Virtus Unita Fortior

“SOM DINS LA SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS”, ens ha recordat el nostre arquebisbe al Full Dominical. Aquesta bella i centenària tradició de pregar per totes les diferents confessions i ritus respon a la pregària reivindicativa de Jesús: “Que tots siguin U... Un sol ramat i un sol Pastor.”

Jesús no vol que els que ens diem cristians, els que ens diem els seus amics i hem posat tota la nostra vida i, per tant, la confiança en Ell, siguem com un batalló uniformat amb pas mil·limetrat i igualitari.

Jesús vol, doncs, que els que ens diem cristians amb algunes diferències en el camí del seu seguiment ens estimem, ens respectem i, sobretot, dialoguem, per anar simplificant aquestes diferències en el camí. Jesús desitja que el món cregui i constati que tots som U, com el Pare, l’Esperit i Ell són U.

La Neus em diu: “Jesús ens troba reunits, però no units!”. La frase és profunda. Li responc: “Si estem reunits, els convido a un cafè o un tallat amb unes gotes de bon humor.” Jesús, en el Sant Sopar, després de rentar-los els peus com un servent més, aixecà la copa i els manà: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. Que el vostre amor sigui fecund!” La fidelitat a l’amor, entre la colla, és el sender muntanyenc de ser U!

Virtus Unita Fortior, la divisa de l’escut andorrà, és la traducció més fidel a l’anhel de Jesús: “Sigueu U.” Descalcem la neu i el gel andorrà i ens trobem amb les arrels de la Gavernera meritxel·liana que “lo 6 de gener del segle XII...” florí perquè amb les seves gavernes guareixi les ferides, perfumi el camí i els seus fruits endolceixin la vida dels pelegrins.

Ens toca picar pedra, com ho han fet les àvies i els avis andorrans que ens contaven: “No teníem res, però no ens faltava res.” Em confiava la Lola, veïna de la rectoria: “Ens rodejàvem de persones que ens estimàvem per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i dins la parròquia i tota Andorra.” La política s’ha convertit en un espai més de confrontacions que de pactes. Vivim una mena de malson. Mirem de cua d’ull amb un somriure trapella. Tenim la sensació que tot és provisional, que no hi ha res segur, que ens movem en aigües turbulentes i amb una economia religiosa, econòmica, sanitària, política... que ha vingut per quedar-se. Al FORTIOR andorrà li posem “peus de fang”. Ens hem oblidat de sumar i entrem en el món de restar. Parlem sense posar totes les cartes sobre la taula; el jo va esdevenint egoisme, egocentrisme, egolatria. Em fa patir veure adolescents que es creuen que han nascut amb un pa sota el braç. Només el valor de l’esforç ens portarà al cim del Comapedrosa de la vida. Robert Baden-Powell (1857-1941), fundador de l’escoltisme, va escriure: “Le bonheur ne vient pas à ceux qui l’attendent assis.”

La Comissió interdiocesana de l’Ecumenisme i de Relacions Interreligioses ens convida durant el mes de gener a meditar i a pregar per la unitat de tots els qui portem el nom de Crist. El lema d’enguany és Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. El Sínode (caminar junts), obert pel Papa Francesc ens convida, tot essent de diferents colors de pell, a “escoltar, parlar i comprometre’s a deixar una Andorra millor de la que hem trobat”.

El Marc i la Marta digueren als 36 companys participants en la formació del cap de setmana del 21 i 22 de gener, per escollir el tema d’interès de l’estiu 2022. “Els nostres somnis passen a ser realitat si tenim la capacitat de caminar units, la tenacitat i el compromís necessaris i si hi posem els mitjans: voluntariat, cants, natura, CONVIVÈNCIA. Som nosaltres el VIRTUS UNITA FORTIOR. Som nosaltres que educant en el lleure gestionem els problemes, treballem més per prevenir la malaltia mental que per curar-la i, sobretot, perquè com diu l’Evangeli, “SEMBREM”. Els obstacles de la pandèmia no han fet altra cosa que desvetllar la nostra creativitat, ens ha fet més imaginatius i ens ha estimulat a caminar –educar– amb els infants devers el seu creixement humà i cristià.”

AINA acull durant tot el mes de febrer el moviment reactivat l’any 1945 pel president i copríncep Charles de Gaulle davant la joventut deprimida per les runes de la Segona Guerra Mundial. Vuit dies en convivència residencial compartint 7 hores d’esports i 3 de tallers fruiten. Són els lligams dels quals parla el Petit Príncep: l’amistat és crear lligams, és la responsabilitat de la rosa que has captivat... Han arribat a AINA i s’acomiaden intercanviant-se els correus electrònics.

Els dos reptes que compartim amb l’UCPA són els de la sostenibilitat i el de la convivència. Sostenibilitat, respecte per la naturalesa que, en paraules del Papa Francesc, és casa nostra; i la muntanya, que en paraules de Moisès, és la casa de Déu; i la convivència que és tenir cura del respecte a les persones, d’assumir la diversitat per conquerir la unitat.

Cada vespre del mes de gener, abans de tancar les portes del Santuari, prego a la meva Confident, dolça Mare de tots, que ens faci do de ser tots U. Ella, amb la mirada, em revela: “El meu Fill ha volgut ser germà de tots... per aixecar la bandera andorrana amb el seu VIRTUS UNITA FORTIOR i amb aquesta germanor arribar a Déu Pare.”

La sorpresa de Déu es manifesta a través dels altres. Només ens cal tenir la paciència amorosa de tenir el temps i els mitjans per escoltar, amb el desig de desxifrar en cada un d’ells els signes de la gràcia que treballa des de la seva llibertat.

ATV ha reposat la taula rodona sobre la joventut andorrana, coordinada per la periodista i companya del setmanari Informacions Maria Carme Grau amb la presència del popular comunicador Miki Moto i el cantant Gerard Quintana.

Em passen la pilota quan un jove pregunta: “Quina és la millor religió?” Soc clar i català: “La millor religió és aquella que t’apropa més a Déu. És aquella que et fa millor persona: més compassiu, més sensible, més voluntari, més responsable, més ètic... i a Andorra, més MERITXEL·LIÀ... Per què no?”