Gavernera florida de preguntes

Els monitors es plantegen preguntes i amb molta sinceritat me les fan. Comença una d’elles amb una pregunta molt personal.

1. Quina pregunta em voldria fer a mi? (Júlia)

“Seràs una monitora tan ferma i fidel com la teva mama i el teu papa?”

2. Com descriuria vostè el fet de tenir fe? Em refereixo en l’àmbit religiós.(Núria P)

“Creure és el GPS per caminar endavant cap a la vida: G de grup, de colla; P de pregària, vida interior, espiritualitat i S de servir als infants, adolescents a tothom perquè servir es estimar, tot tal com ho diu Jesús”.

3. Quina és la cosa que l’ha fet més feliç a la vida? I el que l’ha fet sentir més trist? (Berta).

“Caminar devers el meu projecte educatiu amb el miler de joves monitors / monitores des l’any 1966. La mort dels joves monitor: Pere, Bob , Franck, Jordi, Dèbora...”.

4. Si tan sols poguessis quedar-te amb un sol moment de la teva vida, quin seria? Per què? (Noelia)

“L’amor dels meus pares. Perquè m’ha donat la vida i m’ha assenyalat el camí a seguir. Els seus savis consells m’han servit molt: no esperis que ningú et regali res! Guanya-t’ho tu! No malgastis ni estalviïs, administra! Estima el lloc on vius! I tota la tendresa que dono als infants la vaig rebre d’ells”.

5. Per què estimar algú o que algú es deixi estimar resulta a vegades difícil? És que l’amor (qualsevol tipus) ha de ser fàcil o no és amor quan costa? (Valèria) L’amor resulta difícil quan no té la base ben assegurada que és L’AUTOESTIMACIÓ. I quan ets feliç tu sol espontàniament ho vols donar als altres per créixer. Llavors el sacrifici ja no és sacrifici. La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”.

6. Quina creu que és la importància de la música en el lleure? (Núria Q.)

“A més de ser-ne la poesia que embelleix el lleure, és ensems una gran transmissora de valors: llenguatge, memòria, emocions, camí, pregària...”

7. Creus que som lliures? (Berta B.)

“La porta del cor s’obre sols per dins... només tu en tens la clau. Si volem, som lliures per caminar cap endavant.

8. Què opina de la noves generacions de nens des que s’ha fet tan comuna la tecnologia en la seva edat? (Laura F.)

“ Tots els progressos són meravellosos per créixer. Tot depèn de l’ús que en fem. Aquí els monitors jugueu un gran rol! I sobretot els pares, a casa”.

9. AINA s’ha convertit en tot el que tenies a la ment quan tot això era una idea? (Marc L.)

“A la vida hi ha tres coses importants: a) On vols anar i amb quina finalitat?

b) Quin camí hi porta? c) Amb quins companys de camí? El camí, les tendes, el Casal Sant Serni i AINA són peces físiques, que soles no són res. Junts, els que volen educar des del lleure van marcant el camí que has de fer. El camí marca sempre el camí a seguir”.

10. Ets feliç? (Fermí).

“La felicitat no depèn tan d’allò que ens passa com de la manera que ho vivim. Cada nit, ja dins del llit, em pregunto quin ha estat el moment més feliç del dia?

11. Com saber si ets realment feliç? (Laura)

“Tenint clar que la felicitat consisteix a fruir d’allò que tenim i no pas en desitjar el que ens manca; cal que ens esforcem a valorar els petits detalls i les petites coses de la vida de cada dia, i que el que fem, ho fem amb estimació”.

12. Quins mètodes d’educació, autors... tens com a referents? Què opina de les generacions que actualment estan creixent? (Maria C)

“El mètode: observar la realitat que m’envolta, agafar compromisos i il·luminar-la amb l’Evangeli de Jesús. Autors: a més de l’evangeli, El Diari d’un capellà rural de Bernanos. Els escrits de Mossèn Batlle i la seva miscel·lània. GUY GILBERT, l’associació Union Plain Air (UCPA).

Tagore ens diu: “Cada infant que neix és una prova que Déu encara confia en nosaltres.”

13. T’has repensat mai el teu ofici de mossèn? És a dir hi ha hagut mai un moment de la teva vida on t’has dit “no hauria fet això” o t’has plantejat el típic “ i si...” que hauria passat si...”? (Ana)

Hem de tenir molt clar que gràcies a les crisis, als fracassos, a les equivocacions... creixes! Quan ve el dubte, cal trobar el remei. Per a mi ha estat molt eficaç: ESCRIURE A LA PREMSA DEL PAÍS. Aboques el que et fa mal i ets compromets públicament a fer el bé.

14. Quina és la persona que més l’ha influït a la vida? (que no sigui Jesús o Meritxell). (Marc)

“És el Grup del Dijous (Agustí, Josep M., Ton, Toni Alba, Maica... del qual formo part des de la tardor de 1966... i encara dinem junts de tant en tant els qui quedem”.

15. Com és que encara té fe quan hi ha tanta gent amb problemes? Ho admiro ( Laia G)

“La fe és una crossa que t’ajuda a caminar i et dona pau i esperança precisament quan hi ha tants problemes. Deia Jesús: “Si creus... tot és possible”.

16. Què és cuidar? (Jana)

“ La persona, per ser feliç, ha de deixar per tot arreu la petja d’unes accions plenes de noblesa i generositat. És la joia de donar la mà als infants, als adolescents, als malalts... a tothom!

17. Creu que els nens que han viscut aquesta pandèmia i confinament són diferents dels nens que no l’han viscut? Creu que han canviat per bé o per mal?

“La pandèmia ens ha afectat a tots... AINA se n’ha ressentit molt a no poder fer les formacions de joves presencials –residencials durant el curs–. Però el que era un problema ha esdevingut una font d’ IMAGINACIÓ CREATIVA. Així espero que sigui igual per als infants.

18. Molta gent diu que no som capaços d’adonar-nos que som feliços fins que ja no ho som. Com podem adonar-nos-en i gaudir del moment? (Irene)

“Ens sentim més contents i feliços en la mesura que ens anem alliberant de coses que no afavoreixen el nostre creixement. La persona feliç és conscient que cada matí, quan es lleva, té al davant dues hores plenes de possibilitats. En sortir el sol cada matí, ja se’ns dona tot per ser feliços i més!

Estima... i seràs més feliç.

Estima... i tot canviarà.

Estima i experimentaràs la joia d’estimar.