La germana esperança

Cerco aixopluc en Charles Péguy. Le porche du mystere de la deuxième vertu (1912) és un cant a l’esperança. La-Covid 19 em fa caminar a les palpentes. El carrer Gran de Canillo és buit de vianants. Els veïns tenen por de sortir de casa. Em quedo amb el gran poeta Péguy quan em convida a deixar-me fer un petó de bon dia per la germana esperança; i un altre, de bona nit. L’esperança amb la fe i la caritat és una virtut teologal però també és un valor profundament humà.

Gràcies a l’esperança continuem caminant cap endavant. Ens obrim als altres, al misteri i al futur. La flama de l’esperança encén novament l’espelma de la fe, de la caritat, de la bondat, quan se’ns apaguen. Plou sobre mullat! Els joves comenten que alguns companys han deixat els estudis. D’altres es troben amb les mans a la butxaca, sense ofici ni benefici. I encara hi ha que somia en els projectes que els dugui l’emancipació, però tot se’ls ha anat en orris.

AINA convoca els joves al Nadal. Serà la seva 45a edició. El Nadal Jove amb el fòrum de la pel·lícula Els innocents, la pujada del pessebre al campament meritxel·lià, la reflexió sobre el tema fil conductor de les colònies 2022, les nadales, el joc de l’amic invisible i la missa jove al Santuari de Meritxell per raons de més espai, tot i més és una sembrada de la virtut de l’esperança en el cor dels nostres joves.

Hi ha dues paraules que vertebren l’educació en el lleure d’AINA: “la comunió en el ser tu mateix i la comunió en el caminar -sínode- doncs en l’obrar. L’Església ha patit massa vegades una espècie d’autisme individual o grupal que la fa autoritària quan han de manar i rebel quan han d’obeir. Ja en el Concili Vaticà II es va insistir molt en l’Església com a comunió. L’esperança ens fa el do d’estar bé amb si mateix per després crear lligams d’amistat, com diu el Petit Príncep.

Els nois i les noies que s’inscriuen al Nadal Jove es comprometen col·lectivament a ser testimonis d’un projecte que anima a l’esperança: “bastir una Andorra més humana amb els valors de l’Evangeli”. Els joves no poden quedar-se en els braços plegats. Ser educador en el lleure és passar a l’acció amb notícies positives protagonitzades per gent que treballa per a una vida millor per a tothom.

Miguel Hernández escrivia: “La joventut sempre empeny i, superant tots els obstacles, la joventut vencerà”. I com es canta en l’obra Godspell, “ tot acaba bé”, malgrat tot el que veiem cada dia en els noticiaris.

Obrim de bat a bat les portes del nostre cor a l’esperança. Per aquest motiu llencem ben lluny les preocupacions inútils, els sentiments de culpabilitat, les angoixes ofegadores, les ansietats buides, les crispacions que et fan més mal a tu que a l’altre, les violències, les pors al futur, les enveges, les cobdícies, les obsessions pel tenir més i més coses, les calúmnies, difamacions, odis i rancors.

Contemplo la sempre jove meva Confident i dolça Mare de tots. Em fa do de l’Esperança, un dels noms més bonics que li han donat. I amb l’esperança, em fa do de la bondat, de l’amor, de l’acolliment de la compassió, de la comprensió, de la tendresa i del servei.