A la Serrera, som més pinya

“És feliç! Són feliços! És feliç! Som feliços perquè som a AINA!” és la cançó que han gestat les noies i els nois de les Bordes. La Natàlia ha llegit per a les amigues i els amics de la casa: “Et donem, gràcies, Jesús, per la nit, amb la llum i les estrelles. Gràcies per la llum del matí. I el sol que ens regales”.

El programa la PINYA Estiu 2021 és engrescador. Mireu si ho és que, fins i tot la Bruixa Avorrida rodamon per les parròquies d’Andorra, s’hi ha interessat perquè li fa mal al cor que el desànim i el desencís omplin les cases andorranes. La Bruixa Avorrida cerca en les parròquies altes, properes a la natura més verge, la llavor de l’esperança. S’està cansant de ser la Bruixa Avorrida i vol ser la Bruixa de l’Esperança i el Somriure.

I heus ací que... en una d’aquestes cases hi viuen tres bessones! Han estat confinades molt de temps i ara no en volen sortir. Estan atrapades per la mandra, enganxades tot el dia al mòbil i a la tauleta. La Teresa, l’Helena i l’Anna no sols no volen sortir d’excursió a la Cabana Sorda, a la Serrera, al llac del Cuvil... sinó que allò que fa més mal del comportament d’aquestes bessones és que a casa no col·laboren en les feines domèstiques. Passen de tot...

La Bruixa Avorrida treu forces amagades de la seva escombra màgica que ja comença anomenar “ Esperança”, perquè diu que la humanitat se sosté en el seus esforços per l’espera d’una vida millor. Inscriu les tres bessones a les colònies LA PINYA ESTIU 2021. Es resisteix a que el desencís i el pessimisme les arrosseguin a una existència sense nord.

El torn de colònies comença amb el joc de coneixença. Els estrenats ainistes es presenten: Em dic.. vinc de... és el me...any de colònies i les meves qualitats són... Ens trobem que les tres bessones es neguen a parlar: “Som aquí perquè ens hi ha dut la Bruixa Avorrida”. Els companys els agraeixen la sinceritat i els regalen un somriure per ser-hi.

La primera nit de colònies toca el primer foc de camp. La bessona Teresa no es creu el que veu: la fosca de la nit, el cel estrellat, les danses, els cants...( “No has comptat mai les estrelles...”) i la flama de l’amistat, més viva que mai. La bona nit del mossèn és la llegenda de Setúria que explica com un noiet del campament Tamarros de la Massana va vèncer el gegant d’Os de Civís que per on passava sembrava el temor. La Teresa, que patia d’un sentiment que respon a una falta extrema de creences en un mateix, somià durant la nit que ella era el David dels Tamarros, que vencia tots els fantasmes que li arravataven l’autoestima.

El segon dia de colònies toca visitar la Mare de Déu de Meritxell, la Patrona d’Andorra, dolça Mare de tots. La bessona Helena es nega a anar-hi i sangloteja: “Em canso molt caminant per la muntanya”. El monitor Conrad monitor li diu que veurà la gavernera, el roser que acollí la Meritxell i que si li toques un pètal et cures de tots els mals. L’Helena, de cop, obre els ulls i exclama: “ El mateix m’ha dit la meva àvia Teresa. L’Helena es posa davant la llarga fila, escolta entusiasmada la llegenda de la creu dels Set braços, a Prats mira a la llunyania el Roc de les Bruixes... i a l’arribar a la gavernera cull una branqueta per a la padrina Teresa.

Cada ainista fa la seva pregària a la Mare de Déu. L’Helena diu: “Gràcies, Meritxell, la teva gavernera m’ha guarit la timidesa i el complex d’inferioritat”.

Tres germanes i bessones, i les tres tan diferents de caràcter! L’Anna ha acceptat de venir a AINA perquè es treballa el valor de l’espiritualitat. Ens diu : “L’espiritualitat m’ha interessat sempre com la fe i la religió. És una cosa que m’acompanya interiorment, íntimament, des de la meva infància”. L’àvia li havia ensenyat les oracions. J. P. Sartre afirmà: “La infància decideix el futur”. Per això és tan important l’educació dels infants!...

Soc feliç que les tres bessones, que no volien pujar ak tercer pic més alt d’Andorra, la Serrera (2913 m), en baixaren transfigurades i amb la Bruixa Avorrida han cantat “ som felices”, cosa que no els ha estat gens fàcil.

Del bosc de la Coma de Ransol, baixant de la Serrera, les bessones recullen una pinya que ofrenen a la dolça Mare de tots, la Confident del mossèn. Mentre els ainistes cantaven: “ Els cors s’agermanen / al vostre caliu / cims i llacs aclamen / la pau d’aquest niu”, la Teresa, l’Helena i l’Anna dipositen la pinya com una estrella més de la seva corona centenària amb el propòsit d’anar ascendint els cims de la vida.

Aprenguem a valorar el que som i esforcem-nos en posar al servei dels altres, els talents que tots tenim. En fer-ho, trobarem la veritable felicitat i el sentit de la vida.