Canillo ens portaran la seva alegria.

Temes que puc deduir de la meva rutina? Posar la mà a la massa del Santuari amb un equip molt humà per fer feina molt variada que enriqueixi la vida del Santuari.

Implicacions? Obrir el cor perquè desvetlli preguntes.

Mancances?... Implicar més devots a la pastoral de Meritxell.

El cor d’un Santuari és la suma dels cors dels devots que se’l fan “casa seva” amb la seva visita i pregària.