Autoestima pels aires, autoestima per terra

Estimar-se a si mateix ho poso davant dels manaments “Estimaràs Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix”. En demano perdó i ho justifico: “Déu vol que m’estimi com Ell m’estima” i això ja ho diu tot. Una vida sense l’autoestima és un infern.

Truquen al Cau mossèn d’AINA uns nuvis per preparar la celebració del sagrament del matrimoni. Els mostro un artístic dibuix d’una casa, la que amb el sagrament volen bastir. Els faig notar: “No hi ha casa sense fonaments. I els fonaments no són altres que l’autoestima.”

L’Enric ha complert els 83 anys. Els companys de la castanyada a AINA li hem cantat. Hem brindat amb ell. He fet la foto per dedicar-li: “83 anys ben portats. T’envejo!”. L’autoestima de la gent gran rau en les aturades per contemplar el camí ascendit i sentir les pessigolles de la felicitat de tota l’obra feta en el llarg del camí. L’autoestima és gaudir. Molts capvespres passejo fins a l’església romànica de Sant Joan de Caselles. Des del pòrtic contemplo tot el complex d’AINA. Somric. Em dic que he estat valent durant els 55 anys que soc canillenc. Una veu que no sé d’on surt em diu: “Sol no es fa res.” No hi fa res, jo continuo gaudint de l’obra feta oblidant les tarteres i porgant el gra de la palla, per quedar-me en el gra. Ho confio als meus companys d’edat a qui costa habituar-se a la soledat: “Autoestimeu-vos contemplant el que heu fet.”

L’autoestima és la confiança profunda de la persona en si mateixa. L’autoestima ens porta a valorar els propis mèrits i les capacitats de saber desempallegar-nos de les coses negatives de la vida. Gràcies a l’autoestima acceptem el nostre cos amb totes les seves arrugues. Gràcies a l’autoestima tenim cura de la salut física i mental: mens sana in corpore sano, deien fa 2.000 anys els romans. I una de les gràcies més importants de l’autoestima és la capacitat de relació que ens dona envers les altres persones.

Veure l’autoestima de nombroses persones per terra fa mal al cor. S’infravaloren, se senten desbordades, no creuen ni veuen les seves possibilitats i els seus recursos. Fins i tot senten un menyspreu per si mateixes que volen amagar amb conductes abusives.

L’Andorra que vaig conèixer entre partides de cartes a cal Janet (1966) tenia la regla d’or Els usos i costums que volia dir seny, saviesa, sentit comú, vida de família, vida parroquial. Ara, per fugir de nosaltres mateixos, hem posat de moda la paraula abús. Per culpa de la manca d’autoestima, els joves reivindiquen tots els drets i obliden els deures. L’escriptora d’opinió Natàlia Mena es pregunta: “Al segle XXI, ningú no vol estimar?”. Els valors de la família, l’escola o la religió els busquem al mercat, quan sabem que no es compren amb diners. L’arquebisbe de Tarragona i primat denuncia que per als governants siguin més importants les nits de la disbauxa dels ambients multitudinaris fins a la matinada que el descans dels veïns que han d’anar a fitxar abans d’esmorzar. Escriu l’arquebisbe: “Hi ha molts dèficits en la concepció de les nostres llibertats que perjudiquen la convivència. Una llibertat és sols llibertat quan és limitada i respecta les llibertats dels altres.”

L’autoestima pels aires maquilla els problemes d’autoestima a través d’un comportament tibat, vanitós, aparentment autosuficient que només cerca l’aplaudiment i les lloances dels altres. Confronta amb l’egolatria. La Fundació Joan Maragall fa servir la metàfora “són un temple buit, tant en el buit psicològic (el temple de la persona) com sobre els buits i malestars culturals (els temples de la cultura) i el paper de l’espiritualitat sense temple”.

Les monitores i els monitors d’AINA van prioritzar el tema L’abús i l’abús sexual per a la formació residencial del cap de setmana del 15, 16 i 17 d’octubre. Compartir casa, taula, pregària facilita la sinceritat i la germanor. Els exmonitors psicòlegs David i Laia han conduït la formació. L’obertura de la formació fou el fòrum sobre el film Elisa, una nena violada que catorze anys després escup el seu dolor. En parlar d’abús fan un diccionari que no et deixa dormir: dolor, víctima, pobresa interior, abús de poder, domini, manipulació, cadenes, ferides al cor i a la ment, llàgrimes, silenci, crits... Després de veure les situacions de qualsevol mena d’abús viscut en la proximitat o en un mateix i de jutjar-ne les causes, els joves demanen més formacions com la d’aquell cap de setmana, més dinàmiques al respecte. “No ha de ser un tema tabú, ens hem d’informar per prevenir i lluitar contra aquests tipus de situacions. Hem d’empatitzar, acompanyar i ajudar la víctima”... De la seixantena de respostes, he escollit les transcrites a l’atzar.

L’autoestima ens demana tenir un ideal d’aquells que podríem exemplificar en la bellesa de la perfecció personal, en l’harmonia amb els altres, l’amor, en la defensa dels marginats, en la comunió amb la natura, i sobretot en el voluntariat social, lúdic i educatiu d’una obra a favor dels infants i adolescents.

Nodreixo l’autoestima en la pregària a la meva Confident, dolça Mare de tots, model en l’autoestima quan canta: “El Senyor ha fet en mi meravelles... Ell s’ha complagut en la meva petitesa...”. Cantem cada matí en llevar-nos amb el Joan Manuel Serrat: “Hoy puede ser un gran día, donde todo está por descubrir, si lo empleas como el único que te toca vivir.”