La corona que la mare de Déu de Meritxell vol avui

La Mare de Déu de Meritxell, Reina coronada pels pobles andorrans, té la majestuosa muntanya del Casamanya com a tron reial amb un rei David, mossèn Cinto Verdaguer, que li canta “amb la lira que fan la Valira del Nord i la Valira d’Orient”.

El Santuari Nacional té dos punts d’aguait, l’oratori de les Bons d’Encamp i el del Roc de la Salve per als pelegrins de les parròquies d’Encamp i d’Ordino i de la Massana. En el moment que el camí percep el Santuari, els oratoris conviden a una aturada de silenci, de contemplació i de pregària: Déu vos salve, Maria, plena de gràcia...”.

El museu itinerant meritxel·lià devers la gavernera de la Mare de Déu comença amb l’església romànica de Sant Joan de Caselles. Joan, l’apòstol més jove i més fidel dels Dotze, acompanyà la Mare de Jesús al peu de la creu. I Jesús, amb un gest gran d’amor, ens la donà per Mare. “Fill, aquí tens la teva Mare!”. Llavors, Joan l’acollí a casa seva. I Joan l’acollí a casa seva. L’església de Santa Creu, la Creu dels 7 braços, l’església romànica de transició amb l’arc d’ametlla de Sant Miquel de Prats, la Creu de Carlemany... condueixen a l’oratori de la gavernera meritxel·liana, on s’aixoplugà la Fada de Garsan per col·laborar amb els andorrans a posar negre sobre blanc els Pariatges.

Jesús edifica la seva Església amb pedres vives. Primer, els apòstols amb Pere com a cap, i ara, amb tots nosaltres. Des del Roc del Quer milers de persones contemplen el Santuari Basílica amb la Mare que vol una corona fabricada amb joies vives. Des dels peus de la Mare de Déu de Meritxell admiro el mirador del Roc del Quer blanquinós canillenc que em fa present l’Església viva que ens demana Jesús.

La Pustínia andorrana, com les pustínies ortodoxes, la Borda de Meritxell, ofrena als devots l’espai per compartir pregària i natura.

Maria ens estima a tots, però té especial predilecció, com Jesús, pels infants. La noieta Bernadeta de Lourdes i els infants Lucia, Jacinta i Francesc de Fàtima són els companys de camí i de pelegrinatge dels deu mil infants i joves que durant un any s’acullen a la casa d’AINA, obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell.

Tot aquest gran palau de la Princesa Andorrana enamora a tothom qui el visita. Tot aquest contorn de Meritxell és necessari, però tot això pertany a la categoria dels mitjans. L’essència és la misteriosa i profunda empremta de Maria, Mare de Jesús i dolça Mare nostra, en les nostres vides. L’essència és que participem de la seva caritat, de la seva humilitat, de la seva puresa. Avi, la corona que vol la Mare de Déu de Meritxell avui és la viva realitat que sant Pau anomena Comunicatio Spiritus Sancti, la comunicació de l’Esperit Sant, del qual Ella en fou plena i que és la força i el moor dels nostres cors.

En Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la URL, posa com a joia viva de la corona que anhela la Mare de Déu de Meritxell en aquest 8 de setembre de 2021 “L’anhel d’un altre món. Un altre món és possible si l’experiència del passat que aporten els adults s’uneix a la força i a la indignació dels joves, als seus autèntics desigs de canviar aquest món i de donar a llum una realitat distinta”. Si ens ho proposem i si no hi posem entrebancs, aquest canvi es pot realitzar per fer que el canvi sigui una realitat.

Els cursetistes al diploma d’educadors en el lleure constataven a través dels infants “la indiferència progressiva que palpem un dia sí i l’altre també. Les persones viuen sense cap horitzó religiós. “L’atmosfera envoltant” fa present que la relació amb Déu queda diluïda. I això es paga molt car”.

La pandèmia ha agreujat l’ansietat, la depressió, les pors, fins i tot de sortir al carrer, els trastorns alimentaris i han crescut les autolesions... I això està passant a tots nivells: joves en risc d’exclusió i a totes les classes socials. Els casos s’agreugen quan el desgast emocional és més gran. La convivència Joves , Natura i Valor, organitzada per la Creu Roja i AINA per tornar a les bases pretén ser una gota d’aigua de bàlsam a la societat corferida per l’aïllament, el buit i el d’una vida sense sentit. Ja deia Sant Agustí: “Ens has fet per a Tu, senyor, i el nostre cor estarà inquiet fins que descansi en Tu.”

La corona que la Mare de Déu de Meritxell somia per a la societat d’avui és una flamant humanitat que, en comptes de caminar cap a la tecnologia, va cap a una igualtat; que en comptes de dirigir-se devers el consum tingui com a fita el repartiment de riqueses; que en comptes de destruir el medi ambient, el respecta i aprèn d’ell; que en comptes d’enrunar, interioritza i medita; que en comptes de fomentar la por, obra camins a la confiança, i que en comptes d’acumular comprèn i sap veure quan i quant és suficient.

La corona de joies vives de la Mare de Déu de Meritxell ha de ser fabricada des de la humilitat, l’esperit de servei i l’amor de Déu creant una humanitat nova. Una Andorra que fa realitat el que Enric Puig, jesuïta, escriu per als joves monitors i monitores: Vivificar el vostre esperit per estimar, perquè la vostra acció i el vostre testimoniatge esdevingui, cada dia més, generadors d’espais de la Presència del Regne de Veritat, de Justícia, d’Amor i de Pau de Jesús.

La dolça Patrona Andorrana, la meva Confident, ens somriu: “L’avui dels joves és el que obrirà el camí al futur del demà...”.