Lliçons d'història de casa

En una de les tantes trobades de camí devers la solemnitat del 8 de setembre del 2021, per la presentació del programa de la Coronació Centenària de la Mare de Déu de Meritxell, la Conxita comenta: “Fa 100 anys que SS MM els Reis d’Orient portaven mandarines de regal a la mainada de Canillo”. L’ambient esdevingué nostàlgic...

Ens trobàvem al local de la Gent Gran de Canillo Com a Casa. Els recordo la dita que tantes vegades m’havia repetit la Lola del cal Toni: “Els nostres pares i mares no tenien res però no els faltava res”. Tenien l’amor que és la gran riquesa: l’amor a la Mare de Déu de Meritxell i l’amor al país, Andorra. La Corona Centenària que presideix la sagrada imatge el dia de la Festa fou fruit de l’Amor que cantem nosaltres avui. En comunió amb tots ells i elles: “Com a Reina us coronaren / vostres pobles andorrans; / devotíssims col·locaren / or i argent en vostres mans. / Diadema molt preuada us en feren fabricar...” Maria, Mare de Jesús, a casa de la seva cosina Isabel, a qui anà a ajudar durant l’embaràs de Joan, també va cantar les meravelles que el Senyor havia fet en Ella, amb el cant del Magnificat: “El Senyor s’ha complagut en la meva petitesa i pobresa. El Senyor omple de béns els pobres”.

L’avi Josep s’afegeix a la conversa amb una espurna d’ironia: “Ara tenim de tot i ens falta tot. No fem més que queixar-nos”. La pobresa de la nostra societat no es troba en l’ateisme ni en l’agnosticisme. La pobresa és la indiferència. Nombroses persones viuen despreocupades , sense inquietuds espirituals i sense cap horitzó. Nosaltres ens trobem aquí com el jove ric que es va tornar trist quan Jesús el va cridar per fer-lo esdevenir el seu deixeble. La riquesa el tenia posseït. Les brases del foc de l’amor s’han cobert de tanta cendra que ens envaeix una sensació d’impotència per revifar la flama que ens han passat els nostres avis i àvies. Avui tenim por d’obrir-nos i lluitar, ens manca coratge. El fonament d’un país és la fe, la confiança i el coratge. L’amor venç el sentiment de desconfiança que tan sovint percebem al nostre entorn. Només l’amor venç el cansament. Mirem la Mare de Déu de Meritxell. Ella ens diu que Déu és Amor i, com a Mare que ens estima, vol el millor per a tots. Per això demana als qui estimem Andorra que ens preguntem: “Què puc fer jo per al meu poble?”

Una altra etapa del camí devers la Festa de Meritxell 2021 han estat les colònies que la Creu Roja i AINA han organitzat a la Borda de Meritxell. Com deia la directora Marta Patxot: “Ha estat una estrella més de la corona centenària de la Mare de Déu de Meritxell”. Els ainistes de la Creu Roja són adolescents en dificultat pel que fa a l’atenció. Un dels vespres els vaig convidar a anar a veure la Mare de Déu de Meritxell al Santuari. Un dels nois protestà: “Si la Mare de Déu no parla, què hi hem de fer”.

Els demano que fixin la seva mirada en els ulls grans i romànics de la sagrada imatge. La mirada és la millor paraula d’amor que podem dir. Pregunteu-ho a la vostra mama. Al front té un ull, que és el de Déu Pare, i Maria de Meritxell ens diu: “Passi el que passi, no desespereu! Déu us mira com va mirar la meva pobresa. I si Déu ens mira, ens diu que ens estima i ens protegeix.” Insisteixo: “Mireu com ens parla allargant el braç i obrint la mà per conduir-nos pel camí del seu Fill i el nostre amic Jesús”.

Els pregunto: -A qui té Maria de Meritxell a la falda?

- Em responen a una sola veu: “Jesús, el seu Fill!”.

-I què té a la mà l’amic Jesús?

No ho descobreixen. Els ho dic:

-Té un llibre per dir-nos que ara comença el curs 2021-2022 i que heu de posar molta concentració en els vostres estudis. ¿Veieu com ens parla la Mare de Déu de Meritxell, no amb paraules sonores, sinó amb signes?” La meva padrina Teresa, a Bellcaire, em deia: “El problema tant de les persones grans com dels joves és que no hi ha més sord que el qui no vol escoltar!” Hem de desitjar que no sigui el cas de ningú.

Li digueren bona nit a la Mare de Déu amb el cant de l’Ave Maria.

Deixeu-m’ho dir. Fa 100 anys que coronaren la Mare de Déu de Meritxell com a Reina que és del cel i de la terra. Però, a mi, l’únic nom que m’agrada de la Mare de Déu és el nom de mare. És un nom que duu tot l’amor del món. Només penso que tota la tendresa que he donat tota la meva vida als infants de catequesi, de classes de cultura religiosa i a AINA l’he pogut donar perquè la meva mama me n’omplí, de tendresa, quan era nen, jove i adult. El papa Francesc em recorda la meva mama quan diu: “Cada persona humana deu la vida a una mare, i cadascú, o quasi, li deu l’essència de la seva formació humana i espiritual. La mare ens ho ha donat tot, ella era feliç. Les mares són l’antídot més fort a la propagació de l’individualisme egoista. L’opció de vida d’una mare és l’opció de donar la seva pròpia vida”.

Maria, Mare, no ens fallarà. Siguem, doncs, nosaltres bons germans! És el desig de la mare de Meritxell, dolça Mare de tots els andorrans.