El camí assenyala el camí

Bona ruta per al 2022. Amb tot recordo que si vull córrer, l’any 2022, m’apunto a una cursa, i si vull fer una marató, a la vida no deixaré mai de caminar al pas que toqui.

M’era impensable que 25 dies de covid t’omplin la fosca habitació de tants embafadors records, llunyanes imatges, vivències que t’han fet créixer. Gràcies a elles, som avui el que som.

Escriu el compromès cantautor Xavier Morlans: tot comença en un estable d’un poble pagès.

El nadó que predicà “Jo soc el camí” s’ha apoderat de tot el planeta. Aneu, joiosament sentireu nadales.

Com la covid 19, no importa on començà. El que ens importa és que les persones anònimes científiques, terapèutiques i solidàries facin arribar la salut als malalts, començant pels més pobres. La Pau de Nadal del poble de Betlem –una llavor tan petita–, gràcies a les persones amb el seu testimoniatge de creients i usant els mitjans de cada època, la salut de Jesús arriba a tots començant pels qui han perdut el sentit de la vida: el canvi.

Hem caminat, caminem avui per al 2022, junts, com diu el Papa Francesc en proposar el Sínode –mot que vol dir caminar junts!–.

Mes de gener del 1976, primer curs d’esquí de fons de les colònies populars de Canillo pel prat de Janramon i per la vall d’Incles. Els monitors Claude, Arias, Gonzalez, Romero... gràcies per ensenyar –com ens deia el Claude Benet– l’esport més complet i més a l’abast de tots, sobretot perquè és l’esport de la Convivència.

17 de gener, AINA es retroba per a la 45 edició. Lliscarem sota la mirada del Casamanya pel cel i del santuari de Meritxell als nostres peus. Serà el millor regal de Reis 2022 perquè, com llegim a la Bíblia: “La muntanya és la casa de Déu.”

Febrer del 1981. Per estimar els infants d’Andorra hem d’estimar els del Tercer Món, i estimant els del Tercer Món estimem molt més la mainada de casa. Demano perdó de la trampa que vàrem posar... Necessitats de diners perquè estàvem bastint AINA, vàrem desviar una partida per a les adolescents de la parròquia dels màrtirs d’Uganda del Senegal, a qui els regalàrem 44 màquines de cosir per aprendre un ofici. L’escolapi Betsabé de Balaguer en fou el coordinador i la botiga Robert feu realitat el somni.

El tam-tam de la capella d’AINA és la penyora del seu agraïment.

2022, mes de febrer, mes de Mans Unides. Les monitores i els monitors hi estan plenament compromesos. La formació de monitors aprofundeix en la realitat dels infants pobres dels països més pobres. Són molts els monitors que han estat cooperant: Ita, Laia, Albert, Guillem, Lusi júnior, Maria Navarro, a qui, com a la Carla Riestra, els oferim cada any quatre beques d’AINA. Som una família. Com diu l’evangeli de Nadal als pastors i al Mags: “Quan més dones més reps.”

Març de 1951-1962. Sant Josep l’educador del primer sacerdot Jesús. Rellegim el conte de Nadal 2021 per adonar-nos-en. Al seminari resàvem la novena a Sant Josep perquè, amb la primavera, florissin més vocacions al sacerdoci.

Anys 1980-1990. Durant les vacances de Carnaval s’hi acollia la mare de família, professora de filosofia en un Lycée, Elisi Corsini, amb una vintena d’alumnes. Em deia el capellà: “Elle se dévoue corps et âme à ses paroissiens.” El seu catecisme ha de ser inventiu com si fessis teatre, ensems que s’adapta a cada medi social i sempre està a l’aguait de trobar l’altre en el seu cor.

El bisbe Iglesias em consagrà sacerdot el 29 de juny de 1963. A l’església de l’assumpció de la Pobla de Segur. Després d’ungir-me les mans me les lligà amb una cinta que m’havia fet la Tereseta, la majordoma de mossèn Josep Escolà. Hi va brodar el que més anhelava: “Aquí estic senyor, envieu-me.”

Abril del 1975. Pasqua Jove. La formació de monitors/es és mensual. La convivència de Dijous Sant tarda fins a la Pasqua és condició sine qua non per ser monitor/a de les colònies d’estiu. Fou per celebrar la Pasqua Jove que bastírem l’alberg de la Borda de Meritxell. El vaig batejar amb el nom de Purtinia perquè volia seguir les petjades dels cristians ortodoxos que, a les purtinies, agermanen muntanya i pregària. El mot no va arrelar. Tenim la Borda de Meritxell amb 40 places. Treballem l’amistat, la lluita i, com cantem: “Volem una terra nova/ anem a un país millor/ tothom qui vulgui seguir-nos prengui timbal i cançó.” Després la mona que ens regalava el Francesc i l’Anna de Martorell.

Del 14 al 17 d’abril del 2022. El fet de ser més de 100 monitors/es ens duu a celebrar la Pasqua Jove a AINA. Santa Creu i Sant Joan de Caselles són els nostres espais de reflexió i pregària: la passió i, a Sant Joan, davant el Kirios, La Resurrecció. Durant el dia es programa matí, tarda i vespre les activitats de cada dia del torn de colònies d’estiu 2022 i es formen els equips dels campaments i de cadascun dels tres torns de colònies.

Hi ha dos llibres que m’han marcat molt a la vida, La foi d’un paien, de Jean Claude Barreau, fill espiritual de l’il·lustre psicòleg escriptor, sacerdot, director espiritual de Charles de Gaulle. I La rue est mon église, de Guy Gilbert, creador de la Bergerie Les Faucons per a joves vulnerables.

Cantem amb els monitors/es Dijous Sant: “On hi ha caritat i amor/ allí hi ha Déu.” El lleure és la meva església. I cantem davant la meva Confident, dolça Mare de tots: “Regina caeli laetam.” Al·leluia.