Carta als Reis: una motxilla atapeïda de somriures

Ni la Covid ni cap altre virus ens podran arrabassar el somriure. La colossal família de l’Hospital de la Mare de Déu de Meritxell d’Andorra m’ha omplert de somriures, durant els 26 dies de conviure amb la Covid. Ara, un bon dia ple de tendresa i d’encoratjament, ara una pastilla per sacsejar els pulmons... La visita matinera de la Doctora per alegrar-me el dia: “Per any nou a Canillo”, però només una missa, eh!” Cada un dels grans i dels petits serveis portaven aquell somriure que escalfa el cor de la persona corferida amb estimació i esperança.

Demano a ses Majestats els Reis, a través dels seus millors patges, una motxilla replena de somriures per poder fer-los arribar als infants i al SAAS.

Sisplau, demanem totes i tots somriures als Reis. Un somriure dirigit a l’altre és el millor senyal d’acolliment. Soeur Emmanuelle, a qui vaig tenir la gràcia de visitar a la seva comunitat, una de les més pobres d’Egipte, deia a les germanes: “Souriez au monde et le monde vous sourira”. Siguem generosos perquè des del “bon dia” fins al petó de “bona nit” regalem el somriure de dedicar temps a qui truca a la nostra porta. Cantem a la missa jove d’AINA durant la comunió: “No ho sents, algú està trucant...”. El papa Francesc s’hi afegeix en dir: “El somriure és el mirall del mateix Déu. Jesús ha vingut a obrir la porta del cel aquí a la Terra per on entren els somriures, el de l’estimació, el de la regeneració

-any nou, vida nova- i el de la divinització de l’humà”. El Sínode obert a l’Església universal ens assenyala el camí: “Escoltar, parlar i fer”. És a dir, “caminar junts dia a dia, pas a pas”, com glossa la cançó de Bon Dia. La divisa AINA 2022 és ben palesa: “Caminem junts amb la llum de l’estrella de Nadal devers una Andorra més humana”, seguint les petjades dels Mags d’Orient, que, sembrant els carrers i les places de caramels virtuals, ens omplen de somriures.

La Covid ens imposa les mascaretes per amagar els somriures. Però, en la nit de Reis, amb l’esclat de goig dels ulls de la mainada es reflecteixen els seus somriures, que són tots els dies de l’any com la Llum de Meritxell i el perfum de la Gavernera que va florir: “Lo sis de gener... damunt un gran tou de neu!”

La força d’un somrís autèntic no és aquell d’un ritu fix com els de les caretes de carnestoltes, sinó l’expressió d’obertura del cor, de la joia de poder escoltar, parlar, fer tot caminant junts malgrat les pandèmies que van amb la nostra existència. La Mare Teresa de Calcuta combrega amb Soeur Emmanuelle quan, en rebre el Premi Nobel de la Pau, va dir: “Somrieu-vos els uns als altres; consagreu temps als altres. Somrieu-los”.

Vaig amb els ainistes d’excursió al llac de Fontargent. Asseguts vora l’aigua cristal·lina em demanen un acudit o endevinalla.

• Què és allò que val tant que no té preu i se’ns dona gratis?, els pregunto.

No van endevinar la resposta: “El somriure”.

La primera excursió d’un torn de colònies ens duu pel Camí Ral jugant amb una gimcana als peus de la Mare de Déu de Meritxell. Els convido contemplar la Sagrada Imatge i els pregunto:

• Per què el Santuari de Meritxell és tan alegre?

Les seves respostes van ser: “Per la llum, pels patis...”

• Res de res, contesto un servidor. El Santuari de la Mare de Déu de Meritxell és tan alegre perquè hi ha la Mare de Jesús, la plena de gràcia, que és també la nostra Mare i ens acull a tots, mirant-nos dolçament. Algú que et mira amb dolcesa té el somriure als llavis i al cor. Resem-li perquè les colònies un estiu més siguin l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. Unes colònies plenes de somriures.

El poeta Denis Duoenet escriu: “Le sourire ne dure qu’un instant, mais son souvenir est parfois immortal” (El somriure dura un instant però el seu record és immortal, quasi sempre).

La padrina Carme de Penelles volgué que l’acompanyés a visitar la seva cosina Teresa del cal Pifanyo. La trobem jugant amb les dues netes Teresa i Dolors. Em regala uns somriures. Les netes me l’han recordat al llarg i ample del camí dels anys.

Prego a la meva Confident, la dolça Mare de tots, la Mare de Déu de Meritxell, que ens regali la seva gràcia perquè la meva motxilla no es quedi sense somriures. El valor d’un somriure no apaga la pobresa d’esperit ni de la butxaca, però enriqueix aquell que el rep. “Verge plena de Gràcia fes que la meva estimació sigui somrient” (Santa Mare Teresa de Calcuta).

La dietista ens regala el menú contra tota mena de virus. Entrants: estimar-se molt un mateix. Valorar el que tenim. Somriure. Complir la paraula donada. Ser humil. Donar importància als petits serveis als veïns. Plats principals: respectar les diferències. Saber escoltar. Mirar amb els ulls del cor (com el Petit Príncep). Creure en somnis i projectes. Aprendre de les errades pròpies i dels altres. Tenir cura d’una vida sana, sobretot els joves. Les postres: donar gràcies. Tenir sentit de l’humor. Cuidar el poble i els camps. Sobretaula: viure cada dia estimant. Conservar la pau al cor. Viure l’avui, l’ara i l’aquí en plenitud amb visió del demà.