Estimar tothom

L’epitafi que glossa la vida de la Cinta és “L’art de viure és aprendre a estimar tothom. Fem història.”

Als anys 60 arribaren nombrosos obrers de Galícia, artistes – diria jo– a treballar la pedra per a les façanes. La casa andorrana típica era de pedra i de fusta. En una de les colles vingué el pare de la Cinta, a qui li buscà feina dins del ram de l’hoteleria.

Nomenat mossèn de Canillo, vaig anar a Soldeu amb la meva vespa per celebrar la missa a l’església de Sant Bartomeu. Era el primer diumenge de juliol de 1966. A Soldeu, només es celebrava missa per la festa major. En tocar les campanes, vingué una cambrera de l’Hotel Bonell per convidar-me a esmorzar de la part del senyor Jaume i la senyora Maria Dolors. Sorpresa per la meva cara infantil, els contà que a l’església s’havia trobat amb un escolanet. La jove cambrera era la Cinta. Admirava el bon equip que feien amb la Júlia i companyes. El poble de Soldeu acollidor ha fet sempre amb els treballadors una família. També amb els de la neu, amb qui celebrava la missa de Nadal el primer diumenge després de Reis, presidida per Miquel Baró, ànima de la creació d’ENSISA. La festa acabava amb un berenar de germanor.

Inaugurem AINA el 19 de juny de 1982. No hi ha mitjans econòmics. Programem l’obra social de les colònies. Després de l’estiu, la casa s’obre com alberg per dormir. El bisbat per mediació de l’Església de les Valls, amb la signatura de l’arxipreste d’Andorra, mossèn Pau Vidal, confia la direcció de la casa d’AINA a la Cinta Barros per tal que pugui tenir al costat els seus quatre fills, que tutelava a la casa pairal de Galícia “la buena y santa abuela”, – que deia la Cinta.

AINA i la Cinta han caminat junts. Era una marassa per als infants i per als monitors. “Una molt bona dona, sempre atenta amb tots, que descansi en pau” escriu Nadal Remolins, monitor dels anys 80. “ Sempre hem tingut una gran estima per la Cinta, carinyosa amb tothom i disposada a ajudar... la recordarem sempre. Descansi en pau”, escriuen uns colonistes.

El camí assenyala el camí a seguir. AINA rep una gran demanda de grups d’esplais, de campaments, d’escoles... com l’UCPA, el Grup Sardanista Montserrat. El fet porta el bisbat a crear un equip per acomplir la nova missió social que, ensems, ajudarà a l’autofinançament de la casa.

La Cinta troba una feina de recepcionista de nit, perquè pugui venir a seure cada dia a la taula d’AINA i a donar un cop de mà al Santuari de Meritxell (tenir cura dels llantions, de fer estimar la medalla de la Mare de Déu, venda de records pro-AINA a Sant Joan de Caselles).

Recordarem sobretot la Cinta per la cura que tenia dels infants en dificultat aixoplugats a AINA. Fou una bona segona mare per a l’Eduard, el Bob i el Franck quan perdérem la mare i dos germans en un accident tornant de Bèlgica i s’acolliren durant un temps a AINA:

La seva bondat que neix del cor de la pobresa ha estat la seva gran riquesa. La Cinta m’alliçona davant els reptes tan difícils que la vida li ha posat al davant: “L’ART DE VIURE ÉS APRENDRE A ESTIMAR TOTHOM”. Les persones són grans i nobles, no pas perquè tinguin moltes riqueses, sinó perquè tenen virtuts que no es compren amb diners: la bondat, la capacitat d’acolliment, la tendresa i la compassió per al necessitat.

La Cinta forma part dels homes i dones de poble, ben senzills, que ordinàriament no se’n parla, però que van passant per la vida posant amor i afecte al seu voltant. Persones senzilles i bones que només saben viure donant la mà i fent el bé als qui les necessiten. Persones que no coneixen l’orgull ni la vanitat, que no tenen grans pretensions. Persones a qui es troba en el moment oportú, quan es necessita una paraula d’ànim, una mirada cordial, una mà propera.

Una mare incansable que ha treballat nit i dia per donar als seus fills allò que ells més necessiten per afrontar la seva vida.

Persones com la Cinta, gent desconeguda, són els qui fan el món dels infants més habitable i la vida més humana. Elles posen un aire més net i respirable en la nostra societat. Elles són grans perquè viuen al servei dels altres.

No criden, no fan discursos, no alcen pancartes ni alcen els punys. El seu tarannà és estimar silenciosament i prestar ajuda als qui la necessiten.

Dono gràcies a la dolça Mare de tots, la meva Confident, la Mare de Déu de Meritxell perquè AINA ha tingut la Cinta com a companya de camí. I prego que el seu cor des del cel irradiï amor i tendresa a AINA com ho ha fet fins avui.